Tant l’aplicació de fred com l’aplicació de calor tenen un efecte analgèsic sobre les lesions, es a dir, en disminueixen el dolor. No obstant això, hi ha diferencies importants entre tots dos agents que s’han de tenir en compte a l’hora d’optar per una o altra opció.
Text: Carolin Hesse. Fisioterapeuta del Balneari Vichy Catalan.
Sovint, quan ens lesionem, dubtem sobre quin tractament aplicar. Fred o calor? I és que si bé totes dues opcions a priori disminueixen el dolor de la lesió, és important diferenciar quan cal fer servir un o altre agent, ja que poden haver-hi contraindicacions. En aquest sentit, és convenient aplicar una font de fred (crioteràpia) en tota lesió aguda o traumàtica –com, per exemple, les sobrecàrregues musculars, una ruptura fibril·lar o les contusions–o en lesions articulars -fractures, luxacions, esquinços o patologies tendinoses– en les primeres 48 hores. Perquè el fred, aplicat a curt termini (això és, durant els primers 15 minuts) provoca una vasoconstricció, minimitzant així l’aparició d’hematomes i disminueix el metabolisme cel·lular, evitant d’aquesta forma el dany tissular secundari (a llarg termini, en canvi, produeix vasodilatació, cosa que fa augmentar els símptomes del procés inflamatori). Més avantatges d’aplicar fred a una lesió recent? Endarrereix la velocitat de conducció nerviosa, donant lloc a una sedació muscular, i és antiinflamatori, que és la principal característica inicial en qualsevol contusió aguda o traumàtica.
La clau està en les primeres 48 hores
L’aplicació de calor (termoteràpia), en canvi, per les seves propietats vasodilatadores, de millora de l’elasticitat i del procés de cicatrització, és adient en les lesions 
traumàtiques un cop passades les primeres 48 hores. A més, en patologies articulars com ara una torticolis, una mala postura o rigidesa serveix per augmentar la flexibilitat del teixit, cosa que també fa que sigui molt adient per evitar lesions abans d’un entrenament. Per últim, l’aplicació més comuna de calor és contra l’estrès.
Fred: es col·loquen uns coldpack, uns glaçons o bé els clàssics pèsols congelats –molt útils, ja que s’adapten molt bé a la forma de qualsevol zona afectada– en contacte amb la lesió, que, prèviament, haurem aïllat amb una tela perquè el fred no cremi la pell. El temps d’aplicació ha de ser curt: de 10 a 15 minuts com a màxim cada dues hores, tres cops al dia.
Calor: s’aplica amb l’ajuda de mantes tèrmiques o coldpacks/hotpacks que es poden escalfar al bany maria o dins del microones. Tot i que la calor es pot aplicar més temps que el fred, no es recomana fer-ho durant més de 20 minuts cada dues hores. No s’ha d’aplicar calor en superfícies on anteriorment s’hi hagi aplicat una crema o esprai amb efecte calòric, ja que podria provocar greus cremades. Per millorar l’efecte del tractament amb calor, un cop finalitzada l’aplicació, s’ha de procedir a estirar la musculatura afectada.
