Revista d'Anàlisi Plural

Economia circular. Eines per millorar el medi ambient

0

L’economia circular és una de les 80 eines de la gestió pública amb impacte social. S’inscriu en l’estratègia de la cooperació. Forma part del disseny de les polítiques públiques i, alhora, té la funció de donar resultats positius amb bones pràctiques i així millorar la societat en termes de sostenibilitat.

Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.


Economia circular és un concepte que marca tendència avui dia a la gestió pública. Està arribant als ajuntaments i altres administracions locals (consells comarcals i diputacions), així com a les administracions autonòmiques i l’administració central. Ara bé, què implica entrar en el món global de l’economia circular?

EUROPA VERDA
Primer de tot, cal tenir clar que la Comissió Europea pretén estimular la gestió pública per anar cap a —literalment— “un procés mitjançant el qual les autoritats públiques tracten d’adquirir productes, serveis i obres amb un impacte ambiental reduït durant el seu cicle de vida, en comparació amb d’altres productes, serveis i obres amb la mateixa funció primària que s’adquiririen en el seu lloc”.
És evident que les empreses privades i les empreses socials del tercer sector tenen, hores d’ara, un al·licient europeu afegit per endinsar-se en l’economia verda, on s’inscriu l’economia circular.

 

L’economia circular, mitjançant la compra i la contracció pública verda, s’uneix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’economia circular s’inscriu en l’ODS onzè, Ciutats i comunitats sostenibles, i l’ODS dotzè, Producció i consum responsables

ODS NÚMEROS 11 I 12
L’economia circular, mitjançant la compra i la contracció pública verda, s’uneix als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’economia circular s’inscriu en l’ODS onzè, Ciutats i comunitats sostenibles, i l’ODS dotzè, Producció i consum responsables. Els ODS números 11 i 12 destaquen entre els objectius mundials que promou l’economia circular.
Això no treu que l’economia circular, a la vegada, tingui un impacte en d’altres objectius, com l’ODS sisè, Aigua neta i sanejament, l’ODS setè, Energia assequible i no contaminant, l’ODS tretzè, Acció pel clima, l’ODS catorzè, Vida submarina, i l’ODS quinzè, Vida d’ecosistemes terrestres. I tot plegat, és clar, té a veure amb un ODS que ha esdevingut, a més d’un objectiu mundial, també una prioritat planetària en temps del coronavirus, l’ODS tercer, Salut i benestar.

COMPRA I CONTRACTACIÓ VERDA
Així doncs, la compra i la contractació pública verda són un dels instruments essencials per a qualsevol persona dissenyadora de polítiques públiques que cerqui aquesta eina de la gestió pública coneguda com a economia circular. Es busca de fer una gestió pública que tingui un menor impacte ambiental, més enllà de les limitacions que estableix la pròpia normativa ambiental.
Una de les formes d’implementar-ho és amb l’eina contractació pública responsable, on dins seu trobem la clàusula ambiental, que permet que l’administració pública exigeixi, a l’hora de fer contractes públics, que es compleixin determinats paràmetres ecològics.
Es fonamenta en les conegudes com a 10R de l’economia circular de la professora Jacqueline Cramer, exministra d’Habitatge, Ordenació del Territori i Medi Ambient del Govern d’Holanda. Les 10R són: rebutjar, reduir, redissenyar, reutilitzar, reparar, rehabilitar, restaurar, remodelar, reciclar i recuperar.

L’economia circular és una eina que forma part de la gestió col·laborativa, que és una tècnica de gestió pública que busca la col·laboració entre l’administració pública, el tercer sector i el sector privat, així com directament amb la pròpia ciutadania. És la nova tendència

ESTRATÈGIA DE LA COOPERACIÓ
L’eina de la gestió pública amb impacte social que estem tractant, l’economia circular, forma part de l’estratègia de la cooperació. Es tracta d’una estratègia en el disseny de les polítiques públiques que dona valor públic a la cooperació en el si de la societat civil. I donat que té valor públic, llavors l’administració pública hi incideix amb els seus instruments al seu abast. Tot just, una de les seves eines és l’economia circular, doncs té impacte social en la millora del clima, l’ecologia i el medi ambient.
L’estratègia de la cooperació, en primer lloc, posa incentius i introdueix conseqüències en funció del compliment dels objectius de resultats. Així doncs, abans es fa un contracte públic o una col·laboració públicoprivada amb qui té un menor impacte ambiental respecte d’una altra empresa privada que afecta més perjudicialment el medi ambient. L’altra cara de la moneda de l’estratègia de la cooperació rau en el fet que penalitza les empreses i la ciutadania que no coopera per assolir, per exemple, els ODS.

GESTIÓ COL·LABORATIVA
L’economia circular és una eina que forma part de la gestió col·laborativa, que és una tècnica de gestió pública que busca la col·laboració entre l’administració pública, el tercer sector i el sector privat, així com directament amb la pròpia ciutadania. És la nova tendència. Cap administració pública pot fer sola gairebé res, doncs es requereix una gestió col·laborativa. També això és necessari per tal de construir millor el futur proper de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible.
Un dels fets més destacables és que l’economia circular crea sinergies. Així doncs, la gestió col·laborativa entre els tres sectors (sector públic, sector privat i tercer sector social) possibilita que connecti amb la nova eina de la gestió pública coneguda com a governança col·laborativa.

L’economia circular ha guanyat un fort impuls al País Basc. Al País Basc es realitza una compra administrativa verda de paper, ordinadors, vehicles, estalviant diners i augmentant l’eficiència energètica. Cada any augmenta el volum de contractació pública verda

EUSKADI I BAIX LLOBREGAT
L’economia circular ha agafat un fort impuls al País Basc. A Euskadi es fa compra administrativa verda de paper, ordinadors, vehicles, estalviant-se així diners i augmentant l’eficiència energètica. Cada any augmenta el volum de contractació pública verda.
Un bon exemple el trobem a la comarca catalana del Baix Llobregat, concretament a la ciutat de Gavà. Aquesta localitat barcelonina ha identificat fins a deu oportunitats d’economia circular en el seu municipi, i, a més a més, també dues oportunitats més en l’esfera de les empreses privades. Sota la marca Gavà Circular, s’ha vertebrat un projecte ecològic col·laboratiu entre l’Ajuntament, Aigües de Barcelona i el Centro Tecnológico del Agua (Cetaqua). Tot això s’ha reforçat amb l’eina de celebrar l’èxit en esdevenir Gavà la primera ciutat espanyola i la trentena del món compromesa amb els principis de la International Water Association (IWA) i ser una ciutat Water-Wise.
En un altre municipi de la comarca del Baix Llobregat, a l’Ajuntament de Sant Feliu, s’hi impulsen accions facilitadores per l’economia circular en les empreses dels seus polígons industrials i, fins i tot, hi ha un projecte pilot d’investigació sobre mètodes per l’econòmica circular. Així doncs, ens trobem en un camp que s’està eixamplant a bastantes administracions públiques, com ara el projecte Ecoindústria, on hi són els ajuntaments de Viladecans, Gavà, El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat, liderats per la Diputació de Barcelona.

 

Enviar Comentari