Tagged: economia circular

0

L’economia circular és una de les 80 eines de la gestió pública amb impacte social. S’inscriu en l’estratègia de la cooperació. Forma part del disseny de les polítiques públiques i, alhora, té la funció de donar resultats positius amb bones pràctiques i així millorar la societat en termes de sostenibilitat.

Més
0

Abans de res, preguntem-nos què és l’”economia circular”, una expressió que ha assolit notable protagonisme en els últims temps, accentuant l’atenció que se li presta des del decenni passat.
Segons la doctrina de la Unió Europea, “l’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, llogar, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes existents totes les vegades que sigui possible per crear un valor afegit. D’aquesta manera, el cicle de vida dels productes s’estén”. Es tracta, resumint molt, de reduir els residus al màxim, donant-los l’oportunitat, mitjançant el seu reciclatge, de generar valor.
El Parlament Europeu va votar afirmativament la Resolució 2017/2211 que, entre altres, “demana a la Comissió que, amb vista al proper període de programació, desenvolupi una metodologia de seguiment pertinent, amb indicadors adequats, que permetin una millor supervisió de la contribució de la política de cohesió a la consecució d’una economia circular a fi d’oferir un retrat més precís de les condicions ambientals i socioeconòmiques”.
Com exposar els avantatges i inconvenients d’implantar l’economia circular? Vegem-ho en el següent DAFO.

Més
0

Encara recordo com, quan era una criatura —i d’això fa ja molts anys—, per guanyar uns quants calerons, portava els envasos retornables a punts de recollida, o veia com la meva mare cosia peces de vestir o girava el coll d’una camisa per allargar-ne la vida útil. També recordo que, quan algun electrodomèstic s’avariava, ningú no pensava a casa de comprar-ne un de nou sinó de reparar-lo. És possible que aquest tipus de comportaments de consum estiguin tornant al món occidental, però estarem d’acord en què, si ho estan fent, ho fan molt lentament, perquè la realitat és que estem ancorats encara en una economia lineal que incorpora models de producció ecològicament ineficients i models de consum profundament inconscients.

Més
0

El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.

Més
0

És el comissari europeu més jove, tant de l’equip d’Ursula Von der Leyen com de qualsevol anterior. Amb només 30 anys, Virginijus Sinkevičius s’encarrega d’una de les carteres més clau per a les futures generacions: Medi Ambient, Oceans i Pesca. Alguns mitjans el van batejar com el “comissari millennial”, però abans d’arribar a ocupar aquest càrrec, ja havia estat ministre d’Economia i Innovació de Lituània. Guiat pel vicepresident Frans Timmermans, Sinkevičius té entre les seves responsabilitats l’estratègia de biodiversitat de la UE de cara les pròximes dècades, i també promoure les polítiques de sostenibilitat, amb el focus posat en els oceans i la pesca. Part de l’estratègia de sostenibilitat de la Comissió Europea passa per la creació d’un Pla d’Economia Circular que Sinkevičius va presentar el març passat, i que fixa les línies mestres per a una transformació de l’economia productiva i el model de consum amb idees que passen, no només per aconseguir que els objectes tinguin més vida útil, sinó, també, per reconèixer el “dret a reparar” o promoure el disseny urbà sostenible.

Més
0

El plàstic està a tot arreu i prova d’això és que cada any els ciutadans europeus en consumeixen 25 milions de tones, de les quals només el 30% s’acaba reciclant. Precisament són els productes d’un sol ús els que més preocupen la Comissió Europea, organisme que ja està posant fil a l’agulla perquè el 2030 tots els envasos de la UE siguin reciclables.

Més
0

Karmenu Vella (Zurrieq, Malta, 1950) és el comissari europeu de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca. Casat i amb dos fills, és un polític atípic, ja que, durant la seva carrera, ha combinat la seva faceta com a funcionari amb l’empresa privada. Entre les seves passions hi figuren l’arquitectura i el turisme, cartera que va liderar al Govern del seu país fins a dues vegades, i que també va exercir com a director de diversos hotels. Membre del partit socialista, ara es dedica a lluitar contra la pol·lució a les ciutats, per afavorir la pesca sostenible i fer que l’economia circular es mantingui com a una prioritat a la UE.

Més
0

La logística inversa és un repte major per a les empreses. Dóna resposta a tres qüestions fonamentals: la criticitat del subministrament de matèries primeres, la gestió de residus i els requisits tant normatius com socials de sostenibilitat. ANICIA JAEGLER.  Professora de Supply Chain Management i directora del laboratori Sustainable Supply…Més