El veritable repte de les pimes no és adoptar tecnologia, sinó reconfigurar el seu talent per col·laborar-hi. La conversa sobre intel·ligència artificial a l’empresa sol començar amb una pregunta equivocada: quins llocs de treball desapareixeran? Tanmateix, la qüestió clau no és què s’elimina, sinó què es transforma. La IA no substitueix el talent: el redefineix.
MATILDE MARTÍNEZ CASANOVAS. Directora general d’IGEMA Business School
En el teixit empresarial espanyol, especialment a les pimes, conviuen dues realitats. D’una banda, directius que veuen la IA com una palanca clara de creixement. De l’altra, professionals que perceben incertesa i pressió: una part rellevant no se sent prou formada ni utilitza aquestes eines amb confiança.
Segons Deloitte (2026), prop del 60% de les empreses ja situen el reskilling com a prioritat, però la bretxa persisteix perquè es continua ensenyant eina, no transformació.
DEL “SABER UTILITZAR” AL “SABER TRANSFORMAR”: EL VERITABLE SALT
Moltes pimes reaccionen amb cursos puntuals sobre eines d’IA. Però aprendre a utilitzar Però aprendre a fer servir ChatGPT no equival a integrar- lo en decisions o processos. El problema no és formar, sinó confondre “saber utilitzar” amb “saber transformar”. El que moltes organitzacions necessiten no és més formació, sinó un model de reskilling que connecti tecnologia, negoci i cultura. Aquest model s’articula en tres nivells:
- Tècnic: entendre i utilitzar eines d’IA.
- Professional: saber aplicar-les amb criteri en la presa de decisions, en la millora de processos o en la relació amb el client.
- Cultural: assumir un nou model de treball en què la col·laboració entre humans i sistemes intel·ligents no és una excepció, sinó la norma.
Aquest darrer nivell és, sovint, el gran oblidat. I, tanmateix, és l’únic que genera avantatge sostenible. Perquè la diferència no serà qui adopti abans la IA, sinó qui sigui capaç d’integrar-la amb sentit.
UN NOU ROL PER AL LIDERATGE
Lluny d’un escenari de substitució, el que emergeix és un model d’ampliació de capacitats. La IA automatitza tasques, però també eleva el valor del criteri, del pensament crític i de la creativitat aplicada. En aquest context, les organitzacions necessiten menys executors i més professionals capaços d’interpretar, decidir i construir.
Això implica un canvi en el rol del lideratge. Ja no n’hi ha prou amb impulsar l’adopció tecnològica; cal acompanyar la transició del talent. Generar entorns de confiança, reduir la resistència al canvi i activar la capacitat d’aprenentatge continu són avui competències directives clau.
Sense canvi cultural no hi ha adopció real. En moltes pimes, el repte no és tècnic, sinó emocional: gestionar la incertesa de l’equip davant d’un canvi que no sempre s’explica ni s’acompanya.
FORMAR PER A UN NOU CONTEXT
La formació només genera impacte si es planteja des d’una lògica estratègica. No es tracta d’acumular llicències de programari, sinó de desenvolupar perfils capaços d’operar en entorns híbrids. El disseny de programes formatius ha de connectar la tecnologia amb la realitat del negoci, permetent que el factor huà i el tecnològic es complementin.
Les pimes no es poden permetre quedar al marge, però tampoc poden abordar aquest canvi de manera superficial. El risc no és utilitzar la IA; és fer-ho sense criteri. Les empreses que aprofundeixen en aquest canvi cultural són les que aconsegueixen veritables avantatges competitius.
En un entorn en què la tecnologia evoluciona més de pressa que les estructures, l’avantatge no rau en la IA, sinó en la capacitat de les persones per integrar-la.
Aquest és, avui, el veritable repte empresarial: no adoptar la IA, sinó transformar el talent per treballar-hi.
