Cada revolució industrial i els mètodes de la gestió de les empreses han conegut l’auge del management by, by objectives, by values i by results, aquest darrer un dels més aplicats.
JOSÉ Mª ÁLVAREZ DE LARA MOREL. Professor d’Indústries Culturals i Creatives d’Esade.
Tots aquests mètodes de gestió són transaccionals per tal de millorar la productivitat, l’eficiència i la rendibilitat, així com els intercanvis de valor entre les diferents parts interessades.
El mètode desenvolupat per Robert Kaplan, el Balanced Score Card, en què la perspectiva interna té en compte els factors humans, va suposar un pas important. I té lloc un canvi fonamental: mètodes transaccionals col·laborant amb mètodes transformacionals impulsats per la revolució de la consciència.
La revolució de la consciència sorgeix amb una visibilitat cada vegada més gran en la recerca d’assolir la felicitat, el benestar i la creació de valor econòmic, intel·lectual i social.
El management by love neix de l’essència de l’amor. L’amor requereix compromís, disciplina, vulnerabilitat, claredat i triar estimar quan seria més fàcil recórrer a la por i al control, i als models de gestió.
El management by love utilitza elements de diferents models de gestió i es basa en la llibertat, el goig i l’abundància com a força motriu per a la creació de valor. Es tracta que les persones siguin el millor que puguin i treguin el millor d’elles mateixes per crear valor per al tot i les seves parts.
El management by love serveix al benestar i a la inclusió en permetre i alliberar les persones perquè donin el millor d’elles mateixes i treguin el millor dels altres. La nova generació de treballadors exigeix aquest enfocament.
El sector cultural és un exemple del management by love per la relació de l’organització amb l’art, els autors, el teatre, les pel·lícules, la música i la moda. Mercadona també suposa un exemple de management by love desvelant el seu projecte de coinnovació.
