Pime i start-up: Espai de col·laboració positiva

DESCARREGA L´ARTICLE EN PDF

Les petites i mitjanes empreses (pimes) formen el 99,8% del teixit empresarial espanyol (segons el Ministeri d’Indústria i Turisme, 2025), i són essencials per generar ocupació i vertebrar el territori. Tanmateix, l’auge mediàtic i polític de les start-ups ha relegat, en certa manera, el seu paper com a motor de competitivitat i adaptació.

ÁNGEL SAN SEGUNDO HAERING. Enginyer Industrial, assessor de start-ups, business angel, mentor i professor associat de diverses escoles de negocis

Aquest article proposa una visió integradora: la col·laboració entre pimes i start-ups pot multiplicar el valor creat, reforçar l’ecosistema empresarial i impulsar la innovació i la sostenibilitat. Per fer-ho, és necessari establir nous ponts, entorns i polítiques que afavoreixin sinergies reals i duradores. La pime dinàmica té un gran potencial, no pas teòric, sinó real, però necessita atenció, ja que és un espai ideal per aprendre i progressar: apostem-hi!

ÉS COMPETITIVA LA PIME A NIVELL INTERNACIONAL?

Analitzar la pime no és una tasca senzilla pel seu elevat nombre, unes dades que, tot i les definicions (vegeu taula 3), no són completament homogènies, presenten retards lògics pel seu origen comptable i gairebé no ofereixen projeccions de futur (cosa esperable, ja que es tracta d’organitzacions amb mínimes estructures de gestió).

Aquesta panoràmica es complica si tenim en compte la diversitat de sectors, ubicacions geogràfiques i competències de les administracions públiques implicades.

Publicacions relacionades

ACUTELAN i Feceminte culminen un acord d’integració per enfortir la representació del sector de les telecomunicacions

Founders’ Mindset, la trobada de Juno House que impulsa la mentalitat emprenedora

Fórmula de la competitivitat (P⁴IC³)C

Aquest context ha convertit les pimes en un conjunt en què les anàlisis rigoroses són molt escasses. S’ha produït una mena d’equilibri entre els seus gestors i l’administració pública: aquesta aporta ajuts (molts d’origen comunitari), s’asseguren els tràmits administratius i poc més. Quan es presenta una crisi per preus o incidències rellevants, els altres demanen ajuda i comença el procés. És un esquema assistencial que, llevat d’algunes excepcions meritòries, sol estar allunyat de la competència internacional i, evidentment, de l’actuació proactiva per assolir un teixit empresarial robust. Si s’analitzen les dades de l’últim informe de CEPIME (Situació de les pimes a Espanya comparada amb la d’altres països europeus, gener de 2025), es poden extreure algunes conclusions d’interès,1 com ara que la mitjana de vendes per empresa és el 76% de la mitjana dels 15 països analitzats, o que el nombre de persones ocupades per empresa (4,8) és gairebé un 20% inferior.

La pime dinàmica té un gran potencial, no pas teòric, sinó real, però necessita atenció, ja que és un espai ideal per aprendre i progressar

Les estadístiques de les principals fonts disponibles (OCDE, INE, BdE) ofereixen dades millorables (guardant distàncies pel fet de tenir gairebé tres anys d’antiguitat, una dispersió numèrica notable i un alt nivell d’agregació), però convergeixen en dues conclusions: la pime espanyola és menys productiva que les seves homòlogues internacionals, i aquest diferencial disminueix a mesura que augmenta la mida.²

Tanmateix, hi ha nombrosos sectors en què aquesta afirmació no es compleix (renovables, impressió 3D, logística, mobilitat, agroindústria i un llarg etcètera), fruit del gran talent que hi ha en moltes pimes espanyoles. A més, les diferències no són radicals, cosa que indica que hi ha marge de millora.

Atreure inversions estrangeres amb l’incentiu de sucoses subvencions és una estratègia cara i de resultats incerts

HI HA ESPAIS DE COMPETITIVITAT?

L’entusiasme de la classe política pels “grans projectes empresarials” de la mà de corporacions amb l’excusa de l’efecte multiplicador sobre la indústria auxiliar és una forma clàssica (i antiga) de fer política econòmica, que no sempre és eficient per a la pime ni per al teixit socioeconòmic. Atraure inversions estrangeres amb l’incentiu de sucoses subvencions és una estratègia costosa i de resultats incerts, atès que l’objectiu d’aquestes corporacions, guanyar mercats, gairebé no coincideix amb l’interès nacional d’accedir al know-how per poder-lo reutilitzar.

Tampoc no reconeix aquesta política el gran avenç del teixit empresarial dinàmic espanyol, com demostren constantment les nombroses start-ups d’èxit creades (moltes de les quals sense o amb mínimes subvencions), la qualitat de les nostres escoles de negocis (almenys dues entre les deu millors del món), que aporten grans professionals, i la disponibilitat de recursos humans cada vegada més competents. Això és encara més meritori si tenim en compte que encara es percep sovint una cultura hostil cap a l’empresariat, tan arrelada a la societat espanyola, cosa que demostra que el potencial de generació de valor socioeconòmic és enorme. Sens dubte, la resposta és afirmativa.

MESURES PROPOSADES

1. Demanar més atenció informativa i proactivitat envers les pimes

És impensable, en ple segle XXI i envoltats de metodologies i tecnologies que afavoreixen la comunicació instantània, que el conjunt de les pimes no disposi d’informació actualitzada, fiable i desagregada per conèixer la seva situació i les seves tendències. Sense aquest coneixement, les polítiques de suport perden eficàcia i fins i tot poden esdevenir un trist malbaratament, amb tantes necessitats que hi ha per atendre.

És més que recomanable fer un seguiment dels sectors estratègics pel valor que aporten o reorientar l’evolució del teixit empresarial de zones geogràfiques en depressió. En tots dos casos, se’ns dirà que ja són objecte d’atenció per part dels gestors públics, però la clau és disposar d’informació actual, sobre grups de control, identificar oportunitats i reptes amb els mateixos actors, facilitar aliances i un llarg etcètera de mesures regeneradores.

2. Propiciar un ecosistema pime que canalitzi l’impuls per potenciar-la

La força de les start-ups espanyoles, manifestada pel nombre de noves empreses i per les inversions estrangeres captades, és una excel·lent referència d’un fenomen que es basa en mesures de foment i en la disponibilitat d’acceleradores i incubadores. En un dels estudis (Associació Espanyola de Start-ups i Social Innovation Monitor, dades del 2020) s’han identificat 215 espais on s’ofereix assessorament, es promou la innovació, la formació, l’intercanvi de coneixements i, en definitiva, els primers passos de l’empresa emergent (fins i tot el contacte amb possibles inversors). Es tracta d’un escenari que atrau uns 2.000 milions d’euros d’inversió i genera unes 10.000 start-ups anualment.

Replicar l’ecosistema emprenedor per atendre les claus del negoci de la pime, és a dir, la mida, la innovació i la sostenibilitat, sembla una iniciativa en què tothom sortiria guanyant. El com no és trivial, ja que es tracta de centenars de milers d’organitzacions i no és possible abordar-ho sense un pla escalonat que tingui en compte prioritats com les següents:

Sectors: cal posar el focus preferentment en aquells que presentin una pèrdua de competitivitat o noves oportunitats de desenvolupament.
Mida: el segment de petites empreses, entre 10 i 49 persones treballadores, és el que té més potencial de creixement i pot arrossegar les microempreses (entre 1 i 9 treballadores).
Ubicació: les característiques de la zona (especialment si es troba en declivi socioeconòmic i/o compta amb lideratges empresarials) apunten a mobilitzar la pime més dinàmica com a motor de desenvolupament regional. En determinats casos, serà l’única eina aplicable de recuperació.
Crear estructures de gestió, assessorament i mentoria: és un procés àmpliament provat en milers de casos. Moltes institucions, entre les quals destaca l’Escola d’Organització Industrial, tenen una experiència extraordinària en aquesta matèria amb pimes i start-ups.
Metodologies de treball ben contrastades: l’experiència de les acceleradores de suport a start-ups, tot i tenir poc més de deu anys, és eficaç en entorns urbans i pot ser replicada per a pimes. L’estancament de l’start-up en entorns rurals és una assignatura pendent que aquesta iniciativa integradora pot ajudar a recuperar.

És més que recomanable fer un seguiment dels sectors estratègics pel valor que aporten o reorientar l’evolució del teixit empresarial de zones geogràfiques en depressió

Aprendre fent: cal establir projectes pilot d’espais d’optimització i desenvolupament de pimes, amb una estructura mínima de gestió i mentories, per identificar candidates a incorporar-se i verificar els resultats, per exemple, al cap de sis mesos. Rellançar el programa segons les lliçons apreses ajudaria a rendibilitzar l’esforç i minimitzar els riscos.
Mentories: bona part de l’èxit d’aquestes estructures dependrà del paper de les persones mentores. La millor definició és la que en fa l’AMCES (Associació Espanyola de Mentoria i Coaching de l’Economia Social): “Una persona professional amb experiència que guia i dona suport a altres persones en el seu desenvolupament professional i personal, compartint coneixements, experiència i consells”. Això és justament el que necessita la pime: algú que orienti els canvis a cost mínim (fins i tot nul, segons el cas). Aquesta figura, molt present en l’àmbit de les start-ups, és gairebé inexistent en les pimes, llevat de l’aportació valuosa de SECOT (Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica).³ Des de 1989, prop de 1.000 sèniors donen suport a emprenedors, pimes i sectors desprotegits: són un referent clar a tenir en compte.
Activar sèniors amb talent, vocació i compromís: hi ha desenes de milers de molt bons professionals apartats del món laboral per l’edat o per reestructuracions, que són candidats naturals a fer de mentors. Malauradament, no troben una via senzilla per incorporar-se a aquesta oportunitat. Fer de mentor els pot canviar la vida: hauran de continuar aprenent, recuperaran autoestima i la societat se’n beneficiarà. La regeneració del teixit socioeconòmic s’ha de basar en el coneixement, el talent i el compromís de les persones implicades. Només cal identificar demandes i ofertes d’assessorament, i això obliga a recolzar-se en experiències prèvies. Com s’ha dit, no és una tasca senzilla, però sí factible i inqüestionable perquè no és admissible tenir aquest capital humà arraconat quan és tan necessari. És un claríssim win-win col·lectiu.

3. Enfocaments guanyadors

L’enfortiment de la pime s’ha de basar en diversos eixos:

Capital humà: qualsevol sortida passa per disposar de recursos amb talent i compromís. Això afecta la pime i, per descomptat, els mentors, cosa que obligarà a un esforç de formació que és perfectament executable, ja que existeixen i són accessibles nombrosos seminaris i material didàctic.
Rejoveniment: les pimes envelleixen (segons les fonts, l’edat mitjana se situa entre els 42 i els 45 anys) i això representa un risc de pèrdua de dinamisme. Una mesura útil és afavorir aliances amb universitats per a projectes conjunts (TFM, TFG, pràctiques), com demostra l’experiència exitosa de U4IMPACT, que aporta renovació del talent i una gran ocupabilitat. Una nova cultura de posada en valor de la pime ajudaria a amplificar les mesures proposades i serviria per atreure el talent jove, que en moltes ocasions és reticent a entrar en aquest tipus d’organització si pot fer-ho en una gran corporació.
Seniority: la digitalització, la IA i qualsevol avenç tecnològic mereixen ser tamisats pel sedàs de l’experiència. La convivència de mentors de la silver economy amb talent alfabèticament digital és una fórmula d’èxit. Els errors en la implantació de noves tecnologies són freqüents i costosos: la pime no se’ls pot permetre (com sí que passa en escales més grans), i aquesta col·laboració sènior-júnior és possiblement una excel·lent (i econòmica) mesura preventiva.
Les petites empreses com a target: en aquesta franja intermèdia de la gran pime (entre 50 i 249 treballadors) i les microempreses (entre 1 i 9) és on es troba el major potencial i know-how per afrontar els reptes en millors condicions. A més, el seu exemple pot ser un estímul per regenerar les pimes més petites. Es tracta d’un segment caracteritzat per l’alta competitivitat, l’evolució constant i la recerca de més dimensió, penetració i rendibilitat. Aquest col·lectiu té una certa autonomia per afrontar els reptes del negoci (vegeu la taula 1, que demostra els millors resultats de les petites respecte a les mitjanes).
Fomentar aliances: són ben conegudes les que es produeixen entre organitzacions relativament similars per, mitjançant processos de tipus fusió o absorció, guanyar dimensió o disminuir riscos compartint mitjans i finalitats. Caldrà continuar promovent-les, però existeix un camp poc explotat: la col·laboració entre pime i start-up.

4. Col·laboració pime-start-up

La pime petita pot progressar, però necessitarà renovar les seves constants vitals tard o d’hora. Una start-up afí està carregada d’innovació, empenta, coneixements actualitzats, il·lusió i visió d’oportunitats, però disposa de pocs recursos materials. Complementàriament, la pime pot aportar el coneixement del mercat, contactes, know-how del negoci i més recursos. Són estructures per crear valor conjunt, un repte que requerirà una bona selecció de candidats i un procés de catàlisi entre actors per facilitar la sempre complexa convergència de finalitats. Novament, acordar un bon marc de col·laboració, desenvolupar una cultura compartida i comptar amb un capital humà de qualitat entre els directius d’ambdues organitzacions, fins i tot certa generositat, serà clau.

Col·laboració per atreure més capital

Aquesta mesura comportarà molt probablement un augment de la mida, l’enfortiment dels fonaments del negoci i una posició competitiva millorada: és la fórmula que aporta més valor i hauria de ser considerada prioritària. Un altre benefici afegit és que serà capaç d’atreure més capital, seguint la via habitual de les start-ups, i amb això abordar nous projectes com ara ampliar l’escenari d’operacions, dur a terme projectes d’R+D o iniciar processos d’internacionalització.

La millor definició de mentor és la que en fa l’AMCES: una persona professional amb experiència que guia i dona suport a altres persones en el seu desenvolupament professional i personal, compartint coneixements, experiència i consells

No són gaires les experiències en aquest àmbit perquè, entre altres raons, la col·laboració i les aliances de les start-ups s’han canalitzat habitualment cap a grans corporacions que tenen oberts projectes d’intraemprenedoria i troben nombrosos avantatges en aquesta fórmula.

Una d’aquestes experiències és la que promou el Govern de Navarra a través de la societat pública Centre Europeu d’Empreses i Innovació (CEIN), amb un programa d’innovació oberta que busca connectar pimes navarreses amb start-ups tecnològiques. L’Escola d’Organització Industrial té una llarga trajectòria de suport a pimes i start-ups en activitats de formació i acceleració de projectes. La iniciativa Activa Start-up (vegeu taule 4) és una experiència recent per fomentar la col·laboració entre ambdues organitzacions i cal que tingui suport pel potencial que té.

El paper de l’administració pública

L’administració pública ha d’assumir un paper més actiu. Naturalment, són benvinguts els ajuts per suavitzar la barrera d’entrada cap a la convergència entre els tipus d’organitzacions (formació, assessorament…), però el temps és un factor clau. No es tracta només d’identificar oportunitats conjuntes, sinó que se n’arribi a executar un nombre significatiu. Per fer possible aquest escenari, cal que l’estímul inclogui també la inversió associada i sigui d’una magnitud tal que les parts implicades entenguin que aquest és el camí a seguir.

La Llei 28/2022, de 21 de desembre, de foment de l’ecosistema de les empreses emergents, coneguda popularment com a llei de start-ups, ha suposat un incentiu notable en diversos àmbits (una millor tributació de les empreses emergents, en l’IRPF mitjançant deduccions a la inversió o a través de bonificacions en la quota d’autònoms). La seva gestació va ser lenta, però hi ha un consens generalitzat sobre la seva utilitat, ja que permet preveure que una figura similar seria d’enorme utilitat per a les pimes.

Se trata no solo de identificar oportunidades conjuntas sino de que se lleven a cabo un buen número de ellas

L’espai d’optimització i desenvolupament de pimes ja esmentat és l’escenari ideal per afavorir les trobades entre totes dues organitzacions, facilitar els processos d’aproximació i generar projectes comuns amb l’assessorament dels mentors assignats. Ha de ser un espai neutral que eviti desequilibris i actituds que no afavoreixin la col·laboració. Es tracta, també, que totes les parts hi guanyin i que es respectin els drets de propietat intel·lectual, comptant amb l’assessorament legal corresponent.

L’espai es pot configurar seguint la ben coneguda fórmula de les acceleradores per a start-ups, habilitant, si cal, espais per a la preparació o validació de models. Un departament d’assistència documental que permeti aplicar eines d’IA generativa per validar conceptes i dades serà de gran utilitat per a la pime.

Fomentar les aliances pime-start-up no hauria de quedar en una mera (com tantes altres) declaració de bones intencions cap a la pime. Ens permetem proposar com podria ser un projecte pilot que, idealment, es podria basar en els paràmetres següents (vegeu taula 2)

Quin podria ser el cost d’aquest projecte? Suposant que s’utilitzés un espai ja existent, cedit per algun patrocinador, i que s’impartissin 200 hores de formació, 100 hores de mentoria i assessorament per projecte, el cost variable seria d’uns 200.000 €. La relació cost-benefici, tot i que lògicament teòrica en aquesta fase inicial, hauria de ser clarament favorable en termes de generació de riquesa, no només per a les parts implicades, sinó també per a la societat en conjunt. És evident que aquestes hipòtesis s’han de validar mitjançant projectes pilot, però, a priori, fomentar les aliances pime-start-up és una estratègia que compensa.

5.Créixer no ho és tot

Les anomenades “gaseles”, empreses de creixement ràpid i elevat (amb 10 o més treballadors, que dupliquen la seva mida en molt poc temps i amb taxes de creixement superiors al 20% anual durant almenys tres exercicis consecutius), tenen un gran dinamisme, són innovadores i presenten una gran afinitat amb la cultura de les start-ups. Són objecte d’atenció des que es va encunyar aquesta definició a finals dels anys vuitanta. La Fundació COTEC edita l’Observatori d’Empreses Gasela. En el període analitzat per l’últim informe, el trienni 2020-2023, hi havia a Espanya 7.983 gaseles, un 7,8% del total d’empreses espanyoles amb almenys 10 treballadors. L’estudi de COTEC comptabilitza 2.773 gaseles més que en el període anterior (2019–2022).

Les gaseles analitzades (vegeu taula 1) presenten rendiments inferiors, però són pitjors? No, estan orientades al creixement i aquest és el seu objectiu per arribar a ser grans: això implica consumir importants recursos i afrontar riscos destacables que clarament no totes les pimes poden assumir (si s’analitzen altres sectors, hi ha casos amb una rendibilitat financera més alta, però també amb majors oscil·lacions en les dades i més riscos). Només unes poques pimes poden arribar a ser gaseles.

6. Noves oportunitats

Hi ha àmbits vinculats a les noves tecnologies en què la presència de les grans corporacions sembla acaparar-ho tot. Només cal pensar en l’omnipresent IA i com costa trobar un nínxol de negoci, encara que sigui mínim, al mercat que no impliqui grans inversions. Però és temps de nous enfocaments eficients basats en la innovació,⁴ com ara els següents:

Nínxols: per abordar mitjançant aliances i consorcis amb altres agents, sense oblidar el paper latent i important de la universitat, i més concretament de les escoles d’enginyeria, com a socis destacats.
Sostenibilitat: un espai immens en què tenen cabuda projectes d’economia circular, descarbonització, gestió de recursos naturals, agricultura regenerativa i un llarg etcètera. La clau és la proximitat al problema, i aquesta és una qualitat que permet a la pime tenir avantatge respecte d’altres opcions amb més recursos.
Servei al client: els grans proveïdors del comerç electrònic pateixen costos enormes per devolucions que no saben gestionar. Les grans corporacions no aconsegueixen trobar la manera d’oferir un bon servei al client malgrat utilitzar solucions costoses. La pime competitiva pot substituir hàbits de consum moderns per un servei de més qualitat amb preus compatibles: és una oportunitat clara.

La pime i la start-up, des de les seves fortaleses complementàries, estan cridades a col·laborar per generar més valor, innovar amb agilitat i enfortir el teixit empresarial del futur: només cal propiciar i donar suport a aquesta trobada.