Solució a l’atur o visió de futur? Actualment, emprendre és el verb de moda i un concepte que està en boca de tothom. Analitzem l’abast real que comporta la creació d’una empresa des d’una òptica transversal, començant per descobrir qui, quan, per què i com emprenem.
Andrea Cosialls, Londres
Segons es desprèn del Global Entrepreneurship Monitor 2013 (GEM), el perfil majoritari de l’emprenedor és el d’un home de 40 anys amb estudis superiors, exempleat d’una empresa i amb un nivell de renda dins del tram superior. El 2013, el 7,1% de la població d’entre 35 i 44 anys estava involucrada en activitats emprenedores, un percentatge clarament superior a la taxa d’activitat emprenedora total (TEA) general, que va ser del 5,2%. Pel que fa al gènere, l’emprenedoria continua estant dominada pel gènere masculí: el 2013, sis de cada 10 emprenedors eren homes. Tot i això, l’any passat es va donar un lleuger augment de l’emprenedoria entre dones.
Catalunya és una de les comunitats autònomes més emprenedores. Les darreres dades recollides a l’informe executiu del GEM 2013 recullen un índex TEA lleugerament superior al 7%.
Quant al nivell d’estudis dels emprenedors, el 2013, el 36% tenien formació superior, mentre que el 7% en tenien de postgrau.
D’altra banda, gairebé una tercera part dels emprenedors ho fa per l’existència d’oportunitats (66,84%), mentre que un terç ho fa per necessitat (33,21%) i la resta per altres motius (3,92%). Els principals objectius de les persones que emprenen per oportunitat són assolir una major independència o augmentar els ingressos.
A Catalunya les dades són similars, tot i que cal tenir en compte que l’activitat emprenedora per necessitat va augmentar el 2012 per tercer any consecutiu: mentre que al 2009 emprenia per necessitat un 9,4% dels emprenedors, el 2012, aquesta xifra constituïa el 25%.
| En quins sectors es creen més empreses? | |||
|---|---|---|---|
| La crisi econòmica no ha suposat un gran canvi pel que fa als sectors en què es creen les empreses. Així, seguint la tendència dels anys anteriors, la majoria de noves empreses al 2012 es van obrir en el sector de serveis al consum. | Augmenta el nombre de negocis de serveis a d’altres empreses – passant d’un 25,5% el 2011 a un 40,6% el 2012- , mentre que es redueix lleugerament el pes dels sectors de transformació i extractius. | ||
 |
|||
| Les cooperatives i les franquícies, opcions a l’alça | |||
|---|---|---|---|
| Dins del panorama de l’emprenedoria, les cooperatives s’erigeixen com un petit oasi i des de l’esclat de la crisi, no han deixat de créixer, passant de 97 noves cooperatives el 2008 a 147 el 2013. El 17,5% de la població catalana són socis de cooperatives (1.320.000 socis), la majoria de les quals (71,3%) pertanyen al sector serveis. A Catalunya, les cooperatives han creat 45.000 llocs de treball, més d’un 80% d’ells amb contractes indefinits i la seva facturació total s’estima en més de 6 milions d’euros. | Quant a les franquícies, el darrer informe de l’Asociación Española de Franquiciadores (AEF) apunta que a Catalunya el 2013 es van obrir 277 noves franquícies, amb una facturació anual superior als 6.526 milions d’euros. En l’àmbit estatal, però, la comunitat de Madrid es troba al capdavant d’aquest model de negoci amb 290 franquícies obertes el 2013 i una facturació d’11.871 milions d’euros anuals. |
||
 |
|||
| Per què ho deixen? | ||
|---|---|---|
| Més del 60% dels emprenedors que van iniciar les seves empreses entre 2009 i 2011 no han aconseguit sobreviure el 2012. Això suposa un augment significatiu respecte dels anys anteriors, concretament del 35,6%. Els motius que s’al·leguen per abandonar la carrera emprenedora són la manca de rendibilitat de negoci (55,2%) i els problemes de finançament (6,6%). | ||
 |
||
