Revista d'Anàlisi Plural

Espanya no està preparada per fer front a una crisi d’ocupació

0

S’espera del 2014 que sigui l’any de la recuperació, l’any en què Espanya deixarà enrere els números vermells i començarà a créixer. El creixement, però, segons les últimes previsions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), encara que creixement -al cap i a la fi-, serà lent: d’un tímid 0,5% del PIB. A Espanya, per tant, encara li queden molts deures per fer.

Text: Raquel Correa. Brussel·les


L’Estat ha esquivat l’abisme, però encara té per davant reptes substancials perquè aquest creixement es transformi en una millora real de les condicions de vida de les famílies. Augmentar la partida pressupostària dedicada a ajudar els més desafavorits i fomentar les polítiques laborals actives són alguns dels deures que proposa l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) en el seu informe “Panorama de la Societat 2014” al Govern de Madrid. “Resulta altament improbable que una recuperació econòmica, tot i sòlida, pugui, per si sola, posar fi a la crisi social i del mercat laboral que Espanya travessa actualment. Queda molta feina per fer perquè les famílies millorin de situació un cop l’economia hagi consolidat la recuperació”, afirma l’OCDE.

Un de cada cinc joves és un nini
Dir que l’atur –que afecta ja el 26,5% de la població, un 18,5% més que abans de la crisi, segons l’OCDE- és el gran llast de l’economia espanyola no és res de nou. El que segurament sí que ho és, però, és conèixer qui s’amaga darrere de les files d’aturats. Unes files que entre els anys 2007 i 2013 van créixer a un ritme de més de 13.000 desocupats per setmana.
L’informe de l’OCDE posa l’accent en què la deterioració del mercat laboral no afecta tothom per igual, sinó que les majors dificultats les pateixen els aturats que viuen en les llars més desafavorides. Aquestes són, per exemple, les dels aturats de llarga durada -els que fa més d’un any que busquen feina i no en troben, i que ja representen el 45% dels 5,8 milions de desocupats que hi ha a l’estat espanyol- i les llars on ningú no treballa. Un drama que viu un de cada sis aturats de l’Estat.
Una altra prova de com la crisi colpeja amb més força els més pobres té a veure amb la disminució d’ingressos: mentre que durant la crisi, el 10% més pobre de la població ha ingressat anualment un 14% menys –la major caiguda a l’OCDE, on la mitjana de pèrdua d’ingressos en les llars de baixes rendes va ser del 2%-, el 10% més ric a Espanya només ha vist com els seus ingressos queien un 1% l’any.

L’OCDE reclama al Govern de Madrid que les prestacions assistencials per als desocupats de llarga durada i famílies de treballadors pobres s’enforteixin urgentment

L’OCDE també posa el crit d’alerta en la generació de joves que ha arribat al mercat laboral en plena crisi i en el perill que s’acabin convertint en una generació perduda. El 2012, la taxa d’atur juvenil va superar per primer cop el 50% i des de llavors la xifra continua augmentant. Però els que més preocupen són els coneguts com a ninis, els joves d’entre 15 i 24 anys que ni estudien ni treballen: mentre que abans de la crisi representaven un 12,8% dels joves espanyols, el 2013 la xifra va escalar fins al 19,6%, situant Espanya com el cinquè país de l’OCDE amb més ninis.

Més protecció social per als més desafavorits
La pitjor notícia per als aturats de llarga durada i per als ninis, els més desafavorits, és que, segons l’OCDE, “el sistema de protecció social espanyol estava mal preparat per a afrontar una crisi d’ocupació”. O dit d’una altra manera, que l’Estat no ha posat en marxa prou eines per a ajudar-los a sortir del pou.
A tall d’expemple, l’Organització alerta que, tot i tenir una taxa d’atur que és 2,5 cops més alta que la mitjana europea, la despesa a Espanya en prestacions socials –com el subsidi d’atur o les ajudes a les famílies- està tot just per damunt de la mitjana europea. I de fet, quatre de cada 10 aturats no rep cap prestació per part de l’Estat.
A més, la despesa en programes dirigits a ajudar els desocupats a trobar feina o a seguir una formació que els faciliti tornar al mercat laboral va caure dos terços entre els anys 2007 i 2011, passant de 390 euros al mes a 160. L’OCDE també subratlla que falta coordinació entre les oficines públiques d’ocupació de les autonomies i les autoritats de l’Estat.
I tot i que l’Organització valora la reforma laboral impulsada pel govern de Mariano Rajoy l’any 2012, insisteix a subratllar que el mercat laboral espanyol encara és tan dèbil i desigual que les iniciatives dutes a terme per l’executiu no han servit per combatre la segmentació laboral ni per estimular la contractació, sinó que es continuen destruint llocs de treball, sobretot entre els treballadors poc qualificats i els joves. “La prioritat absoluta és donar ajuda als grups més desafavorits. Les prestacions assistencials per als desocupats de llarga durada i per a les famílies de treballadors pobres han de ser enfortides urgentment”, reclama l’OCDE.

Les files de l’atur van créixer a Espanya a un ritme de més de 13.000 desocupats per setmana entre els anys 2007 i 2013 mentre que la despesa en programes dirigits a ajudar els desocupats a trobar feina o a seguir una formació va caure dos terços entre els anys 2007 i 2011

Menys IVA reduït
Perquè l’Estat pugui oferir aquestes prestacions urgents a tots els desocupats que les necessitin, l’OCDE no creu que n’hi hagi prou amb canvis legislatius, per això, suggereix que calen més recursos pressupostaris. I d’on treure els diners en un context d’austeritat com l’actual? Doncs l’Organització fa una proposta molt concreta: finançar aquestes prestacions assistencials mitjançant una retallada en la llista de productes i serveis que es beneficien d’un IVA reduït. Un tipus que a Espanya és del 10% i que s’aplica a béns i serveis considerats “essencials”, com ara els bitllets d’autobús, les entrades als museus, alguns aliments –com la carn, el peix i els embotits-, o un àpat en un restaurant. Els béns considerats “intocables”, com el pa o la llet, gaudeixen d’un IVA superreduït de tan sols el 4%.
La mesura no deixa d’estar exempta de polèmica , perquè, en general, es considera que l’IVA és un impost que afecta tothom per igual, i, per tant, també als més desfavorits. En aquest sentit, però l’OCDE assenyala que, “en general, els grups de baixos ingressos consumeixen menys que els grups d’alts ingressos i, en conseqüència, les exempcions i rebaixes de l’IVA els beneficien menys”. L’Organització calcula que la reducció de l’IVA sumada a l’evasió en el pagament d’aquest impost costen a Espanya un 65% del que podria entrar a caixa per aquesta taxa, una de les xifres més altes de l’OCDE.
L’Organització també subratlla la necessitat d’estendre les ajudes a l’ocupació, la readaptació professional i la cura dels nens als grups més desafavorits, i ho fa amb idees concretes. Així, per exemple, proposa integrar les ajudes de manera que es donin places de guarderia públiques amb prioritat a les persones que acaben de trobar una feina i ja no cobren l’atur; o que el subsidi d’atur es condicioni cada vegada més a la cerca activa de feina i a la participació en programes de reocupació, com la formació.

Els comentaris estan tancats.