Revista d'Anàlisi Plural

Confluència de big data, robots i Internet de les coses

0

Fa 10 o 12 anys, algun expert parlava de la “tempesta perfecta” en referir-se a allò que estava passant pels volts del 2020 amb l’empenta dels big data, la intel·ligència artificial i l’Internet de les coses, entre altres avenços de l’era digital. Pobre insensat, li diria des d’aquest any gloriós 2030. Ni hi ha hagut una tempesta perfecta, ni s’han produït daltabaixos: l’era digital ha avançat molt amb algunes convulsions, però els nostres homes i dones de l’actualitat han viscut i viuen amb tranquil·litat, assimilant els canvis més transformadors de la història.

JOSEP-FRANCESC VALLS. Catedràtic d’ESADE Business & Law School.


El que hem viscut durant els dos o tres últims lustres ha estat la revolució més profunda de la història de la humanitat. Res a veure amb la industrial -ferrocarril, tèxtil, motor, electricitat, petroli- que va crear el concepte de lloc de treball al voltant de la indústria manufacturera. Després de moltes dècades de sang, suor i llàgrimes, els patrons i els treballadors van establir un contracte cada vegada més equànime segons l’aportació de cadascú. David Ricardo, Adam Smith, Engels o Marx van ser els grans analistes del canvi i de les noves relacions laborals.
Res a veure, tampoc, amb la revolució postindustrial i tecnològica. En els 50 últims anys del segle passat, es va produir una bolcada fenomenal: més productivitat; predomini dels serveis; aplicació de les tecnologies de la informació; urbanització definitiva de la societat mundial; globalització; i envelliment de la població en les àrees més riques, al mateix temps que s’implantaven certs avenços de l’estat del benestar. Rellegint a John K. Galbraith, a Alain, Touraine, a Anthony Giddens, a Ulrich Beck, a Alvin Tofller, a Daniel Bell o a Radovan Richta, s’observen els traços de la novetat que apareixia en la segona meitat del segle passat.

Informació i empremtes
Però durant les tres primeres dècades del segle, la transformació digital ha superat amb escreix els avenços de la societat. El canvi més gran ha estat que l’aparell productiu gira al voltant del client –customer-centricity-. És a dir, el té com a origen i centre de totes les decisions.
Fins ara, la manufactura, la distribució i els serveis enfocaven l’economia des de la perspectiva de la producció, dels interessos dels proveïdors o dels empleats. La culpa que en l’era digital sigui efectivament possible col·locar el client en l’origen i en el centre de tot la tenen els big data. Aquests produeixen la més valuosa de les informacions a partir de les empremtes que deixen els humans allà per on van, tant de manera presencial com, sobretot, internàutica. I dic això últim perquè el 70% de la població actual mundial -8.500 milions d’habitants- es connecta ja a Internet, prop del 60% és activa a les xarxes socials i el 85% fa servir un mòbil.

Durant les tres primeres dècades del segle, la transformació digital ha superat amb escreix els avenços de la societat. El canvi més gran ha estat que l’aparell productiu gira al voltant del client (customer-centricity)

Els big data són, des de fa temps, la principal matèria primera que es comercia. Convenientment processats, permeten el coneixement de les necessitats i aspiracions dels humans en cada moment, és a dir, el contingut del que desitgen, el preu, la quantitat, el moment de la compra, el canal… Avui, el preu dels big data no té res a veure amb el dels anys 2015 o 2020. Les empreses potents se’ls confeccionen per si mateixes, però les pimes han buscat sistemes per a abaratir-los, mitjançant fórmules cooperatives, gremials, o a nivell de clústers o ciutats. Passa el mateix amb els algoritmes. Sense anar més lluny, la setmana passada vaig adquirir-ne un a través d’Internet, ja que ja és un producte de consum quotidià. Em va costar menys de 100 euros i un cop aplicat ens ha identificat 1.450 dels 1.500 compradors d’un nou producte de la meva empresa.

No m’agraden els robots
No m’agradaven els robots. Sempre els vaig considerar lletjos i més propers a una joguina que a alguna cosa útil. Avui, però, en visc envoltat: són esplèndids companys, em donen suport en múltiples assumptes personals, a la casa, en els temes professionals i en les meves relacions socials; hi jugo. Fins i tot em semblen guapos o guapes i intimen amb els meus amics. Són la part més evident de la intel·ligència artificial.

Els big data són la principal matèria primera que es comercia. Convenientment processats, permeten el coneixement de les necessitats i aspiracions dels humans en cada moment

En un espai de temps curt, el que va des del 2017 al 2023, a Europa, s’hi va produir la implantació massiva de robots que van substituir prop del 15% de la població laboral. Va resultar una experiència molt dura veure com cada nou enginy suplantava entre 3,5 i 6 treballadors, segons les ràtios del moment. Entre el 2023 i el 2030, tot i que es va accelerar el procés de robotització, la destrucció de llocs de treball i la tensió social es van reduir enormement. Què va passar? Van confluir diverses raons. La primera, que els països de la Unió Europea van decidir d’implantar la renda mínima garantida per a tota persona que es trobés sense feina, i això va ajudar al reciclatge dels treballadors en els nous mètodes digitals i va permetre que els que es van descavalcar laboralment tinguessin un mínim vital. La segona, que es va realitzar un esforç massiu a partir del 2017 per a modificar els sistemes i els continguts de la formació europea, col·locant allò digital per davant de tot. La tercera, que els governs van posar l’agenda digital al capdavant dels seus objectius polítics. I la quarta, que la creació de nous llocs de treball digitals va augmentar tant o més que la població que es desocupava. La setmana que ve formaré part del tribunal d’una tesi doctoral que demostra clarament aquesta quarta asserció. Fa el paral·lelisme amb els ludistes i els conductors de cotxes de cavall. Tots dos col·lectius defensaven, en el seu moment, que desapareixerien els llocs de treball si s’acceptaven les màquines i els primers cotxes de gasolina. Va passar el contrari en ambdós casos. Avui, la majoria de la població treballa en data science i arquitectura de big data, en analítica web, en l’edició de continguts, en les APPs, en els jocs i en l’audiovisual, en la creació d’experiències, en SEM i SEO, com a comunity manager

Enviar Comentari