Les previsions publicades per l’FMI a finals de gener del 2022 accentuen les ja habituals referències a la prudència derivada de les incerteses originades més enllà de l’economia.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.
L’estimació per al conjunt de l’any és d’un creixement del 4,4%, un fet que suposa una revisió important a la baixa de mig punt respecte al que el mateix organisme havia estimat l’octubre del 2021.
La revisió a la baixa és una mica més gran per a les economies avançades (0,6 punts) que per al conjunt de les emergents i en desenvolupament (0,3 punts), però continua sent cert que el diferencial de les últimes dècades en favor d’aquestes se situa en mínims, tant per la desigual incidència de la pandèmia com per la capacitat asimètrica en les polítiques fiscals; encara que les precisions per al 2023 implicarien que, amb una certa normalització, els països emergents podrien reprendre millor el seu ritme.
Dins de les economies avançades, destaquen les revisions a la baixa del creixement de dos motors tan importants i tradicionals com els Estats Units (1,2 punts) i Alemanya (0,8 punts), però, així mateix, Canadà (0,8) i Espanya ( 0,6). En el grup de les economies emergents, crida l’atenció la revisió també a la baixa de 0,8 punts en el creixement de la Xina –fins a una xifra de 4,8%, insòlita per al gegant asiàtic– que té el contrapunt en la revisió de mig punt a l’alça en l’estimació del creixement de l’Índia.
L’FMI explicita en el títol de la seva actualització de previsions el terme de “disrupció” en la recuperació, així com la constatació que l’elevada inflació és de més llarga durada de la inicialment prevista, cosa que, juntament amb els problemes de normalització en subministraments , energia i commodities, pot complicar l’escenari econòmic amb delicades interaccions amb friccions geopolítiques.
