La inversió en infraestructures requereix una avaluació econòmica objectiva, rigorosa i independent
• Desenvolupar el corredor mediterrani és clau per augmentar la competitivitat del transport de mercaderies i per millorar la connexió ferroviària amb Europa.
• Les energies renovables, com l’eòlica i la solar, no només contribueixen a la reducció de les emissions de CO₂, sinó que també tenen un efecte positiu sobre el preu de l’electricitat i la competència en el mercat.
• En l’àmbit de la gestió hídrica s’ha destacat la necessitat d’avançar cap a un model més resilient que combini inversió tecnològica i l’eficiència en l’ús de l’aigua.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha celebrat l’acte final de l’eix número 8 del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya sota el títol Les infraestructures i la gestió sostenible del territori. L’objectiu d’aquest eix es centra en les infraestructures de transport, hidràuliques i energètiques.
La principal conclusió, genèrica, de les 21 contribucions rebudes és que la inversió en infraestructures requereix una avaluació econòmica objectiva, rigorosa i independent i, en cap cas, s’ha de tractar com un simple tràmit burocràtic. Les decisions d’inversió han d’estar guiades per una planificació territorial a mitjà i llarg termini que integri l’ús del sòl i les previsions de demanda.
En el cas català s’han subratllat dues infraestructures. En primer lloc, el desenvolupament del corredor mediterrani, clau per a la competitivitat del transport de mercaderies i per a la connexió ferroviària amb Europa, i, d’altra banda, l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, especialment per atendre el previsible augment dels vols de llarg recorregut. Tot i això, aquestes inversions han de tenir en compte no només els beneficis econòmics, sinó també els condicionants ambientals i les limitacions futures en l’evolució de la demanda.
Malgrat això, s’ha de tenir en compte que l’increment en l’ús d’infraestructures de transport xoca amb la necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Estudis recents apunten que mesures com el teletreball, les zones de baixes emissions i la promoció del transport públic poden reduir significativament les emissions contaminants.
En relació amb la mobilitat sostenible, la substitució dels vehicles de combustió per elèctrics es veu frenada pel seu elevat cost. En aquest sentit, s’ha abordat la fórmula del leasing social, de tal manera que s’ajudi a les famílies amb menys recursos a fer aquest canvi de vehicle. Això permetria assolir els objectius d’electrificació del parc mòbil alhora que s’introdueix un component redistributiu en la política pública.
La descarbonització de l’economia situa les infraestructures energètiques al centre del debat. Les energies renovables, com l’eòlica i la solar, no només contribueixen a la reducció de les emissions de CO₂, sinó que també tenen un efecte positiu sobre el preu de l’electricitat i la competència en el mercat. Tot i això, el desenvolupament d’aquestes fonts no està exempt de dificultats: la caiguda dels preus pot afectar la rendibilitat de les empreses del sector, i fenòmens com la volatilitat i la intermitència obliguen a repensar el model energètic per garantir estabilitat i sostenibilitat. La transició energètica, per tant, no és només una qüestió tecnològica, sinó també reguladora i econòmica.
En l’àmbit de la gestió hídrica s’ha destacat la necessitat d’avançar cap a un model més resilient que combini inversió tecnològica i eficiència en l’ús de l’aigua. Tecnologies com la regeneració, la dessalació o la interconnexió poden jugar un paper clau, però cal que vagin acompanyades de tarifes eficients i socialment justes. Els preus han de reflectir els costos reals i promoure un consum responsable, tot protegint els col·lectius més vulnerables.
La darrera de les idees que s’ha destacat en aquest eix número 8 és el model de gestió de les infraestructures i la col·laboració publicoprivada, ja que esdevenen factors claus per garantir l’eficiència i la viabilitat de les actuacions. Es planteja la necessitat de descentralitzar la gestió portuària i repensar les fórmules de col·laboració amb el sector privat en projectes com les terminals ferroviàries de mercaderies.
L’acte ha inclòs tres taules rodones on s’han explicat 10 de les 21 contribucions que s’han fet en aquest eix número 8 del 4t Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya. La primera s’ha centrat en “Infraestructures: eficiència i sostenibilitat”, moderada per Alicia Casart i on han participat Manel Larrosa, Montserrat Termes, Alícia Casals i Santiago Montero. Posteriorment, a la segona taula rodona s’han tractat els “Avenços cap a la descarbonització” i ha comptat amb Jacint Enrich, Bernat Arias i Miguel Ángel Garcia-López, tot moderat per Anna Matas. La tercera i darrera taula rodona ha estat la de “Polítiques i models de gestió de les infraestructures”, moderada per Montserrat Termes, amb la participació de Marta González–Aregall, Jaume Erruz i Cristina de Gispert.
Finalment, Carles Puig de Travy, degà de l’entitat, ha destacat que les infraestructures i la sostenibilitat han d’anar juntes perquè són un tema fonamental pel país: “Vivim un moment de transformacions i gestionar les infraestructures de forma eficient i amb el compromís de descarbonitzar és més necessari que mai. Les actuacions que fem ara ens serviran per construir un futur millor, més resilient i més sostenible”.
