Revista d'Anàlisi Plural

Japó i Espanya, una bona relació a intensificar

0
El 2014 se celebra l’any dual Espanya-Japó, senyal inequívoca del bon feeling que hi ha entre dos territoris a priori tan diferents. Amb una població de 130 milions de persones, una economia basada en el sector serveis i una indústria molt competitiva, el país del sol naixent esdevé un indret potencial on les empreses espanyoles i catalanes poden exportar i invertir, tot i que ja avancem que vèncer la reticència inicial d’una cultura tan conservadora com la japonesa no és gens fàcil d’entrada.
El Japó és una de les principals portes d’entrada de l’empresa espanyola a Àsia.
El Japó és una de les principals portes d’entrada de l’empresa espanyola a Àsia.     / SHUTTERSTOCK.

Esther Escolán

Amb un 71% del PIB provinent del sector serveis i un teixit empresarial format en un 70% per petites i mitjanes empreses, Japó és un dels socis més antics d’Espanya, ja que les seves relacions bilaterals es remunten 400 anys enrere. Ambdós països, a més, comparteixen valors com una economia de mercat, la democràcia i la pau mundial, al mateix temps que s’impliquen “en aquelles problemàtiques que succeeixen en altres països d’arreu del món, ja siguin de naturalesa econòmica, política, humanitària o mediambiental”, explica el cònsul general de Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi.

Japó és un dels socis més antics d’Espanya: les relacions entre ambdós països es remuten 400 anys enrere

Aquesta relació, a més, també afavoreix que, d’una banda, el Japó sigui una de les principals portes d’entrada de l’empresa espanyola a Àsia i, de l’altra, que Espanya, al seu torn, sigui la via escollida per les companyies japoneses a l’hora d’arribar fins a terres sud-americanes. Tot i això, malgrat que Japó troba en Espanya una destinació potencial del seu comerç exterior i viceversa, Makiuchi lamenta que “el gruix d’operacions no representi un volum més significatiu”, ja que les balances comercials d’ambdós països revelen que les exportacions espanyoles només representen el 0,9% de la importació total que arriba al Japó, i que les importacions japoneses només representen l’1,2% a Espanya.

El gaspatxo, nínxol de mercat potencial
Segons un informe de l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio, els sectors espanyols que més exporten al Japó són l’agroalimentari –es vénen curats de porc, vi, oli d’oliva, pernil, cítrics i peix-, hàbitat i moda, la indústria automobilística –en especial, s’exporta maquinària, components i parts d’automòbils- i la cultural –amb l’art, el cinema i l’ensenyament com a productes estrella-. Respecte dels productes alimentaris, Makiuchi destaca que importar-los els resulta “molt car, en especial l’oli d’oliva i el pernil, tot i que hi ha molts japonesos rics amb gustos molt exquisits, és per això que valdria molt la pena que Espanya promocionés més i millor els seus aliments”. Si hagués de triar un altre dels aliments espanyols que, presumiblement podria triomfar al Japó, el cònsul ho té molt clar: el gaspatxo. “Animo seriosament als productors espanyols de gaspatxo que l’exportin al meu país”, convida Makiuchi, que comenta que aquesta sopa freda excel·lent per prendre a l’estiu “és totalment desconeguda per als japonesos”.

H. Makiuchi: “Animo seriosament als productors espanyols de gaspatxo que l’exportin al meu país”

Altres sectors que Makiuchi cita com a potencials a l’hora de conquerir comercialment el país nipó són la ceràmica, els serveis mèdics i els panells solars, “sense oblidar el turisme, ja que Espanya rep anualment 300.000 turistes japonesos”.

Possibilitats reals d’inversió
“Des del Japó no només esperem que Espanya exporti, sinó també que inverteixi, però per afavorir la inversió espanyola els japonesos hem de comprar més productes i serveis espanyols per reactivar i dinamitzar el mercat espanyol.” Així de clar es mostra el cònsul general del Japó a Barcelona pel que fa a les regles del joc del comerç exterior. De fet, si ens aturem a pensar on pot invertir l’empresa espanyola, l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio destaca aquells sectors que estan enlairant-se al país asiàtic, com són les cures mèdiques i l’assistència social; les telecomunicacions, biotecnologia i energies renovables, i la distribució i la logística.
Si una empresa vol invertir en un altre país, “cal començar realitzant un estudi de mercat per comprovar si existeix o no la necessitat de comprar aquell producte o servei”, apunta Makiuchi. Després, és fonamental trobar un soci en el país de destinació, un soci que conegui de primera mà el mercat, la cultura i totes les especificitats del territori. “Si no es fa així, és impossible que una empresa s’estableixi des de zero en un altre país”, sentencia el cònsul general, que fa referència al cas de la japonesa Honda, “que en el seu moment va adquirir una empresa espanyola que fabricava motos com a via per establir-se aquí a Espanya”.

El consumidor nipó exigeix uns estàndards de qualitat molt alts.
El consumidor nipó exigeix uns estàndards de qualitat molt alts.     / SHUTTERSTOCK.

Tan sols 30 empreses espanyoles al Japó
Al Japó hi ha moltes empreses que busquen inversió i socis estrangers, “però les empreses espanyoles, per la seva banda, no hi estan massa interessades, ja que la Xina o Corea els esdevenen portes d’entrada al continent asiàtic més barates”, es lamenta Makiuchi. La primera trava és, per tant, econòmica, fet que explica perquè només 34 companyies espanyoles s’hi han instal·lat satisfactòriament. Entre elles, i segons recollia l’ICEX l’octubre de 2013 destaquen les tèxtils Abasic, Zara, Adolfo Domínguez, Coflusa i Colomer y Munmay; les agroalimentàries Agrosevilla, Cacao Sampaka, Codorniu, Freixenet i Félix Solís; les tecnològiques Amadeus IT Group, Grupo Antolín-Irausa, Helios Energy Europe i Corporación Gestamp; les financeres BBVA i Banco Santander o les químiques GH Genhelix i Indiba, entre altres. L’Instituto Cervantes, Lladró, Tous i Mapfre també es troben dins d’aquest grup.

Establir-se al Japó resulta molt car, fet que explica que només 34 empreses espanyoles s’hi hagin instal·lat (ICEX, octubre de 2013)

Les altres barreres d’accés, que provoquen que des de la pròpia Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio reconeguin que “el japonès esdevingui un dels mercats més difícils de penetrar”, són de tipus cultural, ja que la nipona esdevé una societat molt conservadora. Qualsevol producte que vulgui introduir-se al Japó ha de complir uns estàndards de qualitat molt alts, fet que provoca que el que s’utilitza al Japó normalment es fabriqui i/o produeixi al Japó per un tema de confiança, “cosa que no vol dir que no sentim simpatia pels articles espanyols, però sí que provoca que els adquirim en un volum inferior”, matisa Makiuchi. Això, al seu torn, també provoca que l’exportació de productes al Japó no acabi d’arrencar a Espanya, per molt que durant els darrers anys aquesta s’hagi incrementat notablement.
D’altra banda, un cop superats els handicaps econòmics, culturals i qualitatius, el cònsul general recorda que el consumidor japonès exigeix un servei postvenda excel·lent “i que, un cop feta la venda, al darrere hi hagi un equip de persones disposades a solucionar qualsevol problema que sorgeixi”.

Més de 300 companyies nipones a Espanya

Els empleats japonesos se senten ben acollits per Espanya, on diuen que l’ambient laboral és més relaxat i el clima, millor.
Els empleats japonesos se senten ben acollits per Espanya, on diuen que l’ambient laboral és més relaxat i el clima, millor.     / SHUTTERSTOCK.

Al nostre país actualment hi ha establertes més de 300 empreses japoneses, la majoria d’elles financeres, automobilístiques i multinacionals. A l’hora d’avaluar les facilitats que cada país ofereix a les empreses estrangeres per ubicar-hi la seva seu, el cònsul general de Japó a Barcelona tria el nostre. “Espanya ha necessitat inversió durant els darrers anys i ha ofert unes condicions molt favorables, així que convidava directament a fer-ho, mentre que el Japó ha trigat més temps a necessitar-la perquè, fins fa poc, gaudia d’una molt bona economia”, explica.
A banda de les facilitats legals i comercials, Hiroyuki Makiuchi cita el fet que els empleats japonesos se senten molt còmodes i ben acollits per Espanya i els seus habitants. “L’ambient laboral és més relaxat, el clima és millor, la gastronomia exquisida, la cultura molt interessant i la gent, molt simpàtica i oberta”, afirma el cònsul general. Uns trets que, a priori, i tal i com apunta l’Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a Tòquio i secunda Makiuchi, afavoriran que els intercanvis comercials entre ambdós països es desenvolupin de manera estable durant els propers anys.
En aquest sentit, el cònsul general celebra que, malgrat que Espanya i Japó han entrat en recessió en els darrers anys, el flux comercial entre ells no s’ha ressentit d’aquest fet, “de manera que ara només queda esperar que aquest flux s’incrementi i buscar les circumstàncies que així ho afavoreixin, el que significa posseir una mà d’obra qualificada, companyies competitives a nivell global per a evitar que Japó busqui socis en altres països i que Espanya continuï obrint-se a d’altres cultures i idiomes”, conclou Hiroyuki Makiuchi.

 Tòquio celebra Sant Jordi des de fa gairebé 30 anys
Des que es va fundar l’Associació Catalunya-Japó l’any 1986, la capital nipona celebra cada any la festivitat de Sant Jordi. Enguany, a Ginza, la zona més comercial de Tòquio, i on s’apleguen 50 restaurants espanyols, es va celebrar una gran fira gastronòmica. “El tema de la rosa i el llibre no acaba de funcionar”, comenta, divertit, el cònsul general del Japó a Barcelona, Hiroyuki Makiuchi, però tothom qui va comprar un tiquet va poder menjar en tres dels restaurants, la qual cosa, en paraules de Makiuchi, “representa una manera alternativa d’introduir la cultura i gastronomia catalana i espanyola, així com de trencar barreres, al Japó”.

Els comentaris estan tancats.