Revista d'Anàlisi Plural

“La recuperació no es nota encara ni a les butxaques de les famílies ni en el comerç”

0

Entrevista a Miquel Àngel Fraile, Secretari General de la Confederació de Comerç de Catalunya

 

Tot i la tan mencionada recuperació econòmica, el comerç català encara viu moments difícils, compensats, això sí, per l’auge del turisme estranger. Combatre la venta il·legal, promocionar el producte local i la introducció de les TIC són alguns dels reptes a curt termini que es planteja el sector.
Miquel Àngel Fraile, secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya
Miquel Àngel Fraile, secretari de la Confederació de Comerç de Catalunya.    / CEDIDA

Emma Bouisset

Com valoren des de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) la passada campanya de Nadal i reis per al comerç català? es percep ja la recuperació econòmica?
Valorem la campanya positivament perquè, en general, no hem baixat les vendes respecte de l’any anterior. Tot i així, tots els sectors estan molt aturats i els creixements poden haver estat només d’un 1 o un 2 % com a màxim, i fins i tot hi ha sectors, com el de l’electrònica de consum, on les vendes han baixat un 4 o un 6% respecte el 2012. No podem dir encara que la recuperació es noti a les butxaques de les famílies ni en el comerç.

Ens trobem, ara, en un altre dels períodes forts per al sector: les rebaixes. Quines són les seves expectatives enguany?
Aquest any, les perspectives a l’inici de la campanya eren bones i estimàvem poder créixer entre un 2 o un 3%. Pensem que aquesta xifra tot just l’assolirem. I és que les rebaixes també es veuen afectades per la situació econòmica de les famílies.

La caiguda del consum, arran de la crisi, encara és molt forta a Catalunya. Quines mesures proposen per fer-hi front?
El comerç ja fa els seus deures oferint productes adequats a cada butxaca. I també millorem els nostres aparadors, la nostra línia de relació amb el client, els serveis que oferim… Però, en definitiva, el que més pot ajudar el comerç, a banda de l’activitat turística, que és molt bona i ens va molt bé, és que l’activitat industrial generi llocs de treball.

Al desembre van tornar a endegar la campanya “estirem la manta” per conscienciar la ciutadania sobre la realitat del top manta. Tant de mal fa la venta il.legal?
El top manta és una expressió de l’explotació, feta per grups o màfies, de persones que estan en situació il·legal o marginades per treure producte falsificat o imitacions. Per això, la campanya “Estirem la manta” va enfocada a que el consumidor prengui consciència de que, cada vegada que compra productes del top manta, està contribuint a aquesta explotació. La gent no valora molt el tema pensant que els seus efectes són inapreciables. Però a Catalunya, actualment hi ha aproximadament més de 2.500 persones dedicades al top manta que poden facturar en tot l’any prop de 100 milions d’euros, sense IVA, sense IRPF, sense pagar taxes locals… L’afectació d’aquesta activitat és molt important.

“El que més pot ajudar al comerç, a banda de l’activitat turística, que és molt bona i ens va molt bé, és que l’activitat industrial generi llocs de treball”

El 2013, Catalunya ha rebut 15,6 milions de turistes estrangers que han generat una despesa per sobre dels 14.000 milions d’euros. el comerç bé se’n beneficia…
El sector del comerç i el sector del turisme estan íntimament lligats, i per tant, Catalunya, i no només la costa, sinó moltes zones d’interior i les quatre capitals de demarcació, tenen en el turisme un element clau d’ocupació de riquesa. A més, hi ha zones que comercialment no pateixen la crisi perquè tenen la fortuna de ser molt atractives per al turisme, com és el cas del comerç del centre de Barcelona, en especial el del Passeig de Gràcia.

Amb tants clients estrangers, la implantació a partir de l’1 de febrer de la normativa SEPA (Single Euro Payments Area) suposarà una major comoditat de pagament?
Evidentment, el tema SEPA per a nosaltres ha estat important. Ja en el seu dia vam fer una campanya a favor de la reducció de les comissions del pagament amb targetes de crèdit. Lògicament, a més, per les transferències i per tot el que són les entrades comercials, turístiques i econòmiques, la unitat d’acció i la uniformitat del sistema bancari europeu és una peça clau.

I ja que parlem de legislació. la proposició de llei d’horaris comercials, actualment en tramitació, pretén la defensa del model català de comerç (amb vuit diumenges i festius d’obertura anual) enfront a la liberalització total d’horaris que proposa el govern espanyol. Quina postura manté la CCC quant a aquesta polèmica? de moment, ja han hagut d’acceptar 10 festius d’obertura…
Nosaltres estem a favor de la ordenació comercial. No es tracta de limitar la competència sinó d’ordenar i permetre que els comerciants competeixin i els consumidors tinguin capacitat d’elecció. Si, d’altra banda, per efecte de la llei, hem de passar de vuit a 10 festius autoritzats perquè puguin obrir els comerços i que això sigui equiparable a la legislació espanyola –perquè no hi hagi motiu de recurs-, ho considerem com un mal menor. A més, en aquest cas, hem arribat a un consens perquè siguin els ajuntaments de Catalunya els qui decideixin per a aquests dos festius complementaris quines són les dates d’obertura.

La uniformitat per als pagaments que implanta la normativa SEPA és una peça clau per al comerç catala
La uniformitat per als pagaments que implanta la normativa SEPA és una peça clau per al comerç catala.    / SHUTTERSTOCK

Quin és el poder la marca “Botiguers del país” que promociona la CCC?
La compra no és neutral. El fet de comprar en el comerç de proximitat productes fets a Catalunya pot ajudar a generar llocs de treball aquí, a casa nostra, que són tan necessaris, i a redistribuir la renda. La marca “Botiguers del País” el que pretén és això, i també facilitar que cada vegada que el consumidor la vegi pensi que està adquirint un producte i un servei que reuneix tota una sèrie de qualitats de proximitat, de servei, de professionalitat i de compromís amb el nostre país.

Què n’opinen del fet que el personal de seguretat privada pugui identificar i detenir a la via pública? Creuen que així millorarà la seguretat al comerç?
Nosaltres tenim molta contractació de vigilància privada i és veritat que no sempre és fàcil actuar en casos de conflicte. Per tant, tot el que signifiqui millorar en transparència i amb garanties l’actuació de la vigilància privada cooperant amb els cossos de seguretat sempre és positiu. Però mai pot substituir-los. Perquè entenem que aquesta no és la nostra funció ni la de la vigilància privada. La vigilància privada és un element complementari i fins i tot dissuassori que han d’anar conjugat amb la policia i els cossos de seguretat.

Per acabar, i ja que ja ens trobem dins el món 2.0, digui’m quins són els reptes de futur del comerç català.
L’aparador físic botiga s’amplia a l’aparador virtual. Per tant, tot el que signifiqui la incorporació de tot tipus de tecnologies, de comunicacions i de coneixement al nostre entorn són elements de competitivitat i oportunitats de negoci. No els hem de veure com elements negatius que ens poden fer perdre la nostra activitat. Per tant, hem d’afavorir la incorporació de les TIC al comerç i de les aplicacions.

Els comentaris estan tancats.