Els equips mediocres, o de baix rendiment, tal vegada sobrevisquin durant èpoques d’estabilitat econòmica, i quan estan dins d’organitzacions que viuen una situació de privilegi en el mercat. Però en èpoques de volatilitat econòmica, o quan l’empresa ha de reenfocar la seva estratègia, només els extraordinaris en surten airosos i marquen la diferència.
ENRIC AROLA PÉREZFundador de Far Coaching i cofundador de In Movement!.
Un equip extraordinari és aquell que identifica les seves disfuncions de forma constant i es posa en marxa per eradicar-les o minimitzar-les com més aviat millor. Un equip ni neix, ni aconseguirà ser perfecte en tots els seus engranatges, però sí podrà augmentar el seu acompliment si hi posa tot el seu esforç.
Per treballar en aquesta direcció, un equip ha de enfocar-se en els següents punts per aconseguir ser cada vegada més extraordinari:
- Entendre les paradoxes de l’equip. Un equip es debat sovint entre dues necessitats que són antagòniques, i que li impedeixen d’avançar. Un exemple n’és la necessitat de canviar per adaptar-se a noves situacions i, alhora, la necessitat de conservar per no arriscar més del compte.
- Tenir una nova relació amb el conflicte. Evitar el conflicte no és el camí per a construir un equip extraordinari. Sí que ho és provocar-lo de manera constructiva sempre que sigui necessari per fer aflorar, i solucionar, les situacions crítiques.
- Fomentar la tensió creativa dins l’equip. Els integrants d’un equip necessiten demanar mútuament la seva millor versió. Des del respecte, però també des de l’exigència, han de reptar-se els uns als altres.
- Aprendre a deixar anar el que no és important ni estratègic. Per molt que calgui agrair-li al passat, un equip necessita desprendre del que no afegeixi valor. És, de vegades, traumàtic, però també imprescindible.
