Text: Raquel Correa. Brussel·les
“Cal que els recursos públics per als serveis d’ocupació augmentin automàticament quan augmenta l’atur.”
Què té de diferent l’informe de l’OCDE amb els informes econòmics d’altres institucions, com l’FMI o la Comissió Europea?
El que intenta el nostre informe és donar a la dimensió social la prioritat que mereix. Perquè sovint, quan parlem de les conseqüències de la crisi, el debat se centra en indicadors macroeconòmics o a valorar les polítiques governamentals o l’estat del sector financer, però nosaltres creiem que les conseqüències negatives de la crisi a llarg termini són particularment greus en l’àrea social, i per això urgim els governs que actuïn entre els més afectats.
L’estudi demostra com a Espanya, per exemple, la crisi ha reduït la taxa de fertilitat i ha augmentat la fuga de cervells. Quina és la conseqüència més greu que la crisi ha deixat a l’Estat?
Una de les nostres principals preocupacions és que, a Espanya, la crisi no ha colpejat simètricament, sinó a uns grups més que a d’altres, afegint desigualtat a la desigualtat, que a Espanya ja era alta abans de la crisi.
Si Espanya hagués de copiar el model d’un altre país de l’OCDE que se n’ha sortit millor en la gestió de les conseqüències de la crisi, quin seria?
Aquest és el nucli de l’acció de l’OCDE: analitzar què fan diferents països i proporcionar exemples de bones pràctiques dels uns per als altres. No es tracta de copiar l’estratègia d’un país en un context totalment diferent, però per exemple, a Irlanda, que també ha patit una crisi severa, el sistema de protecció social estava molt ben establert per esmorteir-ne els efectes. Així, mentre que entre 2007 i 2012 els ingressos queien, la pobresa no ha crescut. I això és gràcies a què les ajudes del sistema social estan molt ben dirigides a les famílies més desafavorides, i aquest no és el cas d’Espanya. Tampoc no és que tot funcioni a Irlanda! Comparteixen altres reptes amb Espanya, com les famílies on ningú no treballa i depenen dels subsidis: com fas que la gent que viu d’ajudes torni al mercat laboral?
I com es fa?
Calen polítiques laborals actives que inverteixin en programes que facilitin la transició al mercat laboral. I aquest és el problema a molts països de l’OCDE: que mentre les taxes d’atur augmenten, els recursos per ajudar la gent a tornar al mercat laboral estan congelats. Dinamarca i Suïssa són bons exemples perquè quan l’atur puja, els recursos disponibles per als serveis públics d’ocupació augmenten automàticament.
I si hagués de dir quin model hauria d’evitar Espanya?
No es tracta d’assenyalar amb el dit, perquè els efectes de la crisi no són resultat d’una acció política concreta o un període de govern, sinó del que ha passat durant molt anys. Però a Europa, qui ha hagut de fer front a més problemes econòmics i socials és Grècia, que no comptava amb un programa social per a les famílies més desafavorides ni amb prestacions mínimes d’inserció. I tot i que els responsables polítics ja fa cinc anys que s’han adonat d’aquesta mancança, encara avui, Grècia no compta amb una xarxa d’assistència social efectiva, i això demostra la dificultat de crear un sistema de protecció social des de zero. Cal disposar d’un sistema de protecció social que es pugui ampliar quan hi ha problemes i reduir quan l’economia millora. Però és difícil arreglar el sostre quan plou, cal fer-ho quan fa sol.
