La medicina personalitzada té com a objectiu adaptar el tractament mèdic a les característiques individuals de cada pacient. Per aconseguir-ho cal acumular coneixement pel que fa a l’individu i la malaltia. La investigació científica és l’instrument que ens permet progressar cap a aquest objectiu.
Mateo Valero. Director del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación.
Enric Banda. Senior advisor del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación.
La investigació és una feina apassionant. Encara més quan s’intueix o es visualitza que els resultats poden servir per a millorar el benestar de la societat. Així s’esdevé en medicina. I quan parlem de medicina personalitzada, encara més.
La investigació mèdica, tal com ha evolucionat en les últimes dècades, ja no requereix que els metges avancin en solitari en les seves investigacions. Els equips de metges treballen al costat d’equips, entre altres, de biòlegs, de físics, de químics, de matemàtics i d’enginyers, des dels seus diferents camps. Aquests avenços poden incidir en el terreny clínic, més proper al pacient, però també en el més bàsic, com una contribució per comprendre els processos íntims responsables del desenvolupament de les malalties. És lògic pensar que ens trobem en els inicis d’un gir important en l’evolució dels sistemes de salut.
Dins d’aquest nou enfocament de la medicina es calcula que el cost de la seqüenciació del genoma suposa una dècima part del cost total del tractament, i una de les conseqüències n’és l’acumulació extraordinària de dades (big data) que necessiten ser tractades de maneres molt diferents a com ho fèiem fins ara
La forta inversió feta en el camp de la medicina en les últimes dècades (als EUA va ser de 158.700 milions de dòlars el 2015)1 ha permès de trobar solucions per a algunes malalties (per exemple, la verola i la poliomielitis). Gràcies als avenços propiciats per la genòmica, s’han fet progressos molt importants en camps com el càncer, la medicina prenatal, les malalties infeccioses i algunes malalties rares. I encara queda molt recorregut en malalties més freqüents com el mateix càncer, l’Alzheimer, la diabetis, o les malalties cardiovasculars, per citar-ne algunes. Dins d’aquest nou enfocament de la medicina es calcula que el cost de la seqüenciació del genoma suposa una dècima part del cost total del tractament, i una de les conseqüències n’és l’acumulació extraordinària de dades (big data) que necessiten ser tractades de maneres molt diferents a com ho fèiem fins ara.
En el context esbossat més amunt –que podríem resumir així: com més esforç en investigació més benefici per als sistemes de salut i per a les persones–, el Barcelona Supercomputing Center (BSC)-Centre Nacional de Supercomputació ha triat la medicina personalitzada com un dels seus projectes estratègics de present i futur. És un projecte estratègic que uneix els objectius dels millors investigadors amb la millora dels sistemes de salut. Per contribuir-hi de manera eficient, cal, també, el compromís dels diferents agents, governs i institucions públiques i privades. Per tant, la convergència d’esforços i d’interessos n’és, probablement, el factor més important.
Col·laborar per a assolir els objectius
Des del BSC promulguem la col·laboració intensa dels diferents actors en la transició cap a la medicina personalitzada. Creiem que la suma dels grups més avançats en recerca és un camí segur per assolir els objectius. Pensem que l’esforç dels investigadors serà insuficient si les institucions públiques i, sobretot, el sector privat (proveïdors, indústria farmacèutica i companyies d’assegurances, per citar-ne alguns) no entreveuen les oportunitats que una iniciativa com aquesta pot comportar.
El BSC posa a disposició del projecte de medicina personalitzada la infraestructura computacional necessària (el MareNostrum 4, un dels tres ordinadors més ràpids i capaços d’Europa) i el coneixement que permet aprofundir en el tractament de grans quantitats de dades. En d’altres paraules, el BSC pot coordinar i canalitzar els mecanismes que portaran a una millor comprensió de la genòmica, del tractament d’imatges, de l’ús de la intel·ligència artificial, de la mineria de dades en històries clíniques i de moltes altres tècniques que, no és agosarat de dir, oferiran progressos espectaculars.
El BSC, amb l’actitud proactiva, la infraestructura, el coneixement i el talent, en conjunció amb altres grups de recerca, abraça el corrent que propugna que la investigació i la innovació han de fer-se amb la societat i per a la societat.
[1] Research America (2016), US Investments in Medical and Health Research and development 2013-2015.
