Revista d'Anàlisi Plural

Carta a un nonat

0

inmaculada lorenzana ledo.
Funcionària, pintora i autora teatral.


Desconec encara quin sexe tens o bé (segons les pràctiques lingüístiques actuals*) a quin gènere pertanys, sent aquesta una qüestió importantíssima per determinar de quins drets gaudiràs i quines obligacions patiràs a la majoria dels països del món. A això cal afegir l’agreujant que tu naixeràs en un país anomenat Espanya, on aquesta qüestió sobrevola inclement, com un cicló devastador dirigit pels poders públics, per sobre de cada família, cada escola, cada empresa.

Estimat nadó, si quan neixis resultes ser un home, es podria pensar, en principi, que seràs una persona privilegiada davant de l’altra opció de ser una femella. Veuràs, la majoria dels pares es consideraran més homes, més mascles, i se sentiran més realitzats per haver engendrat un xaval que seguirà transmetent el seu cognom (l’elecció del cognom matern és gairebé inexistent), i se sentiran més segurs en cas de posseir una empresa, sigui aquesta gran o sigui petita, ja que hi veuran en tu la indubtable continuïtat i, fins i tot, un important creixement. Si resultes ser una femella, per contra, una gran majoria de pares, i una gran part també de mares, es proposaran tenir un o d’altres fills fins aconseguir l’home desitjat. Aquesta és la realitat que es viu encara avui dia, en l’últim trimestre de l’any 2022, a moltes llars espanyoles i malgrat que les dones directives a empreses espanyoles ja arriben al 36%, un percentatge que potser no augmenti significativament els propers anys; si això passa, serà perquè a les dones no els interessi, no els compensi, arribar més enllà.

PREJUDICIS APRESOS
Sí, el meu estimat bebè, fins i tot les mares preferim parir fills abans que filles perquè l’instint maternal necessita realitzar-se amb absoluta intensitat, manifestar-se en la major mesura possible i, així, atorguem més cures i protegim més els fills que les filles; i som més condescendents i permissius amb els fills que no pas amb les filles; i jutgem de manera més benèvola els comportaments dels fills que els de les filles. I això es produeix de manera evident no només a les societats orientals o altres societats sota domini de la religió musulmana, sinó també a la totalitat dels països hispanoamericans i a la majoria dels països europeus.

Per què passa així, et preguntaràs? I la resposta no pot ser més simple que la veritat: la femella necessita menys cura perquè és molt més resistent que el mascle. I no em refereixo, és clar, per força física que, en termes generals, no en persones concretes d’un o altre sexe, és molt més poderosa en un home que en una dona. Em refereixo a aquestes capacitats que sobresurten de manera notable en les dones i que són innates a la seva condició: són incansables, pacients, estableixen prioritats; són generoses en la valoració dels mèrits aliens; posen ordre al caos; la justícia és sempre un objectiu implícit a les seves actuacions; les bones maneres les fan més eficients; l’empatia és consubstancial a la ment femenina; no necessiten motivacions externes quan la seva intuïció entra en acció; rebutgen absolutament les desigualtats sense causa i són summament generoses de si mateixes en la seva ajuda als altres.

Pel que t’acabo d’escriure en aquest darrer paràgraf, crec que ja has descobert que jo prefereixo que siguis una femella i que m’ajudis a assolir, com a mínim, dos dels disset Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts a l’Agenda 2030, aprovada a 2015. Aquests dos ODS són el número 5 i el número 10, Igualtat de gènere i Reducció de les desigualtats, respectivament. Amb la teva ajuda, ho aconseguirem. N’estic segura.

 

Nota (*) Al llarg del segle XX es va anar abandonant la consideració clàssica del sexe fort atribuït als homes i del sexe dèbil adjudicat a les dones, arribant a aquests primers vint-i-dos anys del segle XXI amb una ampliació considerable de tipus de sexe o de gènere que han provocat a la societat una confusa, encara que generosa, acceptació d’aquesta diversitat que jo obviaré per circumscriure’m a les dues opcions tradicionals i en terminologia ja antiquada: home o dona. Obviaré, també, qualsevol referència a violència entre humans.

Enviar Comentari