Créixer no depèn només de la voluntat empresarial, sinó també d’un entorn que ho faci possible.
L´OBSERVATORI DE LA PIME
La majoria d’empreses comparteixen un mateix objectiu: créixer per generar més ocupació, innovar més, exportar més i ser més competitius. Però una cosa és la voluntat i una altra la realitat. L’estudi Creixement empresarial: reptes i oportunitats, de l’Observatori de la Pime, posa xifres a aquesta realitat. El 74,6 per cent de les empreses afirma que vol créixer, però només el 35,2 per cent de les enquestades considera que ho ha aconseguit durant els darrers cinc anys. Aquesta conclusió planteja una pregunta inevitable: per què costa tant créixer?
La resposta no és única. L’informe identifica set grans obstacles. El primer és la burocràcia. Les empreses dediquen una part creixent del seu temps a complir requisits administratius. No és casualitat que la burocràcia sigui assenyalada pels empresaris com el principal fre al creixement.
El segon obstacle és una fiscalitat que sovint no incentiva guanyar dimensió. Quan una empresa creix, augmenten també les obligacions administratives, laborals i fiscals. Si el sistema transmet la percepció que créixer significa assumir molts més costos que beneficis, és comprensible que algunes empreses acabin ajornant decisions d’expansió. El sistema tributari hauria de premiar més clarament la inversió, la innovació i la creació d’ocupació estable.
El tercer és la manca de professionalització de la gestió. Moltes empreses han nascut gràcies a l’empenta dels seus fundadors i han tingut èxit durant anys amb estructures molt lleugeres. Però arriba un moment en què el creixement exigeix incorporar noves competències per competir en mercats cada vegada més exigents.
El quart obstacle és la dificultat per delegar. Moltes pimes encara depenen massa del seu fundador. Les empreses que creixen acostumen a construir equips directius sòlids, comparteixen responsabilitats i generen una cultura basada en la confiança.
El cinquè obstacle és la dificultat per captar i retenir talent. La manca de determinats perfils limita projectes d’inversió, retarda processos de digitalització i dificulta l’expansió internacional.
Prop de la meitat de les empreses considera que no ha rebut el suport necessari de les administracions públiques per impulsar el seu creixement
El sisè obstacle és invertir poc en innovació. En un context marcat per la digitalització, la intel·ligència artificial, la robotització i la sostenibilitat, innovar ha deixat de ser un factor diferencial per convertir-se en una necessitat. Les empreses més grans acostumen a invertir més en recerca i desenvolupament i poden assumir millor els riscos que van associats a la innovació. Per això, la dimensió i la innovació es reforcen mútuament.
El setè obstacle és una internacionalització insuficient. Competir en mercats exteriors obliga a millorar processos, productes i organització. Les empreses internacionalitzades solen ser també més productives, més resilients i menys dependents de l’evolució d’un únic mercat.
L’estudi també posa de manifest que els obstacles que impedeixen el creixement no són exclusivament interns. De fet, prop de la meitat de les empreses considera que no ha rebut el suport necessari de les administracions públiques per impulsar el seu creixement. Aquest resultat reforça la necessitat d’un marc regulador més favorable, amb menys traves administratives, una fiscalitat més orientada a incentivar la inversió i instruments que facilitin l’accés al finançament, la innovació i la internacionalització.
Tanmateix, seria un error atribuir tota la responsabilitat a l’entorn. Les empreses també poden actuar. Professionalitzar la gestió, incorporar talent, apostar per la innovació, invertir en digitalització, reforçar el govern corporatiu o obrir-se a nous mercats són decisions que depenen fonamentalment dels seus equips directius.
Precisament, els casos d’èxit analitzats a l’informe mostren que les empreses que han aconseguit créixer comparteixen una mateixa actitud: entenen el creixement com un projecte estratègic i no com una conseqüència automàtica del pas del temps. Necessitem més empreses mitjanes i grans. No perquè les empreses petites siguin menys valuoses —moltes són extraordinàriament competitives— sinó perquè una economia equilibrada necessita que una part significativa de les seves pimes pugui evolucionar, innovar, exportar i crear ocupació de qualitat. Els països amb una estructura empresarial més robusta són també els que acostumen a mostrar nivells més elevats de productivitat i salaris.
En definitiva, la competitivitat exigeix assolir una dimensió suficient per innovar, atraure talent, internacionalitzar-se i afrontar amb garanties els grans reptes. Les empreses volen créixer. Ara cal que tant les polítiques públiques com les decisions empresarials contribueixin a eliminar els obstacles que encara ho impedeixen.
