Revista d'Anàlisi Plural

El turisme el 2030: desestacionalitzat, especialitzat, sènior i sostenible

0

Asseguda davant del televisor-ordinador, una família revisa les despeses anuals i, en concret, la partida relacionada amb els viatges i el turisme de l’exercici anterior, el 2029. En total, han gaudit de tres períodes de vacances d’una setmana de durada cadascun; de quatre sortides de tres o quatre dies (ponts); de set caps de setmana; i d’un nombre indefinit d’excursions de proximitat sense pernoctació. O dit d’una altra manera: han dedicat entre 50 i 60 dies a activitats d’oci, quan, l’any 2020, no van superar les 42 sortides fora de la llar o del treball. La seva despesa també ha anat en augment: havien pressupostat entre el 38 i el 40% del pressupost global familiar i s’ha disparat fins al 46%. Aquest grup familiar és representatiu dels europeus aquest any.

Josep-Francesc Valls. Catedràtic d’ESADE Business & Law School.


Turistes sènior
Resulta interessant radiografiar la conducta dels turistes del 2030. Les dades del moment divideixen les seves sortides en paquets de setmana, en ponts, en caps de setmana i en excursions de dia. Les legislacions laborals europees s’han flexibilitzat molt, però pocs treballadors per compte d’altri tenen la disponibilitat de fer més d’una setmana seguida de vacances. Fa temps que es va arribar a la conclusió que paralitzar la producció gairebé un mes com antany resultava una sagnia impagable. El teletreball ha ajudat a la desestacionalització total de les vacances, de manera que les rutes aèries, dels trens d’alta velocitat i dels autobusos oscil·len molt poc entre uns períodes i altres.
La platja manté el seu atractiu, però aquest és molt menys fort que no pas tretze anys enrere. No per una manca d’interès, sinó perquè les motivacions per fer vacances han crescut exponencialment i s’han especialitzat. Pocs europeus deixen de passar una setmana al litoral, però la majoria destina les altres sortides llargues –o els ponts i caps de setmana– als atractius culturals i gastronòmics, a l’aire lliure, a la solidaritat, a la religió, a contemplar les aus o la fresa de les balenes… Això no vol dir que el sol i la platja hagin reduït el seu pes global respecte del conjunt de tot el sector turístic: superen encara el 50% de la facturació global de les receptes turístiques mundials, malgrat que les previsions els situen, d’aquí tres o quatre anys, per sota d’aquest nivell.

En ser els sèniors el percentatge més gran entre els viatgers que ocupen les destinacions turístiques, van desaparèixer tots aquells atractius i serveis que no van adaptar la seva oferta a les noves exigències de la població viatgera: serveis adaptats, de salut, de seguretat, continguts de viatge, infraestructures de transport i la resta

Els auguris de Nacions Unides s’han complert. El 2030 la població europea assoleix els 733 milions d’habitants, uns sis milions menys que el 2017. Aquesta forta caiguda demogràfica serà compensada amb escreix per la despesa mitjana dedicada als viatges. En efecte, s’inverteix molt més en oci, en salut i en cura del cos, confirmant les tendències que tot just s’iniciaven a principis del mil·lenni. Els majors de seixanta anys s’emporten la part més destacada de la despesa. Per dos motius. El primer, perquè és el grup més nombrós. Ha crescut enormement, com s’observa en el quadre 1.


I el segon, perquè és el grup demogràfic que disposa d’una major flexibilitat horària per compartir el treball amb l’oci. En ser els sèniors el percentatge més gran entre els viatgers que ocupen les destinacions turístiques, van desaparèixer tots els atractius i serveis que no van adaptar la seva oferta a les noves exigències de la població viatgera: serveis adaptats, de salut, de seguretat, continguts de viatge, infraestructures de transport i la resta. Entre els viatgers que passegen, hi observem poques unitats familiars, i, en la majoria dels casos, amb el màxim d’un fill/a, pul·lulen molts singles, també adolescents en grups bulliciosos i, sobretot, nombrosos immigrants de segona o tercera generació, que han anat ascendint –lentament, això sí– per l’escala social, i acaben desenvolupant models de vacances similars als nadius.

L’any 2030, les ciutats i poblacions costaneres del mar del Nord, de la part baixa del mar de Noruega i del Bàltic comencen a competir en sol i platja amb les clàssiques mediterrànies que van crear el nou mercat de vacances massiu a partir de 1960

Dentades del canvi climàtic i les exigències de la sostenibilitat
En alguns moments ha accelerat, i en altres ha frenat, però el canvi climàtic ha seguit avançant sense treva des de principis del mil·lenni. Encara hi ha negacionistes, però fa anys que no gaudeixen de predicament. Han aparegut noves zones de moda. Veiem platges interessants en la primera fase del cicle de vida al nord d’Europa. Les ciutats i poblacions costaneres del mar del Nord, de la part baixa del mar de Noruega i del Bàltic comencen a competir en sol i platja amb les clàssiques mediterrànies que van crear el nou mercat de vacances massiu a partir del 1960.
És veritat que el sector turístic no va ser mai altament contaminant, però sí una mica mandrós en l’aplicació de l’economia circular. Doncs bé, en el nostre entorn turístic veiem com s’han quintuplicat les zones Reserva de la Biosfera i els codis de sostenibilitat. Encara que no totes són de platí i or, les etiquetes internacionalment reconegudes que certifiquen l’eficiència energètica i el disseny d’edificis sostenibles (LEED, Leadership in Energy & Environmental Design) ressalten a les façanes de la majoria dels establiments turístics, no només als hotels, com abans, sinó també a restaurants, comerços, paisatges, zones esportives, museus, monuments, etc. (veure quadre 2).

És el senyal de la implantació massiva de l’economia circular que afecta a la qualitat mediambiental de l’entorn físic immediat de l’establiment, a l’eficiència en l’aigua, l’energia i les renovables, a tots els materials i recursos, i a la innovació permanent en tecnologies i processos.
S’ha deixat d’utilitzar el concepte d’economia verda. No hi ha cap altre tipus de gestió de les coses públiques i privades –i el turisme és una de les més importants pel pes que té als països– que no sigui verda. La universalització li ha tret el color. En la dècada de 2010, els costos de l’economia circular eren superiors en un 30% als de qualsevol construcció no sostenible. Ara, les fonts consultades ens confirmen que els costos s’han equiparat, sobretot, ens diuen, perquè un establiment turístic no sostenible no atrau a ningú. La principal exigència dels viatgers és aquesta.

La contractació i… els conflictes
Els millennials superen ja el 50% de la població europea. De la guerra pel mercat entre les OTA (grans agències de viatges en línia, en la seva sigla en anglès), les comparadores, les opinadores i la resta de xarxes socials des del 2000, en sorgeix un escenari radicalment diferent al que caldria esperar. Resulta que, segons les dades de WTTC –la millor investigadora del mercat turístic dels darrers vint anys–, el 2029, són les pròpies empreses turístiques les qui gestionen la majoria de la contractació turística, prop del 60%. L’esforç realitzat per aquests hotels, restaurants i transport aeri, sobretot, amb el suport de les tecnològiques, els ha permès obtenir el lideratge absolut de la comercialització i estalviar nombroses despeses improductives que redunden en benefici del client.
Finalment, en tancar aquesta visió del turisme el 2030, sorprèn que no s’hagin esmentat els conflictes. Entre els anys 2010 i 2020, hi va haver enfrontaments diversos. Barcelona, Venècia, París, Amsterdam, nombrosos llocs de costa.. són alguns exemples de casos on es va desencadenar la virulència contra el turisme culpant-lo de la gentrificació, de la massificació i de molts mals més. El cronista, que ha visitat aquestes i moltes altres ciutats en els últims mesos, no hi veu enfrontaments entre les comunitats i els turistes. Cal afirmar, a favor de la sensatesa del sector públic, i del privat, que les ciutats i les destinacions apliquen rigorosament les mesures de capacitat de càrrega percebuda, controlen el creixement dels preus del sòl i dels lloguers, impulsen les aplicacions tecnològiques que, per sort, abasten ja tots els sectors, tant els tradicionals com els nous, i gestionen les estades directament amb els clients.

Enviar Comentari