El comerç internacional està complementant el seu tradicional paper de motor de prosperitat amb el de gresol en el qual convergeixen unes altres dimensions especialment rellevants per al món global, des de les pugnes geopolítiques i tecnològiques fins als temes sanitaris i mediambientals.
Juan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.
Els debats sobre el paper del comerç internacional en el funcionament de les economies són antics. Des de la seva defensa com a font de la “riquesa de les nacions”, per part d’Adam Smith, i el seu paper de “motor de creixement”, a les crítiques d’efectes col·laterals negatius que han tractat d’utilitzar-se com a justificació per a rebutjos o proteccionismes, antics i recents. En tot cas, el seguiment de les dades del comerç mundial s’ha convertit en un ingredient rellevant per a l’anàlisi de les causes i les conseqüències de l’evolució econòmica. En els primers mesos del 2020, l’esclat de la pandèmia es va traduir en una caiguda dràstica, que va superar inicialment fins i tot l’anomenat “gran col·lapse” del 2009 i la severa contracció de principis de la Gran Depressió. Però a principis del 2021, les xifres estaven recuperant els nivells d’un any abans, anticipant, amb totes les cauteles, una recuperació que semblava mostrar que les dinàmiques comercials es mantenien malgrat les apel·lacions a desconfiances o a retrocessos en la globalització. Parafrasejant Mark Twain, podria dir-se que, possiblement, “les notícies de la mort del comerç internacional s’havien exagerat molt”.
El seguiment de les dades del comerç mundial s’ha convertit en un ingredient rellevant per a l’anàlisi de les causes i les conseqüències de l’evolució econòmica
LES REGLES COMERCIALS, EN EL PUNT DE MIRA
Però més enllà d’aquestes anàlisis de les dades més tradicionals, si alguna cosa mereix ser destacada en aquest 2021 és com estan convergint diverses dimensions crucials de la nostra era en uns impactes destacats sobre els temes comercials. Un cas clar és la creixent evidència que l’anomenada “guerra comercial” des del 2018, especialment entre els Estats Units i la Xina, és una vessant important, però “col·lateral”, de la pugna geoestratègica per l’hegemonia econòmica i política, i que té en les disputes tecnològiques –en àmbits que van des del 5G a la Intel·ligència Artificial– unes altres clares manifestacions. La insistència en els riscos d’una “fragmentació” comercial i tecnològica a escala mundial –un tema sobre el qual insisteix la directora de l’FMI, K. Georgieva– és un factor de preocupació rellevant i un repte per a la conformació del sistema comercial, econòmic i sociopolític mundial. Les “pressions” –a vegades, no sempre, amb èxit– per evitar que la tecnologia Huawei sigui utilitzada per països de l’òrbita occidental en contractes relacionats amb la defensa és un cas conegut, però no l’únic, de restriccions tecnològico-econòmico-estratègiques, on es creuen les consideracions d’eficiència i les de poder. Consideracions de control de dades, de privacitat i de riscos de ciberseguretat compliquen encara més les coses. La nova directora de l’OMC, Okonjo Iweala, afronta el repte d’adequar les regles comercials per tractar de mantenir raonablement obert un sistema multilateral de comerç en el qual convergeixen pressions i interessos d’índole extracomercial i extraeconòmica.
La insistència en els riscos d’una “fragmentació” comercial i tecnològica a escala mundial –un tema sobre el qual insisteix la directora de l’FMI, K. Georgieva– és un factor de preocupació rellevant i un repte per a la conformació del sistema comercial, econòmic i sociopolític mundial
LA DISTRIBUCIÓ DE LES VACUNES, UN TEMA CLAU
Els temes relatius a salut global, centrals en l’escenari de pandèmia, tenen, així mateix, destacades connexions amb el sistema comercial. En els primers temps, van ser crítics els problemes de subministraments internacionals d’equipaments mèdics i sanitaris, i en l’actualitat, el protagonisme el té el tema de les vacunes. La producció i la distribució d’aquestes requereix de la participació de múltiples proveïdors d’inputs, cosa que ha convertit les “cadenes globals de valor o subministraments” de vacunes en objecte de gran atenció. I així mateix, un cop produïdes, els mecanismes de distribució estan mostrant importants “friccions” entre les empreses del sector i els poders públics. Les crítiques pel que fa a “incompliments de contractes” estan a l’ordre del dia, així com les discussions sobre el grau adequat de protecció de la “propietat intel·lectual” (patents incloses) de les vacunes i l’aplicació d’eventuals mecanismes de flexibilitat per tractar d’assegurar que aquesta protecció no n’obstaculitzi l’arribada a tots els llocs del món, inclosos els de menor poder adquisitiu. Les controvèrsies en el marc dels TRIPS (temes comercials relacionats amb la propietat intel·lectual, en sigles angleses) a l’OMC semblen repetir, el 2021, pautes ja experimentades en altres moments, com ara els debats relatius als medicaments enfront del VIH i altres malalties infeccioses. La constatació que els països de la Unió Europea van més lents, en les campanyes de vacunació, que d’altres, inclosos els Estats Units, es vincula, entre altres raons, a una certa “ingenuïtat” respecte a decisions sobre centres de producció i control de la logística. Relacionat amb això, o no, la UE llança, el 2021, una nova estratègia comercial en la qual anuncia una gran “assertivitat” davant d’incompliments per part d’altres actors internacionals. L’escala molt més gran de l’actual pandèmia fa passar a un singular primer pla aquests temes que, sens dubte, constituiran un aspecte central de la necessària reformulació de les regles del sistema comercial mundial. Encara que l’Organització Mundial del Comerç i l’OCDE insisteixen en la importància de mantenir oberts els fluxos comercials i el fluid funcionament de les cadenes globals de valor, especialment pel que fa a vacunes i altres productes medicosanitaris, la realpolitik no sempre sembla confirmar, per ara, aquesta confiança.
Els temes relatius a salut global, centrals en l’escenari de pandèmia, tenen, així mateix, destacades connexions amb el sistema comercial. En els primers temps, van ser crítics els problemes de subministraments internacionals d’equipaments mèdics i sanitaris, i en l’actualitat, el protagonisme el té el tema de les vacunes
ÉS POSSIBLE UN COMERÇ VERD I GLOBAL?
L’altra gran dimensió dels problemes globals connectada amb el comerç és la mediambiental. Les propostes, llançades des d’Europa i debatudes als Estats Units i d’altres àrees, d’utilitzar mecanismes comercials per incentivar actuacions respectuoses amb el medi ambient, per la via d’establir una cosa semblant a aranzels –“ajustos de frontera”– a les importacions de productes en el procés de fabricació de les quals no s’hagin respectat determinats estàndards, és ambiciosa, intel·ligent… i polèmica. D’una banda, tracta d’evitar l’anomenat dúmping mediambiental associat al desplaçament de processos de producció contaminants a llocs amb regulacions més laxes. Una cosa essencial per evitar que les estratègies d’ampli abast com l’European Green Deal es vegin “cortocircuitades” per deslocalitzacions que, simplement, desplacin l’emissió de contaminació d’un lloc a un altre… ignorant la dimensió intrínsecament global de la degradació mediambiental, evitar la qual s’ha convertit en un “bé públic global” de primer ordre. Però, d’altra banda, s’apunta a la necessitat d’aclarir aquestes figures comercials-mediambientals per evitar que puguin ser utilitzades com una coartada noble eventualment “capturada” per alguns sectors amb finalitats més proteccionistes que, efectivament, ecològiques. De nou, emergeixen riscos d’unes “fragmentacions” en els fluxos comercials associades, ara, al tipus de regulacions mediambientals que els països acabin assumint, si no s’avança, en paral·lel, en estàndards consensuats amb raonable efectivitat a escala global.
Encara que l’Organització Mundial de Comerç i l’OCDE insisteixen en la importància de mantenir oberts els fluxos comercials i el fluid funcionament de les cadenes globals de valor, especialment pel que fa a vacunes i altres productes medicosanitaris, la realpolitik no sempre sembla confirmar, per ara, aquesta confiança
QUINA SERÀ LA SORTIDA A LA CRISI?
Aquesta primavera del 2021 són encara mixtos els senyals sobre si l’escenari internacional es decantarà cap a una sortida de la crisi de la pandèmia amb recuperació dels ingredients de cooperació i de multilateralisme degradats en els últims temps o, per contra, amb accentuació de les apuntades tendències a les “fragmentacions”.
És cert que l’Administració Biden ha permès l’elecció de la nova directora de l’OMC, malgrat les crítiques explicitades per l’anterior govern dels Estats Units de ser una candidata “massa” propensa al multilateralisme. Però és igualment cert que la nova Administració insisteix en les referències al “buy American” (tracte prioritari per utilitzar productes nord-americans en les compres públiques… i privades) com a complement de les ambicioses mesures expansives adoptades.
Les propostes, llançades des d’Europa i debatudes als Estats Units i d’altres àrees, d’utilitzar mecanismes comercials per incentivar actuacions respectuoses amb el medi ambient, per la via d’establir una cosa semblant a aranzels a les importacions de productes en el procés de fabricació de les quals no s’hagin respectat determinats estàndards, és ambiciosa, intel·ligent… i polèmica
D’altra banda, la Unió Europea d’una banda es presenta com a decidit paladí del multilateralisme, però, en paral·lel, acaba d’aprovar un document d’estratègia comercial en què les referències a una major “assertivitat” i les apel·lacions a l’”autonomia estratègica” podrien justificar en la pràctica postures que dificultessin compromisos amb un sistema comercial realment obert.
I resta així mateix veure en què es tradueix finalment la precautòria suspensió de sancions recíproques entre els Estats Units i la UE derivades dels conflictes entre Boeing i Airbus. I, per la seva important banda, la Xina ha explicitat, també, la seva aposta per una “doble circulació” en què, tot i la retòrica en el seu moment de voler “ocupar” el lloc que semblava deixar lliure Estats Units com a motor del multilateralisme, reitera la sempre clara tendència a un “managed trade” que sembla convertir-se en la millor descripció del conjunt de regles del sistema comercial. I cal recordar que, a finals del 2020, la UE i la Xina van signar un “Acord Integral d’Inversions” que es presta a moltes lectures… alhora que alguns tracten de “desenterrar” les negociacions per a un Acord Transatlàntic que, abans de ser congelat per l’anterior Administració nord-americana, havia provocat polèmica a banda i banda de l’Atlàntic.
Les incògnites són, doncs, importants, tant en quantitat com pel que fa al seu abast. I això adquireix especial rellevància quan la provisió de “béns públics globals”, com ara la “immunització extensiva” (en l’expressió literal de la declaració final del G20 de novembre del 2020), i afrontar la degradació mediambiental, tenen en les seves interaccions amb els aspectes comercials ingredients decisius. La salut i la qualitat de l’entorn es converteixen, juntament amb el manteniment d’una pau –en tots els sentits– amenaçada per friccions geopolítiques, de vegades més latents, de vegades més explícites, en temes absolutament decisius que troben en el comerç internacional un reflex i gresol que cal seguir amb la màxima atenció.
Són encara mixtos els senyals sobre si l’escenari internacional es decantarà cap a una sortida de la crisi de la pandèmia amb recuperació dels ingredients de cooperació i de multilateralisme degradats en els últims temps o, per contra, amb accentuació de les apuntades tendències a les “fragmentacions”
