El metge del futur serà dona, jove, molt preparada i, sobretot, empàtica i capaç d’adaptar-se a una realitat canviant i flexible.
Dr. Josep Vilaplana Birba. President del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i president del Col·legi Oficial de Metges de Girona.
La nostra societat, com la resta de societats modernes i avançades, està experimentant canvis sociodemogràfics profunds. L’increment de l’esperança de vida és, sens dubte, un gran èxit col·lectiu que, al mateix temps, ens presenta una població més envellida amb nous problemes i reptes.
Així mateix, els avenços tecnològics i les noves tecnologies de la comunicació han contribuït de forma notòria al fet que els ciutadans estiguin més informats i disposats a participar activament en les decisions que afecten la seva salut. Són ciutadans, i pacients, que volen decidir com ser atesos, per qui ser atesos, en quin lloc i, fins i tot, fins quan volen rebre tractament mèdic.
Òbviament, i és un bon senyal, els metges no som aliens a aquests canvis sociodemogràfics que afecten el conjunt de la societat. De fet, la professió també viu immersa en un procés de transformació propi que es va escenificar en el 3r Congrés de la Professió Mèdica que vam celebrar l’any passat a Girona. D’aquesta reunió, i fruit del procés de reflexió que s’havia fet prèviament, se’n va consensuar la Declaració de Girona, un document que recull els reptes que afrontarà la professió en un futur pròxim i la ferma decisió del col·lectiu mèdic de Catalunya de fer-hi front.
El pacient, al centre de tot
Un dels punts que recull el document és la necessitat, especialment en la medicina que ens espera, que les persones estiguin al centre de la nostra activitat mèdica i de la nostra vocació professional. Necessitem un metge que tracti malalts -i no malalties-, i que faciliti la coparticipació del pacient en la presa de decisions sobre la seva salut, tenint una visió integral de les seves necessitats. El metge del futur, i també l’actual, ha de mirar més enllà de les dades pròpiament clíniques del pacient i valorar-lo en el seu conjunt, a partir dels aspectes socials, personals i, fins i tot, econòmics que l’envolten. En aquest sentit, la figura del metge de capçalera és clau, ja que és qui té, amb més facilitat, una idea més global del pacient. Per aquest motiu és tan important donar poder al metge de família i treballar en equips multidisciplinaris, per evitar que l’especialització mèdica ens fragmenti en excés la visió del pacient.
Més enllà de ser capaços de proporcionar el diagnòstic i tractament adequats en cada cas, els metges hem de tenir l’habilitat de compartir amb el pacient les decisions que n’afecten la salut, i acompanyar-lo al llarg del tractament, especialment en els moments de més incertesa
Aquesta nova concepció del pacient posa l’accent en alguns matisos, ja que la confiança, sobre la base del coneixement científic, el respecte, l’empatia i, fins i tot, la llibertat per triar el tractament, adquireix una rellevància superior. Més enllà de ser capaços de proporcionar el diagnòstic i tractament adequats en cada cas, els metges hem de tenir l’habilitat de compartir amb el pacient les decisions que n’afecten la salut, i acompanyar-lo al llarg del tractament, especialment en els moments de més incertesa. Aquests aspectes han demostrat ésser molt importants a l’hora de millorar l’efectivitat terapèutica.
2+2 no sempre sumen 4
Els metges també hem de ser capaços d’ajudar el pacient a entendre que, en medicina, no sempre hi ha una resposta correcta o, com a mínim no hi ha una única resposta correcta.
Metges i pacients hem d’aprendre a tolerar i gestionar adequadament la incertesa científica i diagnòstica. Fins i tot en l’actualitat, en aquests temps d’altíssima tecnificació que ens encaminen cap a una medicina de precisió, la incertesa forma part de la nostra activitat més quotidiana i el seu maneig és clau per no generar frustració i neguit a metges i pacients. L’obsessió per trobar la resposta correcta a determinada malaltia o problema, amb el risc que això comporta de simplificar excessivament la rica naturalesa del raonament clínic, és l’antítesi de l’atenció sanitària més humanista que demana avui la societat.
Per això, crec que un canvi cap al reconeixement de la incertesa, juntament amb l’acceptació dels resultats –de vegades, imprevisibles– dels malalts a determinats tractaments, i aquesta visió global del pacient, per conrear la nostra vocació d’atenció a les persones, és essencial per a tots si volem que el nostre sistema sanitari evolucioni en els propers anys.
