Revista d'Anàlisi Plural

Universitat de Barcelona. Una institució de referència

0

La UB és capdavantera en nombre d’estudiants, oferta docent i recerca a Catalunya, així com també en prestigi internacional. Tant el rànquing de Shanghai com el QS, ambdós centrats sobretot en la recerca, la situen com a primera universitat espanyola i entre les millors 200 del món. Les retallades han afectat directament el seu pressupost, una circumstància que es capeja amb diverses iniciatives per buscar i reforçar altres vies de finançament.

Text: Ariadna Cortés
Foto: Cedida


Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona
El rector de la UB, Dídac Ramírez.

Fa pocs dies, concretament el passat 15 d’octubre, es va celebrar l’acte inaugural del curs 2014-2015 de la Universitat de Barcelona (UB), una institució amb més de cinc-cents anys d’història apassionants. La UB té els seus orígens en l’Estudi General de Medicina i Arts impulsat pel rei Martí l’Humà el 1402, tot i que no fou fins el 1450 que s’unificaren tots els centres universitaris en l’Estudi General de Barcelona. Després de la derrota en la Guerra de Successió els estudis van ser traslladats a Cervera, i no van restablir-se definitivament a la ciutat comtal fins el 1842. La institució va anar engrandint-se i enfortint-se des de llavors, una progressió que es van veure frenada en certa mesura per la repressió franquista. Amb el final de la dictadura començà la normalització, la modernització i democratització de la universitat i el 1985 es recuperà finalment l’autonomia universitària.
Actualment la UB és capdavantera en nombre d’estudiants, oferta docent i recerca a Catalunya i gaudeix d’un prestigi que sovint queda reflectit en els rànquings internacionals. “El prestigi de la UB respon a la combinació de tradició i modernitat i també deriva d’un esforç i inversió continuats durant dècades”, explica Dídac Ramírez, rector de la Universitat de Barcelona des del 2008. “Per altra banda, les universitats som la principal institució que genera recerca en aquest país, i és generalment aquesta intensitat en la producció científica la que és coneguda i reconeguda internacionalment”, afegeix Ramírez. I precisament la UB destaca especialment en els rànquings relacionats amb la recerca. Així, per exemple, tant el rànquing de Shanghai com el QS la situen com a primera universitat espanyola i entre les millors 200 del món.

Ramírez: “La UB està immersa en un procés de reforma «que simplificarà estructures, reforçarà serveis, impulsarà la internacionalització, la recerca i la docència.”

La recerca és una de les tres missions de la universitat, juntament amb la docència i la transferència de coneixement. El rector de la UB, però, en destaca dos més. «En primer lloc, la capil·laritat de la UB amb el territori i el seu paper d’agent social, no només a Barcelona sinó també a tota l’àrea metropolitana. I, per altra banda, la seva funció de pont entre institucions, cultures i pobles». A això se li ha de sumar la funció de servei públic que ha d’exercir un institució pública com la UB, «que té la responsabilitat de desenvolupar aquestes tasques amb qualitat i des d’un accés obert a tothom per capacitat i mèrit», en paraules del rector.

Edifici històric de la UB
Malgrat les retallades, la UB manté el seu prestigi, especialment en recerca. / SHUTTERSTOCK

El repte de les retallades
Precisament la seva condició d’universitat pública ha fet que es veiés directament afectada per les retallades. Així, tal com recorda el rector, el finançament públic ha caigut un 30% en 3 anys, una circumstància que juntament amb l’encariment de les matrícules està posant «en perill la igualtat de l’accés a l’educació superior». Per contrarrestar els efectes d’aquestes mesures, la UB està impulsant diverses iniciatives per generar o augmentar les vies de finançament. «Així, hem reforçat els programes de participació en convocatòries internacionals de recerca i el curs passat vam posar en marxa per segon any consecutiu el programa bkUB d’ajudes complementàries als estudiants amb un fons de 600.000 euros», argumenta Ramírez. El rector assegura que malgrat tot «les retallades no debiliten la independència de la universitat pública», però «sí la seva autonomia», adverteix.
La relació amb el teixit empresarial és un dels altres mètodes per pal·liar els efectes de les retallades. Així, per exemple, la col·laboració amb el Banc Santander ha permès reforçar el finançament de la recerca de la UB. Ramírez opina que els interessos empresarials no han d’estar lligats a la universitat, però alhora recorda que aquests «no són sempre econòmics ni comercials» i afegeix que la relació entre empresa i universitat hauria de ser més intensa. «Les universitats d’Estats Units i del Regne Unit ens podrien donar moltes lliçons en aquest sentit», afirma. Un altre dels aspectes a millorar de la UB, segons el seu rector, és la innovació. «Hem de fer un pas endavant», sentencia.

Ramírez: “Les retallades no debiliten la independència de la universitat pública, sí la seva autonomia.”

Actualment la Universitat de Barcelona està immersa en un procés de reforma interna, tant de les seves estructures acadèmiques com de les administratives. «Un procés que simplificarà estructures, reforçarà serveis, impulsarà la internacionalització, la recerca i la docència», assegura Ramírez. I com que el canvi és una constant a la universitat, la UB no s’ha volgut quedar enrere amb una de les tendències més en auge a nivell internacional: els cursos oberts de formació a distància, MOOC per les seves sigles en anglès. Així, aquest curs que acaba de començar s’ha posat en marxa el Barcelona World Race Ocean Campus, que de moment ofereix cinc MOOC de les disciplines de Meteorologia, Medicina, Alimentació i Dietètica, Oceanografia i Cronobiologia.

Els comentaris estan tancats.