La singular “parella” que configuren les dades de creixement i desigualtat en diversos països del món no deixa cap dubte: a la nostra societat post-crisi, si bé el ritme de l’economia ha pres el camí de la desacceleració, la bretxa de les desigualtats, en canvi, no només no s’ha reduït sinó que s’ha eixamplat.
*Projeccions.
**L’índex de Gini mesura fins a quin punt la distribució dels ingressos (o, en alguns casos, les despeses de consum) entre individus o llars dins d’una economia es desvia d’una distribució perfectament igual, representant un índex 0 una igualtat perfecta i 100 total desigualtat.
Així ho demostren les dades que recopilen diversos organismes com, entre d’altres, el Banc Mundial o l’OCDE. I és que segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics, la desigualtat dels ingressos en els països de l’OCDE es troba en el seu nivell més alt dels últims 25 anys: un quart de segle enrere, el 10% de la població més rica d’aquests països tenia uns ingressos mitjans set vegades superiors als de la població més pobra. Avui, l’escletxa s’ha ampliat en 2,5 punts. Un entorn difícil on les tensions socials i les friccions polítiques troben un apropiat brou de cultiu.
