Revista d'Anàlisi Plural

De la sostenibilitat a l’economia circular, passant pels fruits secs proteics

0

Avui celebrem dinar mensual. L’organització corre a càrrec meu. Bona data, principis de 2030. Gener és un mes que em dona ànims. M’acostuma a tocar l’organització d’aquest esdeveniment durant el primer trimestre. Els vells amics mantenen altes exigències gastronòmiques. La cerimònia promet perquè a més -resulta estimulant competir per millorar la proposta de l’amic que en convida-, ens disposem a posar en discussió l’estat de l’economia circular. Després d’una dècada volcànica, quan tot va començar pels volts del 2020 amb la conscienciació col·lectiva sobre el planeta, el seguim destrossant com llavors. No creguin que hem avançat gaire.

JOSEP-FRANCESC VALLS. Catedràtic d’ESADE Business & Law School.


A l’aperitiu presenten el tema, breument, dos experts. Un és de la Universitat de Cambridge, defensor que l’energia bruta no és més barata, i el qual va participar en un dels informes més destacats sobre el cost de l’energia neta. L’altre, un col·lega redactor de la revisió de la Directiva sobre les energies renovables presentada per la presidència búlgara, i posteriorment aprovada al Parlament Europeu. (Patates Marines amb sabor a oliva negra i anxova, i patates xips amb sabor a Curry-Llima; Snatt’s Hummus, i Mediterrànies de formatge; xips de carxofa; ametlla fumada; cacauet Tijuana sense closca. Com veuran, una barreja de fregits, extorsionats i fruits secs, el més proteic, nutricional i saludable, amb etiquetes netes aptes per a tots els intolerants a la lactosa o al gluten, amb certificació halal. Tots els productes ètics i amb certificacions acreditades, com manen avui en dia el cànons. Les begudes, totes elles en ampolla intel·ligent -per tal d’adaptar-se a la salut de cada comensal- i amb tap ídem -per aconsellar-li la ingesta necessària-.

El fet és que, en els darrers 10 anys, l’economia circular ha avançat molt poc. Al 2030 Seguim utilitzant matèries primeres i energies brutes més cares que les netes, si tenim en compte els costos sanitaris derivats de la contaminació

Al 2020 tots els moviments cap a la sostenibilitat confluïen cap a la reducció de residus. D’aquesta manera, es va produir un gran consens social sobre la manca de sostenibilitat del planeta -arrenca el primer dels experts-. Es va avançar bastant en el reciclatge de les escombraries, els aliments i els residus de tot tipus. Però durant la darrera dècada hem arribat al convenciment que cal incidir, sobretot, en la primera part del procés, en les matèries primeres i l’energia. Seleccionant aquelles que generen zero residus, és a dir, completament reciclables, es redueix definitivament la pressió sobre el conjunt i es promouen economies regeneratives. Això suposa virar de l’economia lineal -agafar, utilitzar i llençar- a l’economia circular  -manllevar, utilitzar i reutilitzar-. La temperatura del planeta ja ha augmentat mig grau entre 2020 i 2030, cosa que significa que, de no canviar, al 2100 es complirien els pitjors presagis.

Cal afegir un altre fenomen que, tot i començar a principis del mil·lenni, s’instal·la definitivament en aquesta darrera dècada 2020-2030 -intervé un altre tertulià, un cop obert el col·loqui-. Em refereixo a l’economia col·laborativa que impulsa la reducció de consum. El client desitja intervenir cada cop més en la producció del serveis. Co-crear. La frontera entre el prestador i el consumidor s’estreny. I en aquest punt, el procés de co-creació es tradueix en compartir molt i reutilitzar més.  Es disparen el crowdlending o crowdfunding. Proliferen les plataformes per comprar i vendre directament productes, serveis i informació sense intermediaris. Es comparteixen els automòbils, els pisos, els utensilis varis, a preus substancialment més barats. Adquireixen prestigi les tendes presencials i websites de segona mà de joies, instruments musicals, mòbils, videojocs, bricolatge, electrodomèstics, etc.

Robots de cuina
La taula està servida. Els robots ens conviden a asseure’ns, mentre retiren sense miraments els aperitius i apropen el menjar a cada comensal. (El dinar el serveixo en una barra envoltada de tamborets. Aquesta és la norma ergonòmica actual. He preparat una amanida de quinoa integral, amb bròquil, pebrot del piquillo i tonyina de primer; i un halibut amb all i julivert. He seleccionat aquest peix perquè és blanc, té molt poc greix i un alt contingut en vitamina B3, B6 i B9; no li falta l’E, de gran poder antioxidant. A més a més, em permet explicar que quan aquest peix assoleix l’edat adulta trasllada el seu ull al costat de l’altre per visionar millor les seves preses mentre descansa al fons del mar. Els vins, sempre els mateixos, denominació Montsant. Per cuinar tot això m’he servit de dues eines: la impressió 3D, que m’ha apropat les matèries primeres; i la meva cuina robòtica, que m’ho ha fusionat tot i que ho està servint sense que jo m’hagi de veure obligat a traginar res).

En menys de 10 anys, tots els cotxes ja són elèctrics i més assequibles que al 2020 quan es va inventar allò del renting

A mesura que avança el dinar, les veus retrunyen, les intervencions són més contundents, les interrupcions més freqüents. Això no canvia amb les dècades, sobretot si estan regades amb un bon Montsant.

Sabeu per què van trigar tant en construir els automòbils elèctrics? -afegeix un altre-. Hi va haver boicot a l’avenç innovador en torn a les bateries i a la incorporació de l’hidrogen. Un cop Tesla se’n va decidir, tots van construir bateries recarregables. Es va trobar ràpidament cobalt més barat a les Filipines i liti a la Xina. Pel que fa a l’hidrogen, aviat es va descobrir la seva innocuïtat si es tracta adequadament i van aparèixer les recàrregues assequibles. En menys de 10 anys, tots els cotxes ja són elèctrics i més assequibles que al 2020 quan es va inventar allò del renting.

Les innovacions tenen diverses fases -va afegir un altre tertulià-. Els pioners les descobreixen. Si van a favor de la indústria establerta, prosperen immediatament. Si no, les patents són apartades, amagades, relegades. Fins que, en fase ulterior, circulen i fan avançar les societats.

Em pregunto per què hem avançat tan poc en l’economia circular -intervé un altre-. La raó és que l’economia circular va en direcció contrària al model econòmic que va crear el capitalisme. Se sustenta en dues potes, però només ha desenvolupat una, la del lliure mercat, l’individualisme i el liberalisme. Aquesta condueix a la incitació al consum, al mig d’una sobreproducció de gairebé tot: productes, serveis, publicitat o bosses de plàstic. Malbaratem més d’un terç del que produïm. Però si rellegim Adam Smith o John Lock, apareix entre els seus textos una visió complementària del capitalisme: la de crear riquesa a l’entorn.

Capitalisme conscient
Completament d’acord -incideix un altre-. El capitalisme ha oblidat aquesta segona pota tan important com la primera: la creació de riquesa ha de beneficiar, no només a qui la promou, sinó a tots aquells que participen en el procés productiu: els empleats, treballadors i proveïdors compartint guanys; la societat local, millorant les condicions de vida de la població; l’entorn mediambiental. Per aquí va el “Capitalisme conscient” de Raj Sisodia o, en part, el capitalisme “verd” de Al Gore.

El capitalisme ha oblidat aquesta segona pota tan important com la primera: la creació de riquesa ha de beneficiar, no només a qui la promou, sinó a tots aquells que participen en el procés productiu: els empleats, treballadors i proveïdors compartint guanys

Sabíeu que Michael Porter -va assegurar un cinquè- va renegar en els últims anys de la seva famosa cadena de valor? En lloc de sacrificar tot el bé suprem de millorar el marge de benefici per a l’accionista, va col·locar una sèrie de contrapesos tan importants com són els laborals, socials o mediambientals.

Gareth Stedman Jones deia al respecte que Marx va ser el teòric del capitalisme de veritat. Jo afegeixo a Engels – va puntualitzar un sisè-.

Riures generals d’aprovació.

Hem començat parlant de l’economia circular i hem desembocat en la reforma del capitalisme -va tancar l’acte el ponent principal-. El fet és que, en els darrers 10 anys l’economia circular ha avançat molt poc. Al 2030 Seguim utilitzant matèries primeres i energies brutes més cares que les netes, si tenim en compte els costos sanitaris derivats de la contaminació i dels efectes nocius del canvi climàtic. Qui impedeix l’avenç definitiu de l’energia eòlica, els panells solars i la resta de les netes? Ho vaig dir fa més de 10 anys i ho repeteixo ara: el model addicte al CO2 no serveix. S’ha de descarbonitzar l’economia, impedint la utilització d’energies nocives -no només penalitzant-les-. Reduir la sobreproducció. Compartir moltes coses. Beneficiar la societat local i al medi ambient. Si no, aquest planeta no ens dura.

(De postres, làmpades de cotó fluix de sucre i diamants comestibles de xocolata. Seguim amb el Montsant. Hem deixat els tamborets i ens hem traslladat a un altre espai més càlid de seients i coixins amb molles. Fa un parell d’hores que s’ha fet de nit).

Enviar Comentari