Actualment estem immersos dins d’una nova revolució social i econòmica, com altres que amb anterioritat han passat a la nostra historia. Totes aquestes revolucions han impactat de manera més que evident en l’estructura econòmica i social i, molt concretament, en les maneres de treballar.
RICARD FAURA I HOMEDES. Tecnoantropòleg. Cap del Servei de Societat del Coneixement de la Generalitat de Catalunya.
Les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) van entrar dins dels processos de treball a mitjans del segle passat per mecanitzar tasques, sobretot les més repetitives, i permetre ampliar la capacitat d’emmagatzematge de la gran quantitat de dades que s’anaven generant. Així, fins que l’accés a Internet no va començar a democratitzar-se -deixant de ser exclusiu d’universitats i centres de recerca per passar a ser accessible al ciutadà-, parlem d’estadi 1.0 de les TIC o d’etapa d’informació unidireccional. És el moment en què les empreses comencen a tenir la necessitat “de ser presents a Internet”, un canvi que fa sorgir noves formes de treball i nous treballadors associats a aquestes noves formes, com el teletreball i el teletreballador.
El següent estadi de les TIC fou la web 2.0. Començava a visualitzar-se el veritable potencial de la Xarxa. Tots podíem ser generadors d’informació. Era, per tant, l’inici dels nous treballadors del coneixement, perfils que s’han anat consolidant i multiplicant en el temps. El “món 2.0” va començar a impactar de manera directa en les maneres de treballar de moltes persones, entitats i empreses. Perquè ja no n’hi havia prou amb “estar” a la Xarxa; un havia d’“ésser” Xarxa.
Ara hem fet un pas més endavant, provocat per l’aparició de diversos fenòmens que podríem resumir en la consolidació i maduresa de les noves eines tecnològiques de mobilitat, lligades a l’aparició de molts dispositius amb preus prou accessibles. I a un darrer fenomen: el del “Núvol”.
En el futur, però, a banda de les persones, les coses passaran ara a ser, també, protagonistes. Els objectes s’intercomunicaran entre sí i entre les mateixes persones, creant el que ja comença a ser una realitat: l’explosió de les dades o Big Data. I apareixeran, per tant, noves oportunitats laborals que, si prenem com a model el que ja està passant en d’altres països, estaran tremendament ben valorades. Perquè les dades podrien ser el petroli del segle XXI.
Fruit d’aquest canvi de paradigma prenen força nous conceptes com smart i les seves derivades: ciutats intel·ligents, regions intel•ligents o ciutadans intel·ligents. I a nivell industrial, també agafa força la “nova industria 4.0”. Aquests nous conceptes porten lligats nous usos de les TIC i, com a conseqüència, nous professionals o noves competències professionals. La novetat és que aquests perfils i competències són la hibridació de diferents disciplines que fins ara anaven totalment separades, com són les enginyeries i les humanitats. I apareix la figura del Maker, aquella persona que pot dissenyar o inventar, produir i comercialitzar, de manera massiva, ja que pot accedir a molts més mercats que no només els locals, com fins ara.
