Revista d'Anàlisi Plural

L’economia circular a Europa. El repte de tancar el cicle de vida dels productes

0

El Pacte Verd Europeu és una de les grans consignes de la Comissió Europea que lidera Ursula Von der Leyen. No són només les exigències de salvar el planeta de milers d’estudiants que van sortir al carrer cada setmana l’últim any les que han fet que les autoritats europees hagin situat al capdamunt de l’agenda política l’emergència climàtica i la transició ecològica. També són cada vegada més les empreses i els actors econòmics els que s’han adonat que, en un món amb recursos finits, cal millorar-ne l’eficiència, intentant obtenir-ne el màxim rendiment, reaprofitant, reciclant i reconvertint. I aquí és on entra en joc l’economia circular, una de les branques del Pacte Verd que vol impulsar una transformació del model econòmic actual en un de més eficient, que tanqui el cicle dels productes i redueixi al màxim els residus i el desaprofitament.

Text: Júlia Manresa Nogueras


Això va de negocis. L’economia circular hauria de ser el model econòmic del futur, no només per a Europa, sinó per al món. Si ho fem bé, podem crear una economia sana per a les dècades que venen i dins les fronteres que ens marca la natura”, reblava el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, en l’última conferència sobre economia circular impulsada per l’Executiu comunitari. Segons Brussel·les, només el 2016, les activitats considerades circulars (reparar, reutilitzar o reciclar) van generar 147.000 milions d’euros en valor afegit i van suposar 17.500 milions en inversions, unes xifres encara molt petites, comparades amb els sectors que mouen l’economia europea, però en clara expansió. Brussel·les calcula que el PIB europeu pot augmentar un 0,5%, el 2030, només aplicant mesures circulars a l’economia, a més de crear 700.000 nous llocs de treball.

Frans Timmermans, vicepresident de la Comissió Europea: “L’economia circular hauria de ser el model econòmic del futur, no només per a Europa, sinó per al món. Si ho fem bé, podem crear una economia sana per a les dècades que venen i dins les fronteres que ens marca la natura.”

La fi dels plàstics d’un sol ús
Però per entendre com es pot arribar a aquestes xifres, és clau tenir una definició clara d’economia circular, un concepte molt ampli que també s’està descobrint a sí mateix a mida que creix. Tal com la descriu el centre d’estudis del Parlament Europeu, l’economia circular és un model de producció i consum que implica compartir, cedir, reutilitzar, reparar, renovar i reciclar materials i productes tant temps com sigui possible amb l’objectiu final d’estendre la vida dels productes i dels recursos existents. Un dels exemples pràctics més clar, impulsat des de Brussel·les, és la prohibició dels plàstics d’un sol ús a tota la Unió Europea, que entra en vigor aquest any i que vol acabar amb l’existència dels bastonets per a les orelles o els vasos i envasos de plàstic que només serveixen per ser usats una vegada.

Ara bé, una de les preocupacions principals davant aquesta transformació, com també en la transició verda en general, és la destrucció de llocs de treball que pot provocar en un model d’economia lineal. En aquest sentit, Brussel·les argumenta que el valor afegit que es generarà amb el canvi, i les noves oportunitats de negoci que es vinculen a la circularitat, compensen les pèrdues. Per exemple, amb l’emergència del disseny ecològic, el que la Comissió Europea anomena Ecodesign, que busca promoure la creació de productes que siguin ecològics, reparables o reutilitzables des del seu naixement. I no només productes energètics, sinó qualsevol tipus de producte. Segons l’últim informe de l’Executiu comunitari en què s’analitza la implementació del pla d’acció d’economia circular, hi ha clares oportunitats en sectors com l’empaquetatge, els tèxtils i els mobles.

Brussel·les calcula que el PIB europeu pot augmentar un 0,5%, el 2030, només aplicant mesures circulars a l’economia, a més de crear 700.000 nous llocs de treball

El dret a reparar
En aquest àmbit, hi ha un altre exemple concret que impulsa la Unió Europea i que ens serveix per posar cara i ulls a l’economia circular: és l’anomenat “dret a reparar”. La Comissió Europea es va comprometre l’any passat a impulsar, aquest 2021, una normativa que obligui que els productes electrònics, com ara ordinadors portàtils, telèfons mòbils o tauletes, siguin més fàcils de reparar. De fet, l’Eurocambra ho va reclamar de nou, en una resolució el novembre passat, en què es demanava lluitar contra «l’obsolescència programada», restringint les pràctiques empresarials i industrials que escurcen deliberadament la vida dels productes per alimentar la cadena de consum. L’enquesta de l’Eurobaròmetre demostra que set de cada deu europeus prefereixen reparar els seus productes en comptes de canviar-los, i gairebé vuit de cada deu creuen que s’ha d’exigir a les empreses que facilitin la reparació dels dispositius digitals o, com a mínim, que es permeti reemplaçar-ne parts concretes.

Set de cada deu europeus prefereixen reparar els seus productes en comptes de canviar-los, i gairebé vuit de cada deu creuen que s’ha d’exigir a les empreses que facilitin la reparació dels dispositius digitals

Aquests són només dos dels exemples d’iniciatives europees que volen fer front al repte de tancar el cicle de vida dels productes i dels recursos des de la Unió Europea, però el pla d’acció també busca reduir i reaprofitar els residus, tant en el sector alimentari, com urbà, industrial i energètic. Brussel·les també té diverses vies obertes per promoure la inversió en projectes com ara InvestEU, i fins i tot els Fons de Cohesió o de Transició Justa, que busquen promoure la transició verda de les economies europees que tenen més dificultats per fer els canvis necessaris.

 

 

Enviar Comentari