Del 2009 fins al 2014 va presidir la Delegació Socialista Espanyola i va ocupar la presidència de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu. Va ser també nomenat vicepresident del Partit Socialista Europeu.
Text: Neus Duran
Fotos: Cedides
Vostè va arribar a la UE l’any 2009, en plena crisi econòmica global, i ha viscut des de dins totes les fases crítiques d’Europa (el rescat a Espanya, les crisis gregues, Ucraïna, etc.). Té la sensació que cada vegada l’estat anímic de la Unió va a pitjor?
Ho certifico, i el major pessimista en la situació actual sóc jo mateix. S’ha cronificat una successió d’esdeveniments, cada un dels quals empitjora l’anterior i del qual n’és directa conseqüència. La UE està en el pitjor període de la seva història, no per causa d’una crisi financera, sinó per una crisi de model social. Un brutal ajustament de comptes contra la vocació cohesiva d’Europa ens ha arrossegat a una crisi de projecte col·lectiu.
“La UE està en el pitjor període de la seva història a causa d’una crisi de model social”
Un ajustament de comptes entre qui?
Un ajustament motivat per un enfocament suposadament liberal i contradictori amb els compromisos de la UE. Una majoria conservadora ha aplicat un receptari abjecte que no ha millorat la salut de l’economia, sinó que ha augmentat les desigualtats, confrontant primer països del Nord contra països del Sud, i després directament guanyadors contra perdedors, rics contra pobres. Sota l’empara d’una suposada “disciplina fiscal” s’han posat en marxa polítiques de reducció de despesa en inversió social, sense cap equitat en el repartiment de les càrregues financeres de l’Estat. L’‘austericidi’ ha empobrit el Sud i ha generat una crisi de confiança en tots els països, que ha quedat patent en la gestió europea del conflicte a l’Orient Mitjà i en la de les denominades Primaveres Àrabs. I ara, amb la crisi dels refugiats, veiem que mentre Europa concentra fora de les seves fronteres (a Turquia, el Líban i Jordània) la gran majoria de demandants d’asil, imposa alhora a una empobrida Grècia que la seva frontera faci de mur de contenció davant l’arribada de refugiats. La resposta equivocada a aquests problemes de confiança en les institucions europees és la de desmantellar Schengen, que és el patrimoni més apreciat de tots els ciutadans del continent.
No és contradictori que mentre es negocien acords de lliure circulació de béns i serveis amb els EUA es redueixi la mobilitat de les persones dins de la mateixa Unió?
No, realment no hi ha cap contradicció. És conseqüent amb la lògica neoliberal que somnia un immens mercat lliure de vincles i en què la circulació democràtica no sigui una prioritat.
La sensació és que PPE i PSE persegueixen les mateixes polítiques.
És una sensació motivada perquè ambdós partits ens enfrontem a diverses amenaces a la nostra coherència interna. Quan entren en joc els interessos nacionals, algunes línies de demarcació es dissolen, però això succeeix en totes les denominades ‘famílies’ europees, de principi a final de l’arc ideològic. Això no ha d’ocultar l’evidència que és l’absurda gestió de les anteriors crisis el que ens ha portat a l’auge de l’euroescepticisme a tot Europa. L’eurofòbia actual és una crisi de confiança que es declina de dues maneres. Per una banda, hi ha un replegament nacionalista a diversos països. Es tracta d’una resposta equivocada perquè ja no és possible ni tornar a la casella de sortida, ni alçar noves fronteres, ni compartimentar respostes fragmentàries als desafiaments als quals ens enfrontem. Per una altra banda, hi ha el populisme euròfob, clarament concomitant amb l’extrema dreta i amb una esquerra radical que, d’una manera o d’una altra, somnia amb un sobiranisme reaccionari que només pot portar a una sensació d’impotència, en plantejar solucions inútils.
“L’acord amb Turquia és un complet error estratègic. Estem subornant un país que viu un procés de clara regressió democràtica amb uns diners virtuals que no figuren en cap balanç, que no se sap d’ on sortiran ni qui els sufragarà, i amb una mitja promesa d’adhesió a la UE que ni de lluny no estem disposats a complir. L’ingrés de Turquia, que hauria de ser per unanimitat, no serà possible.”
Justament perquè no sóc populista no ofereixo una recepta unívoca. Hem d’aconseguir que la UE torni a ser rellevant a nivell global, només d’aquesta manera podrem tornar a incidir en l’arrel dels problemes. Primer haurem de contribuir a resoldre la crisi a Síria. Això passa per enfrontar-nos militarment a Daesh, no hi ha alternativa possible. Després haurem d’aconseguir una política d’estrangeria realment comuna, així com una d’immigració. Hem d’exigir que tots els estats membres respectin el dret d’asil. I finalment, cal construir vies legals per a accedir a Europa. D’una altra manera estem condemnats a reviure un drama humanitari rere altre.
L’acord amb Turquia va en aquesta direcció?
En absolut. Es tracta d’un complet error estratègic. Estem subornant un país que viu un procés de clara regressió democràtica amb uns diners virtuals que no figuren en cap balanç, que no se sap d’on sortiran ni qui els sufragarà, i amb una mitja promesa d’adhesió a la UE que ni de lluny no estem disposats a complir. Els ciutadans de la UE no volen “més Europa” i l’ingrés de Turquia, que hauria de ser per unanimitat, no serà possible.
Com valora la posició d’Espanya, que encara no ha acollit cap refugiat en el que portem d’any?
Es tracta d’una vergonya inacceptable i inexplicable que un país com el nostre no pugui ni acostar-se a rebre una quantitat raquítica com són 18.000 refugiats. Vull recordar que només a Canàries, durant l’anomenada ‘crisi dels cayucos’, vam arribar a rebre fins a 30.000 immigrants subsaharians que arribaven en pasteres. Després vam aconseguir solucionar el problema a través de la cooperació amb els països costaners africans.
Llavors valora favorablement la disponibilitat de la Generalitat a l’acollida de 4.500 refugiats…
Les Comunitats Autònomes han estat i estan ara, molt per davant del Govern de l’Estat. Són molt més solidaries i sensibles a les emergències humanitàries. Catalunya, també. La seva proposta té el meu recolzament, sempre i quan es realitzi amb la coordinació amb el Govern d’Espanya. Lamentablement tenim un govern que està molt per sota del mínim exigible en aquests temes. Està al zero absolut.
Òscar Camps, Director de Proactiva Open Arms i Català de l’Any 2016
“He vist desaparèixer famílies senceres”
La crisi que s’està vivint a Europa i els acords de despatxos a Brusel·les tenen conseqüències directes i dramàtiques a diversos punts del continent, però en especial a les costes gregues, on el mar s’ha convertit en un immens cementiri dels refugiats que no arriben a la costa. Òscar Camps, impulsor i director de la oenegé d’ajut als refugiats Proactiva Open Arms, i guardonat com a Català de l’Any 2016, és una de les persones que més directament viu el drama a diari. Aquest socorrista de Badalona va decidir anar a l’illa de Lesbos a rescatar els refugiats que fugen de la guerra després d’intentar contactar amb totes les autoritats d’aquí “i que tothom ho ignorés”. Va decidir marxar igualment, sense cap ajut ni un pla a llarg termini: “El pla és simplement procurar que s’ofeguin els menys possibles cada dia”.
Camps es mostra més que crític amb els governs del continent: “Ni autoritats europees, ni Grècia, ni els Frontex estan preparats per gestionar la situació provocada a les costes gregues per la crisi dels refugiats. Les màfies s’aprofiten de la situació i a les autoritats se’ls ha anat el tema de les mans. Hem vist morir molta gent, he vist desaparèixer famílies senceres… Hi ha un gran buit de lideratge a la zona, els Frontex són antiavalots del mar, no tenen formació de rescat ni material.” Manca de mitjans? Ho nega taxativament: “De mitjans, si es vol, la UE en té. Per les expulsions de refugiats es va posar un policia per a cada refugiat, un dispositiu desproporcionat i car. El que hi manca és voluntat política, no mitjans.”
L’activista també és molt crític amb els acords amb Turquia i les restriccions a Schengen: “Tancar fronteres? Hi ha més de dos milions de persones a Síria pendents de creuar la frontera cap a Europa. I faran servir tots els recursos que tenen per a aconseguir-ho. Faci el que faci Europa, vindran. I pel que fa als acords amb Turquia, té moltes carències democràtiques. Tindrem la versió oficial d’ells, que és molt poc veraç. Hem contractat una dictadura perquè ens faci la feina bruta.”
“Ni autoritats europees, ni Grècia, ni els Frontex estan preparats per gestionar la situació provocada a les costes gregues per la crisi dels refugiats.”
