Una de les coses que intento transmetre quan treballo amb equips directius és que les organitzacions han de qüestionar permanentment el que estan fent. Faig molt d’èmfasi en la necessitat de qüestionar-se, i no em refereixo a canviar per canviar. I en aquesta reflexió apareix el dilema productivitat vs. competitivitat i innovació.
Marcos Urarte. Consultor estratègic i d’alta direcció i membre del Top Ten Management Spain.
El gran objectiu d’una empresa és la competitivitat. La productivitat és un factor molt important, però no suficient. La productivitat és la mirada interna de l’empresa, però el fonamental, on ens juguem el nostre destí, és a la mirada externa, és a dir, en la competitivitat. I aquesta és molt més que l’eficàcia operativa (bon producte, preu adequat, distribució eficaç), és la suma d’aquesta i la diferenciació percebuda, és a dir, el posicionament percebut.
Una de les qüestions sobre la que les empreses no reflexionen amb el nivell de profunditat necessari és el fet que no competeixen les companyies, sinó les seves propostes de valor. I cada proposta de valor necessita un model de negoci diferent. L’error que cometen moltes organitzacions és creure que una proposta de valor que està tenint èxit en l’actualitat, en tindrà en el futur.
En l’entorn actual hem de trobar un equilibri entre el saber incert i les decisions encertades. Avui dia és molt difícil tenir tota la informació a l’hora de decidir, així que hem de fer un balanç entre l’agilitat de la presa de decisions i l’encert. Si una organització vol aconseguir una rendibilitat econòmica de qualitat, haurà de gestionar de forma excel·lent aquestes tres palanques: talent, innovació i reputació.
