Abordar la digitalització no és quelcom que les empreses puguin fer a la lleugera. Sovint, condueix a un replantejament complet dels rols i processos centrals. Les idees “genials” destinades a la disrupció externa sovint topen amb certa hostilitat interna i poden implicar corbes d’aprenentatge profund o una reducció inicial de l’eficiència que converteixi aquest viatge cap al món digital en un trajecte accidentat.
Charles Galunic. Professor de Comportament organitzacional i Aviva Chaired Professor de Lideratge i responsabiilitat d’INSEAD.
La resistència pot ser especialment forta entre els comandaments intermedis, en comparació amb altres nivells organitzacionals, ja que són més propensos a percebre el canvi digital a les organitzacions com un atac directe envers el seu sentit de control. A més, atès que la seva agenda diària sol omplir-se de reunions, informes i burocràcia, és més comú que sentin que no tenen temps per a la reorganització digital.
La gerència intermèdia també pot mostrar-se reticent al canvi digital per la simple raó que una idea o iniciativa digital no té valor. Efectivament, les empreses corren el risc de perdre’s en el que aparentment són noves tecnologies disruptives que podrien no arribar a convertir-se mai en un gran èxit. És massa fàcil per als líders digitals confondre l’amenaça personal i la “resistència” rígida amb el “qüestionament” honest de la proposta de valor que s’amaga rere una nova iniciativa digital.
En conseqüència, què haurien de fer els agents de canvi perquè els executius abracin activament el futur digital de la seva companyia? Heus aquí tres estratègies efectives:
- En primer lloc, han de crear un sentit de l’oportunitat, no només d’amenaça. Els executius necessiten rebre missatges clars per part del lideratge que els permetin comprendre plenament quina és l’estratègia i absorbir els canvis veient com poden aplicar o fer créixer aquest nou conjunt d’habilitats.
- En segon lloc, han de crear una narrativa formativa. L’educació constant és essencial per a la digitalització, un fet que significa que els líders digitals han de prendre mesures més actives per involucrar-hi les persones.
- Finalment, és possible que la resistència no s’esvaneixi completament llevat que les activitats de digitalització siguin preses seriosament i se’ls assigni poder i un estatus reals. Els líders, per tant, necessiten assegurar-se que les funcions i estructures digitals tinguin el poder necessari per desenvolupar la seva feina i impulsar a l’organització, no només estirar-la.
La gestió del canvi digital requereix una major apreciació dels problemes d’integració i les conseqüències de la disrupció interna, així com la construcció clara d’expectatives. Els gerents han d’entendre exactament per què les persones s’hi resisteixen i abordar-ne les preocupacions en conseqüència
