Revista d'Anàlisi Plural

Tony Wagner La formació dels joves innovadors que canviaran el món

0

mon-empresarial-alfonso-cebrianDes del 2008 assistim a un profund canvi del món en què vivim. Les principals economies estan esquerdades i el poder adquisitiu de la societat ha minvat considerablement. Ja no resulta tan senzill demanar diners a les entitats bancàries i el ciutadà mitjà viu amb un temor constant a perdre el seu lloc de treball. La gran incògnita que Tony Wagner es planteja a l’obra Creando Innovadores. La formación de los jóvenes que cambiarán el mundo (Kolima, 2014) és si el retorn a l’economia tradicional podrà permetre reduir les taxes d’atur.

Text: Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.


mon-empresarial-004-guru-dirigentAmb aquest panorama, hi ha un punt en el qual convergeixen la majoria dels líders: la recuperació econòmica passa per la innovació. Wagner articula la regeneració del sistema econòmic al voltant de la formació de joves innovadors. Hi ha una necessitat real de més gent jove capaç d’aportar noves i millorades idees, nous productes i serveis que generin riquesa i, per descomptat, nous llocs de treball. L’educació es converteix, en aquest sentit, en el pilar fonamental sobre el qual començar a construir un nou model econòmic i els principals protagonistes d’aquest canvi han de ser els professors i els tutors dels futurs innovadors que poden canviar el món. L’autor es mostra realment preocupat per la forma com els professors poden desenvolupar en els estudiants les capacitats essencials per al futur. La bretxa que s’entreveu és la incapacitat de molts docents d’aconseguir que els seus alumnes desenvolupin un pensament crític i creatiu, es comuniquin eficaçment i treballin bé en equip ja que, en moltes ocasions, semblen únicament centrats a obtenir un bon resultat en un examen puntual.

NOUS TEMPS, NOVES HABILITATS
El canvi constant en què vivim, el desenvolupament de les tecnologies i les noves formes d’actuació i comunicació han provocat que les habilitats dels joves hagin de ser, també, diferents. La clau principal d’aquest text rau en la necessitat que des dels centres educatius s’imposi la “innovació” com un dels aspectes més importants. La innovació es contempla com l’única via capaç d’acabar amb la crisi econòmica mundial a través de la creació de noves empreses i de nous processos que, al seu torn, generen nous llocs de treball.

Hi ha una necessitat real de més gent jove capaç d’aportar noves i millorades idees, nous productes i serveis que generin riquesa i, per descomptat, nous llocs de treball. L’educació es converteix, en aquest sentit, en el pilar fonamental sobre el qual començar a construir un nou model econòmic

Ja en el seu treball anterior, Tony Wagner parlava de les “Set Habilitats de supervivència” però si ens centrem en aquelles capacitats necessàries per ser innovador, aquest llistat no sembla ser suficient. Segons l’autor, una persona innovadora ha de tenir qualitats com la perseverança, el desig d’experimentar, l’assumpció de riscos, la capacitat de tolerar el fracàs i el pensament des del disseny (design thinking) juntament amb el pensament crític. Recolzant-se en un article de la Harvard Business Review titulat “L’ADN de l’innovador”, els autors Jeffrey H.Dyer, Hal B. Gregersen i Clayton M. Christensen diferencien cinc habilitats que separen els innovadors dels no innovadors: associar-se, qüestionar-se, observar, experimentar i fer contactes pel món. Wagner conclou que les qualitats essencials d’un innovador d’èxit han de ser la curiositat, la col·laboració, el pensament associatiu i integrador i la inclinació cap a l’acció i l’experimentació. El que més li sorprèn, en aquest sentit, és que totes aquestes qualitats es poden “inculcar, ensenyar i tutelar”. Per la qual cosa es tracta d’oferir l’entorn i les oportunitats necessàries per propiciar un desenvolupament més gran de la capacitat creativa i innovadora. El que s’aprèn a fer és més important que l’ADN, és a dir, allò amb què neixes no és el que et fa ser innovador.

lA GENERACIÓ D’INTERNET
Una de les característiques definitòries de la generació dels “nadius digitals” és que ha assistit al “col·legi a Internet”. Per això, mostren un major interès per la Xarxa que pels continguts que aborden els professors a les classes. A més, estan considerats com la “generació de la innovació”, amb un extraordinari talent i atracció per aquesta i per l’emprenedoria com mai abans no havia tingut cap altra generació. La curiositat és una de les primeres característiques que s’ha vist reforçada amb les noves tecnologies. El que els suscita interès són aquelles accions que realitzen a la Xarxa i no a les classes. Aquestes qualitats de què parlàvem que defineixen l’innovador reeixit no les han assimilat a classe sinó a través de la interacció a Internet: han après a crear i a col·laborar-hi. La Xarxa els permet, al seu torn, estar més informats que mai i això, sumat al domini que han desenvolupat de les noves tecnologies i que els ha permès d’aprendre, expressar-se i fer contactes, els converteix en individus ansiosos per deixar empremta en la societat.

L’interès per alguna cosa i la capacitat de crear noves formes de resoldre problemes és una de les capacitats més importants que tots els alumnes haurien d’adquirir avui dia. Una característica comuna a tots els innovadors d’èxit és la capacitat que han desenvolupat per aprendre per si mateixos i aplicar, posteriorment, aquests coneixements d’una manera nova

Aquests joves es mostren preocupats pel futur del planeta i busquen nous estils de vida més saludables. Saben que han de passar per les aules per adquirir un títol escolar necessari, però els seus somnis van més enllà i els adults, en comptades ocasions, sabem gestionar aquests talents. Però hi ha una cosa molt clara: els millennials són el nostre futur i la realitat és que aquesta generació necessita la nostra experiència, orientació, tutoria i suport. Els centres d’estudi, els llocs de treball, la forma d’oferir-los suport i la manera d’educar-los per part dels seus tutors ha de canviar si volem incentivar-los a crear una economia i una nova forma de vida basades en la innovació. Experiències com la de Kirk Phelps, un dels innovadors entrevistats al llarg de l’obra de Wagner, que va abandonar els seus estudis en diverses ocasions per perseguir el seu somni són un reflex del que suposa ser innovador. Kirk va comptar amb el suport incondicional de la seva família tot i que les seves decisions semblaven ser massa arriscades.

aPRENDRE A FER
El model d’ensenyament tradicional no motiva els alumnes a aprendre i crea professionals mancats de capacitats essencials. En ple segle XXI, podem adonar-nos de com el que se sap és cada vegada menys important respecte del que es pot fer amb el que se sap. L’interès per alguna cosa i la capacitat de crear noves formes de resoldre problemes és una de les capacitats més importants que tots els alumnes haurien d’adquirir avui dia. Una característica comuna a tots els innovadors d’èxit és la capacitat que han desenvolupat per aprendre per ells mateixos i aplicar, posteriorment, aquests coneixements d’una manera nova. Resulta crucial modificar l’activitat que es realitza dins de les aules a tots els nivells. Des que inicien els estudis a primària fins que salten al mercat laboral, el lloc on exerceixen el seu treball.

DE PROP

Expert en educació, el fundador i antic codirector del Grup de Líders per al Canvi de la facultat d’Educació de Harvard, Tony Wagner (Baltimore, Maryland, EUA), dirigeix el Laboratori d’Innovació de la mateixa universitat. Consultor habitual de nombroses escoles públiques i privades, i de fundacions per tot el país, aquest antic professor d’institut, director de secundària i catedràtic d’educació ha estat conseller sènior de la fundació Bill & Melinda Gates. Wagner és, a més, autor de cinc llibres entre els quals figuren La brecha del rendimiento global (Kolima, 200008) i Creando Innovadores. La formación de los jóvenes que cambiarán el mundo (Kolima, 2014).

 

 

 

Enviar Comentari