“Gestionar recuperacions divergents” és el títol triat per l’FMI per al seu Informe de Perspectives d’abril del 2021. Tres termes en resumeixen els reptes oberts.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
D’una banda, una revisió a l’alça de les previsions de creixement, amb un 6% per al conjunt de l’economia mundial (un 0,5 més del previst al gener), un “rebot” en què es combinen millors perspectives sanitàries, però, així mateix, actuacions decidides de les polítiques públiques. L’FMI torna a repetir l’estimació que la caiguda de l’activitat en absència de polítiques expansives hauria estat el triple del que ho va ser el 2020, i en la revisió a l’alça pel 2021 té protagonisme l’ambiciosa política fiscal anunciada per l’Administració Biden, que condueix a revisar en 1,2 punts més la previsió per als Estats Units, amb la seva capacitat d’”arrossegament”.
El segon terme és “divergents”: la revisió a l’alça de les economies avançades és més gran que per a les economies emergents, amb un diferencial de creixement encara a favor d’aquestes, però en un mínim en la història recent d’1,6 punts (5,1 enfront de 6,7) pel 2021. I també hi ha divergències entre cada grup de països, amb les dades de l’Índia en augment (si bé són previsions anteriors al greu rebrot recent de la pandèmia), mentre que altres regions com ara l’Àfrica subsahariana i l’Orient Mitjà se situen per sota del 4% i l’Amèrica Llatina sols en un 4,6%. I entre les economies avançades, els Estats Units registra 2 punts per sobre de la zona euro i 3 punts per sobre del Japó.
Finalment, el tercer terme és “gestionar”: la situació continua sent delicada, les incerteses, àmplies, i resulta imperiosa la necessitat que les polítiques públiques “afinin” especialment les seves prioritats i la seva efectiva implementació.
