FTX va ser fundada el 2019 per Sam Bankman-Fried, va tenir uns inicis molt prometedors i es va convertir en una de les companyies líders en el món de les criptomonedes, però va acabar fent fallida el 2022 i va provocar unes pèrdues als seus clients que s’estimen uns 50.000 milions.
ORIOL AMAT. Catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i economista
PILAR LLORET. Universitat de Vic UVIC-UCC y Universitat Oberta de Catalunya
El meu objectiu és tenir impacte… M’agradaria que FTX es convertís en la font de transaccions financeres més gran del món.
Sam Bankman-Fried, CEO de FTX
L’start-up de criptomonedes que va arribar a valer 32.000 milions de dòlars
Els orígens del conglomerat es remunten al setembre del 2017, quan Sam Bankman-Fried va establir Alameda Research a Berkeley, Califòrnia, en col·laboració amb Caroline Ellison, la seva parella. Alameda Research exercia funcions com a trader de criptomonedes i, de manera no oficial, com a banc, en oferir rendiments del 15% als clients que invertien en dipòsits, la qual cosa superava considerablement els tipus d’interès del mercat. El 2019, la seu d’Alameda Research es va traslladar a Hong Kong.
En aquest mateix any, Sam va fundar FTX amb la visió de crear una plataforma de negociació d’actius digitals que oferís una àmplia varietat de productes financers innovadors. En paraules de Sam: “La meva aspiració per a FTX és que es converteixi en un espai en què puguis donar forma al teu pròxim dòlar segons els teus desitjos. Pots adquirir bitcoins, transferir diners en qualsevol divisa a qualsevol amic en qualsevol part del món, comprar un plàtan, fer el que desitgis amb els teus diners des de FTX”.
Els primers passos de FTX van estar vinculats estretament a Alameda Research, que es comprometia a comprar o vendre criptomonedes quan els clients de FTX volguessin vendre o comprar i no hi hagués altres alternatives per dur a terme les transaccions. D’aquesta manera, Alameda Research garantia liquiditat als clients de FTX en facilitar operacions de compra o venda de criptomonedes, cosa que resultava atractiva per ampliar la base de clients de FTX.
El 2019, Changpeng Zhao, fundador de Binance, va exercir un paper estratègic en adquirir una participació del 20% a FTX per aproximadament 100 milions de dòlars, fet que va enfortir la posició financera de FTX com una plataforma amb un potencial de creixement significatiu. L’expansió va continuar amb la compra de Blockfolio (una aplicació de seguiment de carteres de criptomonedes) l’agost del 2020 per 150 milions de dòlars, i es diversificava així la gamma de serveis oferts per la plataforma.
El 2021, FTX va experimentar un creixement excepcional i va guanyar la confiança d’importants inversors com el Pla de Pensions del Professorat d’Ontario i Blackrock. Poc després, FTX va adquirir la participació de Changpeng Zhao per aproximadament 2.000 milions de dòlars i va traslladar la seu de Hong Kong a les Bahames el setembre del mateix any. FTX es va convertir en una de les principals empreses de negociació de criptomonedes a nivell mundial, amb una valoració que superava els 32.000 milions d’euros (vegeu la figura 1).
Estructura empresarial complexa dirigida des de paradisos fiscals amb poca transparència
FTX comptava amb aproximadament 160 filials distribuïdes globalment, incloent-hi entitats en paradisos fiscals com les Bahames, illes Caiman o Gibraltar. Les entitats motrius del conglomerat es trobaven situades en paradisos fiscals que permeten operar amb un elevat grau d’opacitat: FTX (Bahames), Alameda Research (Delaware), FTX US (Delaware) i FTX Global (Antigua). Per a operacions a Europa, utilitzava una subsidiària a Xipre. Segons el Financial Times, l’estructura empresarial de FTX era significativament més complexa que la de Lehman Brothers, el banc que va col·lapsar l’any 2008.
Un aspecte sorprenent de FTX radica en el fet que declarava elevats beneficis, però no pagava impost de beneficis, possiblement com a resultat de les seves operacions a través de paradisos fiscals. Això xoca amb la imatge que Sam Bankman-Fried intentava projectar com un individu altruista compromès amb el bé comú.
Errors en la governança corporativa i en el sistema de control
FTX no disposava de consellers independents dins del consell d’administració i no comptava amb comitès d’auditoria ni de riscos. L’absència d’un director financer (CFO) i un responsable comptable, sumada a la falta de transparència en no revelar els seus estats financers, evidenciava una gestió deficient. Al no cotitzar en borsa, l’empresa eludia certes responsabilitats de transparència en comparació amb altres empreses de la mateixa envergadura. No disposava d’un codi ètic, un canal per a denúncies anònimes ni directrius per a la prevenció de fraus.
El govern no té paciència amb el frau i la corrupció. Pot ser que jugadors com Sam Bankman-Fried siguin nous, però aquest tipus de frau, aquest tipus de corrupció, és tan antic com el temps
Amian Williams, fiscal federal dels Estats Units
Auditors amb conflictes d’interès
A partir del 2019, FTX va contractar els serveis d’assessorament comptable de Prager Metis, una empresa d’auditoria i consultoria comptable. Posteriorment, Prager Metis va assumir la tasca d’auditar els comptes de les operacions internacionals de FTX, al mateix temps que brindava assessorament comptable, fet que generava un clar conflicte d’interès, contrari a les normatives. Un altre aspecte qüestionable és que FTX comptava amb dues empreses d’auditoria diferents: Armanino LLP, per a les operacions de FTX als Estats Units, i Prager Metis, per a les operacions offshore (fora dels Estats Units). La presència de dues signatures d’auditoria podria suggerir la falta d’una entitat centralitzada per supervisar tot el grup i els seus estats financers consolidats. A més, totes dues empreses d’auditoria havien rebut sancions recents per pràctiques qüestionables i els faltava experiència en empreses de la mida de FTX.
Despeses de màrqueting exagerades que ajuden a enganyar els clients
En línia amb moltes estafes piramidals, FTX va destinar sumes significatives a despeses de màrqueting que resultaven inusuals per a una empresa de recent creació. El setembre del 2021, va establir un acord de patrocini amb l’equip Mercedes de Fórmula 1. El juny del 2022, va comprometre 135 milions de dòlars en un acord de dinou anys per canviar de nom l’estadi de l’equip de l’NBA Miami Heat com a FTX Arena. A més, FTX va realitzar pagaments substancials a influents com Tom Brady, Stephen Curry, Shaquille O’Neal i Larry David perquè fossin ambaixadors de l’empresa. Kevin O’Leary, per exemple, va admetre haver rebut 15 milions de dòlars per promoure FTX. La cantant Taylor Smith també va revelar que, unes setmanes abans de la fallida de FTX, li van oferir 100 milions de dòlars per promocionar l’empresa. Un altre exemple d’aquestes pràctiques serien els esdeveniments que organitzava FTX, com el que va comptar amb la participació a les Bahames de l’expresident nord-americà Bill Clinton i de l’exprimer ministre britànic Tony Blair. Aquestes pràctiques van contribuir al fet que més d’un milió de clients confiessin els diners a les empreses liderades per Sam.
Sam Bankman-Fried, una persona peculiar i excèntrica
Sam, nascut el 1992, provenia d’una família d’acadèmics de Stanford. Abans d’emprendre la creació de FTX, Bankman-Fried va acumular experiències diverses en el sector del trading, exercint rols a Jane Street Capital, una empresa de trading amb presència a Nova York i diversos països, especialment a Europa i Àsia. A Jane Street Capital va adquirir coneixements en tècniques d’arbitratge i va establir connexions amb part de l’equip que posteriorment lideraria FTX. Va arribar a ostentar el 90% del capital de l’empresa i, en el millor moment de FTX, el seu patrimoni va arribar als 26.500 milions de dòlars, segons Bloomberg, principalment compost per accions de FTX i tokens digitals.
L’estil de vida de Sam estava marcat per excentricitats, atribuïdes des de la seva joventut a un tret genial de la seva personalitat. Publicava a les xarxes socials fotos dormint al costat de l’escriptori i era conegut per la seva passió pels videojocs. Encara que públicament advocava per l’altruisme i la filantropia, el seu estil de vida contradeia aquestes afirmacions, com evidenciava la seva luxosa residència a les Bahames, valorada en 35 milions de dòlars, compartida amb nou persones, incloent-hi la CEO d’Alameda Research, Caroline Ellison; el cofundador de FTX, Gary Wang; el director d’enginyeria de FTX, Nishad Singh, i el seu amic universitari Adam Yedidia. A més, els seus pares van adquirir 19 propietats de luxe davant de la platja a les Bahames per 121 milions de dòlars a través d’una filial de FTX. Tot i proclamar el seu desinterès i desig de contribuir al bé comú, Bankman-Fried va rebre pagaments significatius de FTX, incloent-hi 250,4 milions de dòlars el 2020 i 22,7 milions de dòlars el 2021, únicament en concepte de regalies per programes informàtics, com s’ha esmentat anteriorment.
Volia fer-me ric, no perquè m’agradaven els diners, sinó perquè volia donar-los a la caritat
Sam Bankman-Fried, CEO de FTX
Desviament de dipòsits dels clients per cobrir pèrdues i fallida
A finals del 2021, la bombolla de les criptomonedes va esclatar i la cotització va caure amb força (vegeu la figura 2). El bitcoin, per exemple, que havia arribat a cotitzar a 64.400 dòlars el novembre del 2021, va perdre en pocs mesos més d’un 60%. Alameda Research, com moltes companyies que van créixer amb la revaloració de les criptomonedes, va experimentar importants pèrdues.
Poc després, FTX va utilitzar una part important dels dipòsits dels clients per cobrir les pèrdues d’Alameda, la qual cosa era il·legal. Com es pot comprovar en la cronologia, a partir de l’agost del 2022 els problemes es van anar multiplicant (inspeccions de les autoritats, notícies negatives als mitjans de comunicació, els clients van començar a retirar dipòsits i van provocar una crisi de liquiditat i, per acabar, es va produir la fallida final del grup). (vegeu la figura 2).
En pocs dies, Sam Bankman-Fried, principal accionista de FTX i Alameda Research, va veure com s’esfumava tot el seu patrimoni. En aquest moment, tenia 31 anys. Uns mesos més tard, va ser declarat culpable de diversos fraus, incloent-hi el robatori de dipòsits dels seus clients.
Lliçons de la caiguda d’FTX
La dramàtica caiguda de FTX, en un moment considerada entre les principals empreses en el món de les criptomonedes, subratlla de manera contundent els riscos imminents en l’ecosistema empresarial, especialment en sectors tan volàtils com el comerç de criptomonedes.
FTX va tenir una sèrie d’errors fonamentals, des de deficiències en la governança corporativa fins a pràctiques financeres opaques i conflictes d’interès. L’amalgama d’aquests problemes, en conjunt amb una gestió desencertada i un creixement ràpid impulsat per estratègies de màrqueting qüestionables, va conduir a la fallida de l’empresa, fet que va donar com a resultat pèrdues significatives per als clients.
D’aquest cas es poden extreure lliçons i recomanacions per al futur:
• Transparència i governança efectiva:
Prioritzar la transparència en totes les operacions, establint estructures de governança robustes.
Incorporar consellers independents i comitès d’auditoria per mitigar riscos.
Adherir-se a pràctiques ètiques com un fonament sòlid per a la presa de decisions.
• Auditories independents i supervisió rigorosa:
Contractar auditors independents, amb experiència i sense conflictes d’interès per assegurar la integritat financera.
Implementar mecanismes interns de supervisió rigorosa per enfortir la rendició de comptes.
• Màrqueting prudent:
Evitar despeses de màrqueting exorbitants sense suport en un rendiment financer sòlid.
Centrar les estratègies de màrqueting en l’autenticitat i el valor tangible per als clients.
•Posar èmfasi en l’ètica empresarial:
Establir codis ètics clars i accessibles per a tots els membres de l’organització.
Implementar canals de denúncia anònima i directrius per a la prevenció de fraus per fomentar així una cultura empresarial ètica i responsable.
• Pràctiques financeres transparents:
Comprometre’s a divulgar informació financera precisa i clara.
Evitar l’opacitat en les transaccions financeres i l’evasió fiscal, reconeixent les conseqüències catastròfiques que se’n poden derivar. La desfeta de FTX ressalta la imperiosa necessitat d’aprendre dels errors del passat per construir un futur empresarial més segur i sostenible. Les empreses han de ser plenament conscients dels perills potencials, enfortir les pràctiques empresarials i abraçar la responsabilitat i l’ètica com a pilars fonamentals de la seva gestió.
