Com a òrgan representatiu del poble, el Parlament ocupa una posició central en el sistema institucional de l’autogovern de Catalunya. La seva principal missió és legislar, impulsar i controlar l’acció política del Govern de la Generalitat.
Text: Olivia Majó
Fotos: Parlament de Catalunya
Per trobar l’origen de la tradició parlamentària a Catalunya ens hem de remuntar fins al segle XI, quan es van crear les assemblees de la pau i treva. Formades per representants de l’Església, la noblesa i el poble, s’encarregaven d’aprovar mesures per garantir períodes de calma enmig de les contínues guerres entre senyors feudals. També prenien acords de caràcter fiscal, que fomentaven l’activitat comercial i van facilitar l’aparició de viles i mercats.
Al segle XI neix també la Cort comtal, convertida en les Corts Generals de Catalunya al segle XII. La integraven alts representants civils i eclesiàstics, consellers i jutges. Tenia potestat jurídica i ajudava el monarca a prendre decisions.
Amb la caiguda de Barcelona l’any 1714, el Decret de Nova Planta de Felip V va abolir tot el dret públic català i les institucions encarregades de desenvolupar-lo. L’autogovern, institucionalitzat en la Generalitat de Catalunya, no es va recuperar fins a la proclamació de la Segona República.
Anys convulsos
El 20 de novembre del 1932 van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament, presidit per Lluís Companys. La institució va haver de treballar en un context molt convuls i va veure interrompuda la seva feina durant dos anys (1934-1936). En caure la República espanyola l’any 1939, el Parlament i la resta d’òrgans de la Generalitat van ser novament abolits i, durant la dictadura franquista, les aspiracions d’autogovern del poble català van quedar completament truncades.
Restabliment
L’any 1977, però, amb el retorn del president Josep Tarradellas de l’exili, es va recuperar provisionalment la Generalitat, que va quedar definitivament restablerta un cop aprovada la Constitució espanyola (1978) i l’Estatut d’autonomia de Catalunya (1979). Finalment, el 20 de març del 1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament català, que restablien l’activitat parlamentària.
El 20 de novembre del 1932 van tenir lloc les primeres eleccions al Parlament, presidit per Lluís Companys
En menys de 100 paraules
- Grup parlamentari: equival al partit polític o coalició electoral. És l’encarregat de convertir el seu programa en iniciatives parlamentàries. Per formar grup cal un mínim de cinc membres, escollits per circumscripcions diferents.
- Grup mixt: l’integren els diputats pertanyents a un partit que no ha obtingut prou representants per crear grup propi.
- Mesa del Parlament: ordena el treball parlamentari i interpreta el reglament.
- Ple del Parlament: tots els diputats reunits en sessió debaten qüestions que són competència de la cambra.
- Comissions: grups reduïts de diputats, especialitzats en una matèria, que reprodueixen proporcionalment la distribució de grups del ple.
És la primera dona que presideix la cambra catalana. Creu que aquest fet li ha representat un avantatge o un inconvenient?
Al llarg dels cinc anys de la meva presidència, he fet èmfasi en la promoció dels drets de les dones, del talent femení, de polítiques de paritat i de conciliació. Tret d’algun cas molt aïllat de masclisme, no he sentit que ser dona m’hagi perjudicat ni m’hagi afavorit a la meva feina.
Quines han de ser les principals qualitats que ha de tenir una persona per presidir el Parlament?
Ha de tenir capacitat d’interlocució i entesa, tarannà moderat i molta equanimitat. A més, cal adoptar un perfil institucional, absolutament allunyat de posicions sectàries i de picabaralles polítiques.
De tots els moments viscuts al capdavant de la institució, quin recorda especialment?
Hi ha hagut moments difícils, d’altres molt emotius i transcendentals. A títol personal, destacaria la meva presa de possessió. No m’hi trobava sola. M’hi acompanyaven totes les dones catalanes que han lluitat per la dignitat, pels nostres drets i la nostra presència a la vida pública, així com les nostres filles i nétes, que veuran una societat plenament equitativa, justa i equilibrada.
Com valora l’aprovació de la llei de transparència?
Representa un salt qualitatiu molt important de cara a combatre els punts d’opacitat del sistema que podien emparar pràctiques poc o gens adequades.
I en quin punt es troba el procés d’elaboració de la nova llei electoral pròpia?
Va superar el debat al ple el 6 de maig. Espero que puguem aprovar-la en aquest tram final de la legislatura, encara que sigui parcialment, perquè també servirà per millorar la vinculació amb la ciutadania i el retiment de comptes dels diputats i els partits.
Com va viure la compareixença de l’expresident Jordi Pujol al Parlament?
Amb molta tristesa, fins i tot desconcert. Sap greu que una persona que ha fet tant per Catalunya i per la democràcia vegi tacada la seva trajectòria per uns fets que són rebutjables, i també que hi hagi qui s’hi acarnissi.
“Reivindico una manera de fer política constructiva, de diàleg i pacte.”
Els darrers anys el Parlament ha viscut moments molt intensos. Ha notat més crispació aquesta legislatura?
L’actual està essent més tranquil·la que l’anterior, que va viure episodis greus de tensions i molta crispació. Es va encavalcar el punt àlgid de la crisi amb el desenvolupament del procés pel dret de decidir, que va provocar la consolidació de posicions antagòniques i molt bel·ligerants.
Creu que gràcies al procés sobiranista els catalans se senten més implicats en la vida política?
Sí, ha servit perquè una part important de la població tingui molta esperança en la possibilitat de millorar la situació nacional, social, cultural i econòmica de Catalunya, i que s’involucri d’una manera il·lusionada en campanyes cíviques i esdeveniments multitudinaris al voltant del dret de decidir dels catalans.
Una de les prioritats del Parlament és que la societat participi més activament en tot el que es fa dins la cambra.
Sí, fem moltes actuacions per obrir-nos a la societat. Destacaria l’oferta educativa o el Canal Parlament, que permet que l’activitat parlamentària entri a les llars en temps real. D’altra banda, a l’espai Escó 136 de la web els ciutadans poden fer aportacions, comentaris o suggeriments sobre els projectes i les proposicions de llei que s’estan tramitant.
Per acabar, com valora la situació econòmica de Catalunya, avui?
Vull ser moderadament optimista pel que fa a la situació econòmica actual de Catalunya i a les seves perspectives, amb el convenciment que el pitjor ja ha passat i que, tot i les moltes ferides que queden encara per guarir, tenim un futur millor al nostre abast.
