Revista d'Anàlisi Plural

El transport urbà el 2030: col·lectiu, elèctric i automàtic

0

En poc més d’una dècada, s’haurà confirmat definitivament allò que ja va avançar John Zimmer, CEO de Lyft: no hi haurà cotxes en propietat a les principals ciutats nord-americanes. L’adéu a la compra del cotxe privat serà conseqüència d’haver ingressat a l’era del transport com a servei, que serà col·lectiu, elèctric i automàtic. Col·lectiu, perquè els vehicles seran propietat d’empreses o de particulars que els posen a disposició d’altres. Elèctric, perquè el petroli resulta massa brut i car. I automàtic, perquè circularan sense conductor.

JOSEP-FRANCESC VALLS. Catedràtic d’ESADE Business School.


Enmig de l’impol·lut aire de les urbs, distingim, a més de quatre antigalles del passat, dos grans tipus de vehicles que s’encadenen en perfecta intermodalitat. D’una banda, els velomòbils diversos de tracció humana i de colors sofisticats -Quest, Go-on evolution o Leitra, entre d’altres, són les marques en voga-, i patinets diversos. De l’altra, els vehicles col·lectius -sense conductor i elèctrics-, com els automòbils d’ús diari, els taxis col·lectius, els autobusos -interurbans i extraurbans-, els trens vertebrats, els troleibusos sense cables o els tramvies, i les motocicletes i d’altres artefactes motoritzats de dues o més rodes. Les aplicacions mòbils s’han convertit en el canal majoritari per sol·licitar-los: el client reserva, utilitza, valora el servei rebut i paga a través d’una quota. Aquesta subscripció inclou una quota de quilòmetres i resulta francament més barata que comprar el vehicle, abonar-ne l’assegurança anual, mantenir-lo, pagar el pàrquing, fer front a les reparacions o posar-hi gasolina.

Ciutats per a la convivència

Seguim amb la visió que apareix davant dels nostres ulls. La ciutat disposa de més zones verdes, més tranquil·litat, infinits llocs de contacte entre les persones, menys sinistralitat i menys embussos. No ha desaparegut el comerç de proximitat, ni els quioscos, ni els carrusels a les places, ni els food trucks ni els xiringuitos. És un espai per a la convivència!

Les calçades apareixen ben dissenyades, àmplies i clarament separades entre les dels vehicles de tracció humana i les de motor. Fa 10 anys que els cotxes volen i observem com s’alcen seguint les seves rutes aèries quan el trànsit es densifica i baixen a l’asfalt quan resulta més fluid. Arriben uns cargobikes o bicarros de repartiment, però els drons els van guanyar la partida. Després de grans discussions, van obtenir recentment carrils aeris exclusius; els camions de diferent tonatge recullen les mercaderies en els centres logístics i les acosten a la perifèria. Des d’allà, aquests petits aparells voladors, els reis del moment, les dipositen a les pintoresques consignes que ressalten als terrats de les cases i dels edificis, formant part del nou skyline urbà. En aquests punts els paquets són recollits tant pels compradors que els van sol·licitar a través d’Internet o de les xarxes socials com pels establiments comercials per assortir-se.

El doble d’R+D+i

Els sectors del moment són l’economia col·laborativa, els serveis d’Internet, les aplicacions mòbils, les companyies de transport i intermodalitat, les energies renovables, i la fabricació de vehicles elèctrics i automàtics. Encapçalen l’Standard & Poor’s empreses com Tesla, SunEdison, Uber, Amazon, Alibaba, Airbus, Blablacar, Lyft, Car2Go, Airbnb, Rentalia Holydays, Xiaomi, SolarCity, SpaceX. L’R+D+i arriba al 5% del PIB, més del doble que fa tretze anys.

Fa 10 anys que els cotxes volen i observem com s’alcen seguint les seves rutes aèries quan el trànsit es densifica i baixen a l’asfalt quan resulta més fluid

Els pròxims trend topic

Si el 93% de les accions humanes són previsibles, no cal perdre el temps a idear productes o serveis per buscar qui els compri després. Només cal apilar big data, analitzar les dades adequadament, complementar-les amb sistemes més o menys sofisticats -com els sensors, la geolocalització, els CRM, l’evolució de les pòlisses, els metres quadrats de quin tipus d’escombraries, les enquestes, les entrevistes directes o d’altres- per saber què volen els consumidors i fabricar en funció d’aquests paràmetres. Des d’aquesta òptica, la prospectiva no és més que un punt de confluència on es creuen les tendències ben seleccionades i apareixen escenaris de futur altament creïbles que donen lloc a nombrosos oceans blaus (La estrategia del océano azul, Mauborgne i Kim, 1990, Norma, 2005). Aquests articles pretenen identificar les tendències més marcades en l’economia i la societat, com ara el transport urbà, el tèxtil i la moda, l’alimentació, l’habitatge, el viatge, la indústria audiovisual o l’esport, entre d’altres.

Enviar Comentari