La factura de la llum més cara de la història genera una factura electritzant que causa un sisme social. La societat es fractura, es provoca la divisió social: uns poden pagar-la, tot i assumir-ne la factura a contracor, i d’altres, en canvi, s’enfonsen en l’exclusió. Així, la factura elèctrica esdevé una fractura elèctrica.
Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.
Els costos elèctrics que vàrem pagar els consumidors en el nostre rebut de la llum en el transcurs de l’any 2021 van registrar els nivells més alts de la història. L’encariment posa una part de la societat en una situació de risc social. No és objecte d’aquesta anàlisi ni l’oligopoli energètic, que no ha pres les mesures necessàries per reduir les tarifes elèctriques, ni la millora normativa de la gestió pública, que podria fer una bona regulació d’aquest bé essencial. Tampoc ho és l’encriptada i enrevessada factura de la llum, que força consumidors no entenen. Em centraré en les repercussions directament humanes de l’encariment de la factura de la llum. O, dit d’una altra manera, com l’elevada factura de la llum obstaculitza la cohesió social.
Certament, el cost de la vida augmenta de manera consecutiva quan la factura de la llum s’encareix sense parar. De retruc, la inflació va en ascens. I la inflació dispara els preus. I tot plegat és un cop fort a l’economia familiar.
INTERÈS GENERAL
Quan els polítics parlen d’interès general o d’interès nacional, sovint, una part d’ells ho fa amb propòsits electoralistes. Ara bé, si l’interès general existeix, llavors, sens dubte, rebaixar la factura de la llum és un fet d’interès general o d’interès nacional, doncs es tracta d’un bé essencial. I, sobretot, ens adonem que és essencial quan ens situem en un rècord històric de pujada de la factura.
Parlar d’interès general no implica caure en la dicotomia que provoca polèmica pública entre la nacionalització o la desregulació d’empreses elèctriques, sinó que podria adreçar-se a fer una millor direcció i gestió pública en aquesta política pública específica. Hi ha moltes maneres de defensar l’interès general, però totes passen per encarar la situació i les circumstàncies de les famílies més humils que pateixen pobresa energètica.
Les repercussions de la tarifa regulada del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és on se situa el focus de l’anàlisi social. El preu mensual de la llum es va encarir massa l’any 2021 en el context d’una greu crisi sociosanitària i socioeconòmica
PIMES
És clar, la factura de l’electricitat afecta tothom. La pujada de la llum impacta sobre diversos col·lectius humans. Compromet, sobretot, els comptes dels autònoms, de les microempreses i de les petites i mitjanes empreses (les pimes), una part de les quals acaben repercutint l’augment del cost en un increment dels preus dels seus productes. I, finalment, tot acabarà repercutint en la població, almenys com a consumidors. Així doncs, l’economia de les llars són el destí final de la factura de la llum en la seva globalitat.
L’ascens de les tarifes de l’electricitat i la conseqüent pujada generalitzada dels preus pot afectar tothom, però el destinatari final de les conseqüències negatives són les famílies. I mentre que unes acaben assumint la factura a contracor, d’altres s’enfonsen en l’exclusió social amb un major empobriment.
PVPC
Les repercussions de la tarifa regulada del Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC) és on se situa el focus de l’anàlisi social. El preu mensual de la llum es va encarir massa l’any 2021 en el context d’una greu crisi sociosanitària i socioeconòmica. Això fa que les famílies socialment més vulnerables es troben amb la crua realitat que no poden fer front a les despeses econòmiques més elementals: les necessitats bàsiques per a viure.
Unes mínimes condicions vitals en una societat democràtica avançada han de ser garantides per l’estat del benestar. El “com” ja depèn de cada formació política: per a uns, cal fer-ho amb la gestió pública, per a d’altres, amb la gestió privada i per a uns tercers, amb la gestió social del tercer sector. Sigui com sigui, cal fer-ho si s’és una democràcia avançada amb estat del benestar. Si no es garanteix un bé essencial com la llum, llavors, conceptualment, s’està fent trontollar l’estructura politicojurídica de l’estat del benestar.
La fractura elèctrica és clara: els qui la pateixen no escalfen el menjar, no es banyen amb aigua calenta, no tenen calefacció a l’hivern, no segueixen la docència en línia quan les classes deixen de ser presencials, no guarden el menjar en una nevera, no carreguen els aparells digitals, etc.
FAMÍLIES SENSE LLUM
Hi ha casos extrems. A finals de novembre de 2021, en l’incendi d’una antiga oficina bancària de Barcelona que estava ocupada per una família sense recursos, hi van morir quatre persones, dues d’elles nens, degut a la pobresa energètica.
El 2 d’octubre de 2020, en plena pandèmia de la covid, van tallar el subministrament elèctric de la zona de barraquisme de Madrid coneguda com la Cañada Real. Prop de 3.000 persones, de les quals 1.211 són nens, no tenen llum. És un cas al límit però real i, per tant, una evidència científica de la fractura social.
La fractura elèctrica és clara: aquestes famílies no escalfen el menjar, no es banyen amb aigua calenta, no tenen calefacció a l’hivern, no segueixen la docència en línia quan les classes deixen de ser presencials, no guarden el menjar en una nevera, no carreguen els aparells digitals, etc. Evidentment, la fractura elèctrica vulnera drets humans.
MILLORS POLÍTIQUES
Es poden unir els drets socials i la sostenibilitat. Així, per exemple, es pot pal·liar la pobresa energètica (drets socials) i, alhora, optar per desenvolupar energies renovables (sostenibilitat). Observem que ambdós factors poden anar junts però també separats. Òbviament, si fem la conjunció de drets socials i sostenibilitat, oferim unes millors polítiques per una vida millor.
Una vida millor de la globalitat de les ciutadanes i els ciutadans permet una major estabilitat sociopolítica i, de retruc, econòmica i empresarial. Per tant, la solució de la pobresa energètica afecta positivament, en primer lloc, als usuaris finals, els col·lectius afectats. Ara bé, també hi ha sectors concernits, com les petites i mitjanes empreses. Per tant, ens trobem davant d’una política pública transcendental per a la societat en el seu conjunt.
UNA VIDA MILLOR
Fem memòria històrica de quan va néixer el permís anual retribuït de vacances per als treballadors. Hi havia sectors de la població que n’eren contraris perquè no entenien que es pagués un mes de vacances no treballades. Evidentment, aquesta mesura va afectar positivament les persones assalariades. Ara bé, també va tenir impacte en el conjunt de la societat, doncs el fet que els treballadors tinguessin una vida millor va ser positiu també per a les empreses amb un model de negoci que girava al voltant del turisme i l’entreteniment, ja que als treballadors amb vacances pagades se’ls va capacitar per ser també consumidors de productes que fins llavors els havien estat vedats.
Tres quarts del mateix passa amb les famílies amb pobresa energètica. Posar sobre la taula una solució satisfactòria al problema de la factura de elèctrica les beneficia tant a elles com al conjunt de la societat, doncs es garanteix que les primeres puguin tenir una vida millor i, per tant, accés a sectors de l’economia i l’empresa que serien inexistents si no es resol primer el rebut de la llum. I a més, així es garanteix la pau social.
POBRESA ENERGÈTICA
Així doncs, la pobresa energètica és una gravíssima xacra que afecta, en primer lloc, els usuaris i les usuàries finals de la política social i laboral. Ara bé, si solucionem la pobresa energètica, tota la societat en sortim beneficiats, doncs es garanteix una major cohesió social. L’estabilitat social és l’entorn adient per una economia creixent, que beneficia tothom.
