En els darrers anys, el sector exterior ha adquirit un pes extraordinari en l’economia espanyola: tenim la segona taxa d’obertura més alta de la UE, juntament amb Alemanya, un saldo positiu ininterromput des del 2011 de la balança comercial i una acceleració especialment intensa de l’exportació de serveis no turístics (20% del total d’exportacions), principalment d’alt valor afegit.
JOSÉ MARÍA BLASCO. Director executiu d’emprenedoria i competitivitat d’ICEX
En els últims anys, el sector exterior ha guanyat un pes extraordinari en l’economia espanyola: la segona taxa d’obertura més alta de la UE juntament amb Alemanya, un saldo positiu ininterromput de la balança comercial des del 2011, i una notable acceleració de l’exportació de serveis no turístics (20% del total).
Malgrat això, les empreses espanyoles han de replantejar les seves estratègies d’expansió exterior per adaptar-se a un context global marcat per una incertesa geopolítica que incideix en l’economia i el comerç mundial, amb erosió de marges, aparició de competidors de baix cost i un xoc d’oferta que genera inflació estructural.
Davant d’aquesta situació, que afecta, en major o menor mesura, totes les empreses internacionalitzades, apareixen nous factors clau que poden permetre’ls competir millor en el mercat global.
Un primer factor per ser més competitives internacionalment és la dimensió empresarial. El teixit productiu espanyol està compost en un 99% per pimes que tenen una mitjana de 4,7 empleats, un 15% menys que la mitjana europea, on destaca Alemanya amb 12 treballadors de mitjana. Aquesta reduïda dimensió, combinada amb la baixa propensió exportadora de les pimes, llastra el potencial exportador de l’economia. Una major dimensió empresarial permet abordar mercats internacionals, més complexos i costosos que el domèstic, a més de facilitar l’accés al finançament.
Una major dimensió empresarial permet abordar mercats internacionals, més complexos i, sovint, més costosos que el mercat domèstic
L’impacte en la competitivitat de la dimensió empresarial és especialment rellevant en dos segments. D’una banda, les empreses espanyoles de dimensió intermèdia, amb facturacions entre 50 i 500 milions d’euros, representen el dinamisme del teixit empresarial: són tres vegades més productives que la mitjana nacional, inverteixen el 3% de les seves vendes en R+D i estan altament internacionalitzades.
Però tenir una major dimensió no és suficient. Les empreses han de també crear, desenvolupar, atreure i fidelitzar talent de qualitat en totes les seves àrees, inclòs l’àmbit del negoci internacional. La digitalització ha provocat també que les empreses necessitin comptar amb professionals amb noves competències i que aquestes s’actualitzin a gran velocitat.
Un tercer factor clau per competir en el context global actual és el del posicionament de marca com a element de diferenciació corporativa, que transmeti experiència i reputació. Igual que la tecnologia, la innovació i la digitalització, que no han de desenvolupar-se només internament a l’empresa, també amb la reputació i el posicionament de marca s’aconsegueix un major impacte competitiu quan es treballa de manera col·lectiva.
Davant les estratègies internacionals del passat, vinculades a la competitivitat per preu o relació qualitat-preu, el futur exigeix clarament una major inversió en intangibles. La capacitat de competir a nivell internacional s’ha de focalitzar a capturar i monetitzar més valor afegit provinent de la qualitat del poducte i el servei, i de la confiança, reputació i experiència de les empreses espanyoles.
Avançar en aquest camí no depèn únicament de l’esforç individual de les empreses; requereix també institucions capaces d’anticipar tendències, generar coneixement i acompanyar el teixit empresarial en la seva transformació. Així, ICEX ha adaptat la seva actuació a les noves demandes de la internacionalització i acompanya el teixit exportador espanyol en l’enfortiment de les capacitats que determinaran la seva capacitat competitiva en les properes dècades
