Des del març, Neus Bonet, editora i presentadora de l’Informatiu Migdia de Catalunya Ràdio, és la nova degana del Col·legi de Periodistes. Ens parla de la precarietat del sector, els blocs electorals i els límits deontològics.
Text: Neus Duran
Parla de “descrèdit i baixa consideració social” de la professió. Com hi hem arribat?
Malauradament les enquestes així ho han posat de manifest. Penso que una de les raons és l’excessiva connivència que hem tingut amb el poder. A l’època de la transició probablement estava justificat per aconseguir objectius democràtics comuns, però després no hem sabut separar prou bé els diferents papers que juga cadascú.
També parla de “condicions de treball indignes”, es refereix als sous o va més enllà?
Per desgràcia anem més enllà. Hi ha un abús del periodista pluridisciplinari, de les jornades de treball extensives i de l’ús dels becaris com a treballadors estructurals. Però també la imposició de rodes de premsa sense preguntes, els blocs electorals tancats, o les senyals televisives ja realitzades són pràctiques que van en contra d’un periodisme lliure.
Ens trobem tant amb joves graduats en comunicació que no aconsegueixen entrar en el mercat laboral com amb aturats des de fa anys. Molts periodistes ja no exerciran mai més?
Fa un any vam demanar a la Blanquerna un estudi per conèixer els principals nínxols d’ocupació que s’estan generant al voltant del periodisme, que va posar al descobert que només un de cada quatre graduats podrà treballar en un mitjà dels considerats tradicionals. Això significa que hem d’aconseguir, a través de la formació i d’actuar com a lobby, introduir-nos en les diferents ocupacions en les quals els periodistes poden ser útils. No és feina fàcil. Els aturats són el col·lectiu que més ens preocupa i hi destinem pràcticament tots els nostres recursos. Apostem per la formació per reciclar-nos i adaptar-nos a aquesta realitat tan canviant. Els aturats tenen els cursos de franc. Els serveis d’assessorament també són gratuïts.
“Hi ha un abús del periodista pluridisciplinari, de les jornades de treball extensives i de l’ús dels becaris com a treballadors estructurals”
Els diaris per Internet i la proliferació de blocs han convertit la informació en gratuïta. Com aconseguir que el lector torni a pagar pel que fa anys està obtenint sense cost?
Tenim molt clar que la informació té un preu, com qualsevol altre servei que consumim. Els revolucionaris canvis tecnològics en la comunicació, sumats a la crisi, han enfonsat el model de negoci que sustentava els mitjans privats i que ajudava a finançar els públics. Això posa en perill donar una informació de qualitat a partir d’uns mètodes i unes condicions de treball perfeccionades al llarg de més d’un segle, i que ara han entrat en crisi. Cal revertir la situació.
“Els revolucionaris canvis tecnològics en la comunicació, sumats a la crisi, han enfonsat el model de negoci que sustentava els mitjans (…). Això posa en perill donar una informació de qualitat”
En aquest sentit, el CIC està revisant el Codi Deontològic, que sembla que s’ha quedat curt, en especial degut a l’àmbit digital. S’han traspassat molts límits per part dels mitjans?
Els límits es traspassen i es traspassaran independentment de la plataforma que es faci servir per informar. D’aquí la importància de tenir un codi deontològic, i tenir-lo al dia. El que hi ha ara és de principis dels 90, i el món de la informació ha sofert molts canvis. Toca adequar-los, però mantenint vigents els principis que el van inspirar.
En el tema de la consulta catalana, s’ha criticat que els mitjans escalfen l’ambient.
El tema de la consulta catalana és un procés polític i social pel qual està travessant el nostre país. És lògic que aquest procés se segueixi amb atenció diàriament a tots els mitjans catalans. Només faltaria que no fos així.
“Els límits es traspassen i es traspassaran independentment de la plataforma que es faci servir per informar”
Són molt contraris als blocs electorals. Per què, com afecten al públic?
Perquè estableixen per a les informacions de campanya els mateixos criteris que la propaganda. Fixar un temps i un ordre predeterminat de les notícies, sense valorar el seu contingut és una censura prèvia inacceptable en qualsevol democràcia. Molts periodismes europeus ho qualifiquen d’anomalia democràtica. Creiem que són un estat d’excepció informativa, un atac als ciutadans i a la mateixa democràcia.
