DAVID GIMÉNEZ. Director General de PIMEC
DEBILITATS
- Infraestructures envellides: Molts polígons industrials tenen dèficits en serveis bàsics (fibra òptica, gestió de residus, seguretat, transport públic).
- Falta de modernització: Escassa aposta per ecoparcs industrials i integració de tecnologies 4.0.
- Fragmentació territorial: Grans diferències entre comunitats autònomes i poca coordinació estatal en estratègies de sòl industrial.
- Desconnexió logística: Alguns polígons tenen accessos precaris i congestió viària, allunyant-se dels grans eixos de transport.
- Imatge devaluada: Alguns polígons es perceben com a zones obsoletes, poc atractives per a inversions estrangeres.
- Infrautilització: Existeixen polígons semibuits o amb ocupació baixa, sobretot en zones rurals o allunyades de grans ciutats.
AMENACES
- Competència internacional i relocalització: Altres països ofereixen parcs industrials més moderns, amb avantatges fiscals i millors infraestructures.
- Pressió urbanística: El creixement de l’habitatge pot reduir el sòl disponible o generar conflictes d’usos.
- Dependència energètica: Els costos alts de l’energia poden restar atractiu a algunes àrees industrials.
- Canvi climàtic i sostenibilitat: Zones exposades a sequeres, calor extrema o inundacions poden limitar la viabilitat futura.
- Desigualtats regionals: Risc de polarització entre grans pols dinàmics i polígons petits en àrees despoblades.
- Traves administratives: Permisos lents i regulacions canviants desincentiven inversors internacionals.
FORTALESES
- Cobertura territorial extensa: Espanya compta amb milers de polígons industrials repartits per totes les comunitats autònomes, que permeten una proximitat relativa a empreses i mercats locals.
- Clústers consolidats: L’automoció (Catalunya, Aragó, València), l’aeronàutica (Andalusia, Madrid), el químic (Tarragona) o el tecnològic (Madrid, Barcelona, Màlaga) ja actuen com a pols de competitivitat.
- Sòl industrial disponible: Hi ha espai urbanitzat i disponible a molts polígons, amb preus sovint més competitius que en altres països.
- Connectivitat internacional: Ports de València, Algesires, Barcelona i Bilbao entre els més importants d’Europa; xarxa ferroviària i d’autopistes densa.
- Capital humà concentrat en grans àrees metropolitanes: Facilita ecosistemes empresarials amb universitats, centres tecnològics i serveis avançats.
OPORTUNITATS
- Reindustrialització verda i digital: Fons Next Generation EU i programes autonòmics poden finançar la modernització de polígons amb criteris d’eficiència energètica, economia circular i digitalització.
- Atracció d’inversions estratègiques: Fàbriques de bateries, hubs de dades o centres logístics europeus poden dinamitzar pols industrials.
- Transformació en “ecoparcs industrials”: Integració de renovables, gestió compartida de residus i sinergies entre empreses veïnes.
- Especialització territorial: Cada regió pot reforçar els seus clústers (València en automoció, Euskadi en màquina-eina, Catalunya en químic i biotecnologia, Andalusia en agroindústria).
- Espai per a pimes i start-ups industrials: Els polígons poden ser incubadores industrials i coworkings productius.
- Logística avançada: L’auge del comerç electrònic i la demanda de hubs impulsen el sòl ben connectat.
