Valentín pich rosell. President del Consell General d’Economistes.
Shadow banking o banca a l’ombra fa referència a l’aparició de nous actors en el procés de desintermediació financera, mitjançant el qual els agents de l’economia deixen d’utilitzar els serveis d’intermediaris bancaris per realitzar els moviments dels seus comptes financers. Segons el Consell d’Estabilitat Financera (Financial Stability Board – FSB), el qual reuneix autoritats nacionals responsables de l’estabilitat financera, institucions financeres internacionals, agrupacions internacionals de reguladors i supervisors, comitès d’experts dels bancs centrals i al Banc Central Europeu ( BCE), la banca a l’ombra “consisteix en la intermediació de crèdit amb entitats i activitats fora del sistema bancari regulat”.
Segons el Consell d’Estabilitat Financera, la banca a l’ombra “consisteix en la intermediació de crèdit amb entitats i activitats fora del sistema bancari regulat”
En un sentit ampli, podem incloure dins el concepte de banca a l’ombra a totes les institucions financeres no bancàries, excepte a les empreses d’assegurances i els fons de pensions. De forma específica s’hi inclouen els fons d’inversió del mercat monetari, els fons d’inversió diferents dels fons del mercat monetari, les societats instrumentals dedicades a operacions de titulització d’actius i altres institucions financeres.
Segons reconeix el BCE en el seu informe anual corresponent a l’exercici del 2015, la banca a l’ombra s’està convertint en un proveïdor de finançament cada vegada més important dins de l’eurozona. Per a aquest organisme supervisor, representa una font significativa de risc potencial per a l’estabilitat del sistema financer a la zona euro, d’aquí que requereixi un seguiment atent.
