Revista d'Anàlisi Plural

Plan Juncker: El programa que quiere recuperar la inversión en Europa

0

A finals del 2014, l’actual president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar el seu pla estrella perquè la inversió tornés a confiar en la UE, després d’una caiguda del 15% a causa de la crisi econòmica que havia esclatat a finals del 2007, però que va arribar al seu punt àlgid entre els anys 2010 i 2013. Tot i que va rebre el nom de Pla d’Inversions per a Europa, es va acabar coneixent popularment com a Pla Juncker. Cinc anys més tard, la CE en fa un primer balanç.

Text: Esther Herrera


I la conclusió és bona. La Comissió Europea assegura que , des de la seva posada en marxa, el 2015, el Pla Juncker ha estat un èxit. Fins ara s’han mobilitzat 392.600 milions d’euros a través del seu instrument financer principal, el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (EFSI), però d’aquí l’any 2020, Brussel·les espera arribar als 500.000 milions d’euros, una xifra que supera, de llarg, les previsions inicials (315.000 milions).

L’objectiu del Pla és afavorir, sobretot, les pimes (945.000 empreses ja se n’han beneficiat -un 32% del total) i aquells projectes destinats a la recerca i innovació, l’energia o la digitalització. El Pla també ha permès la creació de més de 750.000 llocs de treball, però la Comissió aspira d’arribar als 1,4 milions d’aquí a l’any que ve. Segons càlculs comunitaris, gràcies al Pla Juncker, el PIB de la UE ha augmentat un 0,6%.

PIB i inversió
Si tenim en compte el PIB dels països, Espanya és el desè estat membre més beneficiat pel Pla. En una llista que encapçalen Grècia, Estònia, Bulgària i Portugal, l’Executiu espanyol ha rebut 8.051 milions d’euros, amb l’objectiu que amb ells es mobilitzi una inversió de 42.016 milions d’euros.

Segons càlculs comunitaris, gràcies al Pla Juncker, el PIB de la UE ha augmentat un 0,6%

El Banc Europeu d’Inversions (BEI) és qui dona els crèdits, normalment a un valor segur, i accepta poc risc perquè vol mantenir la seva Triple A, la màxima qualificació creditícia. Tot i així, el pressupost de la UE —que acompanya al BEI a l’hora de finançar els projectes— hauria de ser una garantia per assumir projectes amb més riscos. Així ho creu Grégory Claeys, del think tank Bruegel. “El BEI hauria d’augmentar el nivell d’inversions a projectes amb més riscos i ser capaç d’acceptar algunes pèrdues, de manera que es pugui atreure més inversors i cofinançadors”, argumenta.

A Espanya, el BEI ha aprovat 89 projectes en total, 28 dels quals han beneficiat a pimes, amb un total de 1.300 milions d’euros en finançament i capacitat de mobilitzar 13.700 milions d’euros. La primera de rebre ajuda del Pla va ser l’empresa catalana Grifols, amb 200 milions d’euros destinats a desenvolupar un projecte de recerca del plasma per investigar sobre malalties com ara l’alzheimer o la diabetis. Però també han estat afavorits altres projectes com ara la xarxa del metro de Madrid, la digitalització dels grans magatzems El Corte Inglés, o Exovite, una pime aragonesa que ha desenvolupat noves fèrules ergonòmiques per al tractament de malalties musculars o per als ossos trencats. La Comissió Europea ha informat, així mateix, recentment, que a través del Pla Juncker, el BEI concedirà 600 milions d’euros a CaixaBank perquè es puguin finançar nous projectes per a pimes i empreses espanyoles.

Amb lupa
Amb tot, a principis d’any, un informe publicat pel Tribunal Europeu de Comptes va advertir que algunes xifres del Pla Juncker podrien haver-se “sobreestimat”, ja que algunes operacions finançades per aquest havien substituït d’altres ja previstes pel BEI o altres instruments financers, i van demanar més transparència per calcular-ne bé els resultats. “[El Pla Juncker] és una insígnia dels programes europeus, per això és tan important que qualsevol anunci sobre la seva efectivitat tingui fonaments sòlids”, explica Leo Brincat, membre del Tribunal i responsable de l’informe. En aquest sentit, l’eurodiputat de l’Esquerra Europea, el portuguès Miguel Viegas, va instar el vicepresident encarregat del Pla Juncker, Jyrki Katainen, a respondre a aquestes acusacions. Katainen va desmentir les conclusions de l’informe. “Les estimacions de les inversions estan basades en una metodologia pública i estan ben fonamentades. Les estimacions inicials es fan al principi de cada projecte i són revisades quan finalitzen”, va al·legar.

Acabar amb la bretxa
També l’Eurocambra assegura que el pla ha estat un èxit, si bé admet que encara cal trobar una solució a la bretxa d’inversió que encara es manté a la UE. Per això, a proposta de l’Executiu comunitari, el Parlament Europeu va aprovar, el passat gener, amb 517 eurodiputats a favor, el nou programa InvestEU, que comptarà amb una part significativa del pressupost europeu de cara al període 2021-2027.

Empreses com Grifols, el metro de Madrid, els grans magatzems El Corte Inglés o Exovite s’han beneficiat del Pla al nostre país

Aquest programa és una evolució del Pla Juncker, ja que no només en formarà part el seu instrument de finançament principal, l’EFSI, sinó que també comptarà amb el mecanisme Connectant Europa (per invertir en infraestructures), el programa COSME per a pimes i el programa d’Ocupació i Innovació Social, perquè totes puguin aprofitar el model del Pla. És a dir, utilitzar garanties de pressupost per atreure inversió.

“Aquest nou programa no només donarà suport a les pimes per a la recerca, la innovació i les infraestructures sostenibles, sinó que esperem que tracti, també, altres qüestions importants, com ara les infraestructures socials, la sanitat i l’habitatge social”, declara, esperançat, l’eurodiputat socialdemòcrata Roberto Gualtieri, un dels ponents de l’informe a l’Eurocambra.

Enviar Comentari