Revista d'Anàlisi Plural

Economia circular i biomimètica organitzacional

0

Encara recordo com, quan era una criatura —i d’això fa ja molts anys—, per guanyar uns quants calerons, portava els envasos retornables a punts de recollida, o veia com la meva mare cosia peces de vestir o girava el coll d’una camisa per allargar-ne la vida útil. També recordo que, quan algun electrodomèstic s’avariava, ningú no pensava a casa de comprar-ne un de nou sinó de reparar-lo. És possible que aquest tipus de comportaments de consum estiguin tornant al món occidental, però estarem d’acord en què, si ho estan fent, ho fan molt lentament, perquè la realitat és que estem ancorats encara en una economia lineal que incorpora models de producció ecològicament ineficients i models de consum profundament inconscients.

Marcos Eguiguren. Senior Lecturer – UPF Barcelona School of Management. Cofundador de SingularNet Consulting.


El model econòmic actual és molt perillós i podria acabar dificultant la continuïtat de la vida, tal com la coneixem, al nostre planeta. No vull abundar en aquest aspecte perquè ja se n’ha escrit moltíssim, però sí que m’agradaria recordar, a títol d’exemple que, si acudim a Global Footprint Network (https://data.footprintnetwork.org/) en el cas espanyol, amb dades del 2017, si tots els habitants del planeta mantinguessin el model de producció i de consum d’Espanya, es necessitarien 2,52 Terres per poder suportar aquests estàndards. Com podrà vostè imaginar aquesta dada és encara pitjor en molts altres països.
Quan esmentem aquesta dada ens estem referint a l’anomenada petjada ecològica, o indicador de l’impacte ambiental motivat per la demanda humana en relació a la capacitat d’una regió de generar aquests recursos. Se sol mesurar en hectàrees per habitant o en el nombre de planetes que necessitem per mantenir el nostre nivell de vida. Estem parlant, en el fons, de l’impacte d’una determinada forma de vida en comparació amb la biocapacitat del planeta per sustentar-la.
Davant el model econòmic actual, un model econòmic basat en el rebuig, o en l’obsolescència programada (només cal pensar en la vida útil real d’un telèfon mòbil comparat amb la seva vida útil teòrica per constatar-ho), sorgeix amb força el concepte d’economia circular que està profundament vinculat al concepte de sostenibilitat.
Per a la Fundació Ellen MacArthur, l’economia circular és “una economia restauradora que té com a objectiu mantenir la utilitat dels productes, components i materials, i conservar-ne el valor. Per tant, minimitza la necessitat de nous inputs de materials i energia, alhora que redueix les pressions ambientals relacionades amb l’extracció de recursos, les emissions i les deixalles”.

Redissenyar la producció per tornar a un sistema perfecte
L’economia circular es basa en tres principis clau, cadascun dels quals aborda diversos dels reptes en termes de recursos i del sistema als que han de fer front les economies industrials: 1) Preservar i millorar el capital natural: controlant existències finites i equilibrant els fluxos de recursos renovables; 2) Optimitzar l’ús dels recursos: rotant productes, components i materials amb la màxima utilitat en tot moment, tant en els cicles tècnics com en els biològics; 3) Fomentar l’eficàcia del sistema: revelant i eliminant externalitats negatives.

El cercle virtuós de l’economia circular s’inicia i s’acaba amb la consideració de la matèria primera i del residu com si fossin la mateixa cosa (cradle to cradle). La major part del que s’utilitza en el cicle econòmic ha de ser capaç de tornar a ser reutilitzat

El cercle virtuós de l’economia circular s’inicia i s’acaba amb la consideració de la matèria primera i del residu com si fossin la mateixa cosa (cradle to cradle). La major part del que s’utilitza en el cicle econòmic ha de ser capaç de tornar a ser reutilitzat. Per aconseguir-ho, i per aconseguir, a més, allargar la vida útil del producte final, redefinir els processos productius, o tenir una distribució i uns consums eficients, és fonamental incorporar, des de la innovació i en la pròpia concepció del producte, dissenys que estiguin pensats des del paradigma de l’economia circular.
Aquestes dues etapes de l’economia circular (matèries primeres/residus i innovació/disseny) marquen, sens dubte, la resta del model. Els dissenys de les fases de producció o reelaboració i la distribució de productes i serveis han d’estar pensats per acabar amb el residu tal com el coneixem. Algú pot considerar que això és difícil, però en un món marcat per la sostenibilitat, la digitalització i la quarta revolució industrial, la tecnologia és perfectament capaç de trobar solucions viables. Si la tecnologia ha estat capaç d’idear l’obsolescència programada, paradigma de l’economia lineal i del culte al malbaratament, també ha de ser capaç de trobar solucions per a la implementació eficient de l’economia circular.
Finalment, les fases de recollida i reciclatge també han de dissenyar-se en tots els sectors, basant-se en el paradigma de l’economia circular. Cal no oblidar que la pròpia existència del reciclatge és en si una prova del fracàs del model econòmic actual. Reciclar és difícil si no s’han dissenyat bé els productes en el seu origen, pensant, també, en la pròpia fase d’utilització i reciclatge.

No hem d’oblidar el pes del component social
El model d’economia circular és, òbviament, un gran pas endavant que integra ecologia i economia, però no podem concloure que sigui la panacea a tots els nostres mals. Un dels aspectes que no s’incorpora, o, com a mínim, no es fa de manera explícita, en el model és l’àmbit d’allò social, que sembla quedar fora de l’espectre d’actuació dels processos vinculats a l’economia circular. No obstant això, els conceptes de compromís, solidaritat intercultural i responsabilitat, propis de la sensibilitat social, han d’estar també vinculats als nous paradigmes econòmics.
Per això convé apuntar que, un pas important més enllà de l’economia circular, és el que representa la idea de la biomimètica, presentada per la biòloga Janine Benyus i, més en particular, el concepte de biomimètica organitzacional, encunyat per la psicòloga industrial Edita Olaizola. En aquest model, de caràcter no antropocèntric, al costat dels aspectes propis de l’estructura de l’economia circular, el fet que l’activitat empresarial aprengui de la natura i els aspectes socials en formen part intrínseca.

La inspiració en la natura és una cosa fonamental per a la biomimètica organitzacional. A la natura no hi ha les deixalles. Tot el contrari, la natura crea valor regeneratiu (Regenerative Value Creation) i els residus, en lloc de treure valor, n’aporten

La Biomimètica organitzacional aprofundeix i aporta valor al concepte d’economia circular i als sistemes i processos d’elaboració del producte i la cura del medi ambient per mitjà de la reducció de deixalles, ja que es tracta de l’aprofitament òptim dels recursos aprenent de la natura. Per a la biomimètica organitzacional, l’ésser humà, les empreses i les activitats productives formen part del planeta, no se’n serveixen. Per això, no és que hagin de respectar-lo, sinó que han d’aprendre a integrar-s’hi i a dissenyar les seves activitats de forma similar a com ho faria la pròpia natura. La inspiració en la natura és una cosa fonamental per a la biomimètica organitzacional. A la natura no hi ha les deixalles. Tot el contrari, la natura crea valor regeneratiu (Regenerative Value Creation) i els residus, en lloc de treure valor, n’aporten.

Si la tecnologia ha estat capaç d’idear l’obsolescència programada, paradigma de l’economia lineal i del culte al malbaratament, també ha de ser capaç de trobar solucions per a la implementació eficient de l’economia circular

Una oportunitat de futur
És possible que hi hagi detractors de models com l’economia circular o la biomimètica organitzacional. És possible que hi hagi persones que pensin, des d’un paradigma de pensament tradicional, que aquest tipus de models poden empènyer-nos a un retrocés en el benestar econòmic i en la generació de riquesa, a estancaments o disminucions del PIB de les principals economies del planeta.
Si vostè, estimat lector, és una d’aquestes persones, li asseguro que no té raó. La implementació de paradigmes econòmics de les característiques que he descrit en aquestes línies requereix d’una revolució econòmica i industrial sense precedents. Les oportunitats que estan sorgint i que sorgiran en els pròxims anys per adoptar la nostra economia a aquest tipus de models són enormes: noves indústries, noves tecnologies, noves formes d’assessoria corporativa, noves estructures de finançament de l’activitat, etc. I amb aquestes oportunitats naixeran noves empreses i noves professions i es crearan nous llocs de treball.

El veritable repte és accelerar el canvi cap a aquests nous models. Per a això cal prendre decisions, molt especialment a nivell empresarial, però també per part d’algunes institucions. Cal canviar el xip

El veritable repte és accelerar el canvi cap a aquests nous models. Per a això cal prendre decisions, molt especialment a nivell empresarial, però també per part d’algunes institucions. Cal canviar el xip. I, si li he de ser sincer, de vegades em sembla més senzill potenciar la més complexa innovació tecnològica que no pas convèncer a algunes persones de la necessitat imperiosa d’un canvi d’enfocament. I tant l’economia circular com la biomimètica organitzacional són més que un model: són una forma de pensar.

Enviar Comentari