Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Oriol Rusca, degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona

0

Des de fa gairebé un any, Oriol Rusca està al capdavant del Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). El degà, partidari d’acostar la figura de l’advocat a la societat i de blindar la justícia gratuïta, ens parla d’un “retrocés global” i una “veritable onada involucionista” amb normatives com les que regulen les taxes judicials, el torn d’ofici o la presó permanent revisable, i alhora alerta de la –preocupant- situació del català en l’àmbit judicial.

Text: Neus Duran


Entre les grans preocupacions de l’ICAB hi ha el torn d’ofici i el dret a la justícia gratuïta…
Hi ha un verit able problema: la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta tal com es va aprovar el passat febrer perjudica greument al ciutadà. No només hi haurà més burocratització en els tràmits per sol·licitar-la, sinó que penalitza al ciutadà si considera que aquest abusa del sistema, és a dir, si hi ha de recórrer tres vegades en un any. Això és intolerable, perquè pot estar plenament justificat: a una persona se li pot sumar, per exemple, un divorci amb un desnonament, i no està abusant del sistema. Hem de lluitar contra això, lluitarem contra això.

Fins a quin punt les taxes judicials estan perjudicant el ciutadà?
Un ciutadà ja paga la justícia amb els pressupostos generals de l’Estat. Les taxes suposen una doble imposició que, a més, perjudica gairebé exclusivament a la classe mitjana, perquè als qui tenen gran solvència econòmica no els frenarà, i per a les grans empreses és una despesa desgravable. Jo sóc partidari de limitar el mal ús de la justícia, però el que s’ha de valorar és si hi ha temeritat o no. Les taxes són arbitràries, estan provocant una renúncia en el 25% dels processos. Per exemple, en un accident de moto, ara pot ser que l’assegurador aofereixi 3.000 euros en comptes dels lògics 20.000, i molts ciutadans estan acceptant per no arriscar.

Una altra llei que pot discriminar el ciutadà és la de Demarcació i planta judicial.
Amb l’excusa d’abaratir costos estan allunyant la justícia del ciutadà. Per exemple, ara un ciutadà de Berga haurà de venir a Barcelona. No cal que hi hagi un jutjat a cada poble, però tal com s’està fent és directament perillós.

“Un ciutadà ja paga la justícia amb els pressupostos generals de l’estat. Les taxes suposen una doble imposició que, a més, perjudica gairebé exclusivament a la classe mitjana”

La presó permanent revisable, la llei de jurisdicció Voluntària, la llei de seguretat Ciutadana, l’avantprojecte de llei de reforma de l’avortament… en relació amb totes aquestes iniciatives, en diversos articles de la revista de l’ICAB es parla de lleis que suposen “una involució”. És un retrocés global?
Efectivament. El Codi Penal, per exemple, s’ha endurit, però sense preocupar-se de les causes. I si no et preocupes de les causes, les conseqüències es mantindran. La presó permanent revisable és inconstitucional. Pel que fa a l’avortament, s’hi han barrejat temes de religió i de política. La societat no demanava aquesta revisió. El que hi ha són interessos sectaris, compromisos adquirits pel Govern, que són els que han marcat aquesta decisió. Simplement, no tocava. I sobre la Llei de Seguretat Ciutadana, és fins i tot pitjor que la Ley Corcuera. Els polítics han d’entendre que ja hi ha el Codi penal per actuar sobre qui s’excedeix.La societat pateix molt pels diners, i fem una llei per prohibir que es queixin? Hi ha, efectivament, un retrocés global, una onada absolutament involucionista.

Estem veient molta més presència del Col·legi a la societat catalana. Quin ha de ser el paper d’aquest en el debat sobiranista? S’ha de posicionar o ha de ser neutral?
Estem d’acord amb el dret a decidir si està d’acord amb la legalitat establerta. Hem d’estar al costat de drets individuals i col·lectius. Entre els col·legiats, hi ha opinions de tots colors. Recolzem el dret a decidir, però mai no direm què s’ha de votar.

“La reforma de la llei de l’avortament no tocava; la societat no en demanava una revisió. Hi ha interessos sectaris, compromisos adquirits pel Govern, que han marcat aquesta decisió”

Actualment el català és un només un mèrit als tribunals. Creu que s’hauria de fer un pas més i convertir-lo en obligatori?
El català hauria de ser de formació obligatòria. Els tribunals haurien de poder respondre en les dues llengües oficials. El català en la justícia, si no es potencia, desapareixerà. És un dels àmbits on està més amenaçat.

S’han tancat també les portes de la justícia universal…
Fatal. Demostra una falta de sensibilitat tremenda. Només s’entén si tenen por d’alguna cosa, perquè són delictes gravíssims. Un altre exemple clar d’involució.

Els comentaris estan tancats.