Amb l’agroindústria i el turisme com a principals motors econòmics, i el riu com a element identitari, les Terres de l’Ebre és una de les zones de Catalunya on l’activitat econòmica està més directament vinculada amb el territori i el paisatge. Parlem amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa per conèixer la realitat d’aquest enclavament i també els projectes de dinamització econòmica que es duen a terme des de l’entitat.
Text: Montse Torres Fotos: Cedides
Tarragona és, segons l’últim estudi de conjuntura econòmica, la demarcació catalana on la situació econòmica millora més lentament. Quins creu que en són els motius?
Respecte a les Terres de l’Ebre, l’explicació no és conjuntural, sinó que va més enllà. La configuració geogràfica (situació i demografia) d’aquest territori i el nostre pes polític dintre de l’àmbit provincial han estat sempre una debilitat envers altres demarcacions de Catalunya. Estem allunyats dels grans centres de decisió econòmica i política del país, i això ens comporta un greu dèficit històric en la inversió pública en infraestructures. Posaré només un exemple: l’A7 es troba desdoblada llevat del tram de La Jana-El Perelló, la qual cosa ens obliga a una A7 de peatge que fa baixar el nostre nivell de competitivitat envers altres empreses catalanes.
Creu, doncs, que les Terres de l’Ebre és una de les ventafocs de l’economia catalana?
És una evidència històrica que al nostre entendre només podrà corregir-se amb la implantació definitiva de la vegueria catalana, perquè mitjançant aquesta o el nom que se li digui, puguem arribar a ser circumscripció electoral autonòmica i nacional. Mentre això no es produeixi, sempre dependrem del nostre pes específic i propi dins del conjunt de la província de Tarragona.
Com es treballa des de la Cambra per capgirar aquesta situació?
Mitjançant la denúncia constant d’aquest greuge i la reivindicació davant de totes les administracions públiques perquè s’actuï amb autèntics criteris de reequilibri territorial, a l’efecte d’igualar les condicions competitives de les empreses de les Terres de l’Ebre. En l’àmbit privat, a més, oferim un servei empresarial que ajuda a corregir aquest desnivell.
“[El greuge històric de les Terres de l’Ebre] només podrà corregir-se amb la implantació de la vegueria catalana perquè puguem arribar a ser circumscripció electoral autonòmica i nacional.”
El turisme és un dels principals motors econòmics de la demarcació. Condiciona això un tipus d’ocupació molt marcada per l’estacionalitat i l’eventualitat?
Efectivament, el turisme és un dels nostres motors econòmics, encara que no diria que és el principal si ho comparem amb altres indrets de la província de Tarragona. Això no obstant, és cert que la dependència d’aquest sector en períodes concrets de temps marca una estacionalitat i eventualitat en el mercat de treball. Ara bé, durant tot l’any tenim un sector agroalimentari amb una potencialitat immensa per desenvolupar mitjançant la implantació d’activitat econòmica complementària o clusterització.
Quins creu que són els principals punts forts i febles del teixit empresarial ebrenc?
L’empresari ebrenc té una forta vinculació sentimental amb un territori que es vertebra per un riu que ha estat, és, i lluitarem perquè continuï essent, vida i possibilitat d’activitat econòmica. Els nostres recursos naturals són un actiu econòmic, fortament interioritzats per tothom i dels quals es pot treure un profit econòmic. La Cambra va apostar per un projecte transversal de navegabilitat, del qual va pressupostar el seu cost i la seva rendibilitat. Malgrat haver quedat en l’oblit de qui té la decisió per portar-lo a terme, la nostra tenacitat –i la nostra vinculació sentimental amb la regió- ens porta a continuar la nostra aposta d’inversió amb el territori.
Es parla de la internacionalització i de la innovació com dos dels principals reptes de futur de les empreses catalanes. Creu que és també el cas de les Terres de l’Ebre?
És la solució a la manca de demanda interna que hem estat patint des de fa anys. Nosaltres, des de la Cambra, així ho hem entès i, per això, hem creat un servei potent d’internacionalització perquè mitjançant el nom reconegut mundialment de cambres s’acompanyi l’empresa ebrenca a buscar, tenir i, sobretot, mantenir nous clients.
“L’empresari ebrenc té una forta vinculació sentimental amb un territori que es vertebra per un riu que ha estat, és, i lluitarem perquè continuï essent, vida i possibilitat d’activitat econòmica.”
I com es treballa per fomentar l’emprenedoria? Fan accions específiques per als joves?
A banda del servei d’internacionalització, la Cambra compta amb un servei PICE (sigles en castellà del programa europeu d’integració i qualificació en ocupació) especialment orientat als joves per descobrir les seves aptituds, les seves mancances, orientar-los i donar-los la formació adient per satisfer-les, i oferir-los la possibilitat d’establir-se pel seu compte o entrar a treballar amb la formació específica que demana particularment l’empresa del territori.
