Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a Thierry Breton. Comissari europeu de Mercat Interior

0

Thierry Breton (París, França, 1955) és un dels pesos pesants de la Comissió Europea d’Ursula Von der Leyen. Ostenta la important cartera de Mercat Interior i amb la pandèmia del coronavirus ha agafat les regnes per assegurar i augmentar la producció de vacunes a Europa. El seu nomenament va ser polèmic pel seu recent passat en el sector privat. Fins al seu nomenament com a comissari, era el CEO de la companyia tecnològica Atos i abans ja havia liderat France Télécom. No obstant això, també va ser ministre d’Economia durant la presidència de Jacques Chirac. Les seves competències són àmplies i de pes, des de l’estratègia industrial europea, fins a la indústria espacial i de la defensa, passant per la sobirania tecnològica. Aquesta primavera, ha presentat un nou paquet d’Intel·ligència Artificial (IA) amb una estratègia renovada amb la qual assegura que Europa pot posar-se al capdavant en aquesta matèria.

Text: Júlia Manresa Nogueras   Fotos: Comissió Europea

 


«Estem deixant enrere l’era de la ingenuïtat pel que fa a la sobirania tecnològica»

La primera onada d’Intel·ligència Artificial es va centrar en les aplicacions dels consumidors. Per què Europa no hi va ser?
Hi ha una diferència fonamental entre la construcció de plataformes orientades al consumidor a les quals es refereix i les plataformes que poden ser utilitzades de forma segura i fàcil per les autoritats públiques i industrials. Simplement, no tenen el mateix nivell de requisits. Per a aquest nou repte, Europa pot comptar amb els seus excel·lents investigadors, la seva indústria líder al món i els seus líders en sectors clau com ara la robòtica. Fonamentalment, les grans plataformes a què vostè fa referència tenen accés a una gran quantitat de dades, que és un element clau de l’aplicació de la IA i un component essencial de la nostra estratègia digital.

“L’ecosistema de robòtica europeu és realment molt fort, i compta amb excel·lents institucions de recerca, empreses eficaces i un flux constant de productes innovadors.”

En un dels seus discursos sobre Intel·ligència Artificial va dir que “Europa té tot el que cal per guanyar la cursa del big data“. Els guanyadors d’ahir poden no ser els guanyadors del demà quan parlem d’indústria de dades. Com de lluny està Europa d’aquests dos motors tecnològics?
És correcte, i aniria encara més enllà d’aquesta afirmació. En els propers anys, el volum de dades augmentarà a un ritme enorme degut al gran nombre d’Internet de les Coses i de dispositius connectats: s’espera que es multipliqui per cinc entre 2018 i 2025. Per aprofitar la riquesa de la indústria, al setembre vam posar en marxa una sòlida estratègia de dades a escala de la UE amb noves normes per facilitar l’intercanvi de dades a tota la UE i entre sectors. La IA i les dades industrials són una prioritat clau per a la Unió Europea, de gran importància estratègica. Per tant, actuarem en conseqüència dirigint les inversions i coordinant els esforços per impulsar la competitivitat d’Europa en el sector. Posarem en marxa una aliança europea per a les dades industrials i el núvol per tal de mobilitzar els agents públics i privats europeus per unir forces i reforçar la posició industrial d’Europa en el mercat mundial de la computació al núvol i la computació edge.

“Tenim tots els actius necessaris per fer de la UE un centre d’excel·lència en matèria d’Intel·ligència Artificial.”

Quines són les fortaleses i quines les debilitats d’Europa pel que fa a la capacitat per desenvolupar la Intel·ligència Artificial?
Per aprofitar els beneficis de la IA, Europa pot aprofitar els seus múltiples punts forts. Tendim a oblidar que Europa és el primer continent industrial del món: Europa té una posició de lideratge mundial en sectors industrials competitius i una sòlida infraestructura informàtica. També tenim importants inversions al núvol i processadors, així com grans volums de dades públiques i industrials. També podem estar orgullosos dels nostres excel·lents centres de recerca i dels nostres investigadors, que publiquen els articles més científics sobre la IA a escala mundial, i tenim un nombre cada vegada més gran d’empreses emergents innovadores. Aquests actius col·loquen Europa en una posició de lideratge mundial en matèria d’IA. Però també tenim deures que hem de fer i ha arribat el moment d’eliminar els frens a la inversió. El nostre paquet sobre IA serà un punt d’inflexió i contribuirà a aprofitar els nostres punts forts amb tots els instruments de què disposem i a coordinar de manera estratègica i col·lectiva les nostres accions.

“El nostre pla és reduir l’excessiva dependència de fonts limitades per a les coses que més necessitem, com ara els materials i les tecnologies crítics, les infraestructures, la seguretat i altres àmbits estratègics.”

Quins són els sectors industrials d’Europa més ben preparats per convertir-se en ‘campions’ de la Intel·ligència Artificial?
Prestaria especial atenció al sector de la robòtica i a les seves exemplificacions en la fabricació, la logística, l’agricultura o l’assistència sanitària. L’ecosistema de robòtica europeu és realment molt fort, i compta amb excel·lents institucions de recerca, empreses eficaces i un flux constant de productes innovadors. Potser ja hagin vist els robots de desinfecció amb llum ultraviolada enviats per la Comissió a molts hospitals espanyols, de Madrid a Barcelona, Tarragona o Girona. D’aquesta manera, poden ajudar a prevenir i reduir la propagació de virus com el coronavirus. Es tracta de resultats tangibles sobre el terreny.

Sovint, la UE és criticada per ser massa lenta i burocràtica a l’hora de reaccionar o regular. Serà capaç de seguir el ràpid avenç de la Intel·ligència Artificial?
En l’actualitat, els sistemes d’IA, com els algoritmes dels motors de cerca, afecten la vida de milers de milions de persones a una escala sense precedents. Aquesta vegada no podem actuar com si tot seguís igual ni tampoc no podem permetre’ns equivocar-nos. La UE ha d’estar a l’avantguarda del desenvolupament d’una IA innovadora i centrada en l’ésser humà, basada en els valors europeus, mitjançant el desenvolupament d’un ecosistema d’excel·lència i confiança per a la IA a Europa durant els propers anys. Creiem que ha arribat el moment d’aprofitar aquest compromís durador amb el nostre paquet d’IA per liderar l’establiment de normes a escala mundial.

El Regne Unit va suposar el 70% de la inversió total en Intel·ligència Artificial entre els anys 2008 i 2019. Qui i com s’omplirà aquest buit ara?
La fructífera i mútuament beneficiosa cooperació amb empreses i organitzacions de recerca al Regne Unit serà ara més difícil, però l’EU-27 no ha perdut inversions en IA en comparació amb abans. Més que mai, hi ha un enteniment comú pel que fa a la necessitat d’invertir en l’àmbit digital per a una recuperació comuna. Per això, almenys el 20% de NextGenerationEU finançarà la inversió digital, que puja fins a uns 150.000 milions d’euros. Des de l’any 2018, els estats membres i la Comissió han seguit fomentant la coordinació entre 27 països i la col·laboració i el finançament en recerca i innovació. Les accions que estem planificant amb els estats membres, que abasten tots els àmbits de la societat i que es financen a través de diversos programes de la UE, com Horitzó Europa i el Mecanisme de Recuperació i Resiliència, contribuiran a assolir aquest objectiu i permetran que aquest sector segueixi prosperant, de la mateixa manera com també ho faran les nostres empreses. L’objectiu és clar: fer de la UE un centre d’excel·lència en matèria d’IA. Tenim tots els actius necessaris per a aconseguir-ho.

La Comissió Europea ha anunciat diverses iniciatives per expandir el Mercat Únic Digital com ara la creació d’espais comuns de dades. No obstant això, alguns argumenten que cal una visió paneuropea quan és moment de desenvolupar o de promoure ecosistemes perquè les polítiques públiques venen impulsades des de l’interès nacional. Com s’enfronta, la comissió, a aquest problema?
He esmentat abans el Reglament sobre la Governança de les Dades que vam presentar el passat mes de setembre. Aquest document facilitarà l’intercanvi de dades entre sectors i els estats membres, augmentarà el control i la confiança tant dels ciutadans com de les empreses pel que fa a les seves dades, i oferirà un model europeu alternatiu a les pràctiques de tractament de dades de les principals plataformes tecnològiques.
Es tracta, per definició, d’un enfocament paneuropeu tant com a instrument, un cop adoptat un reglament aquest s’aplica directament als estats membres, i, en essència, com a objectiu, per reforçar els mecanismes per augmentar la disponibilitat de les dades i superar els obstacles tècnics quant a la reutilització de dades a tots els països i sectors. Aplanarà el camí perquè molts espais de dades europees sectorials beneficiïn la societat, els ciutadans i les empreses. Pel que fa als espais internacionals de dades, un dels beneficis més rellevant serà l’establiment de col·laboracions entre la indústria, els usuaris, el món acadèmic i les empreses emergents. Com ja s’ha anunciat, també presentarem una Llei de Dades per garantir l’equitat en l’assignació del valor de les dades entre els agents de l’economia de les dades i per fomentar l’intercanvi de dades entre les empreses, i entre les empreses i els governs.

Com a comissari de Mercat Interior, vostè remarca la necessitat d’assegurar la sobirania europea en Intel·ligència Artificial. Què significa això a la pràctica i com s’aconsegueix?
Com acostumo a dir, estem deixant enrere l’era de la ingenuïtat pel que fa a la sobirania tecnològica. El nostre pla és reduir l’excessiva dependència de fonts limitades per a les coses que més necessitem, com ara els materials i les tecnologies crítics, les infraestructures, la seguretat i altres àmbits estratègics. Per mitjà de construir, avui, la base de la nostra sobirania, que es basa en tres pilars sòlids —el poder informàtic, el control, per part dels europeus, de les seves dades i la connectivitat segura—, tenim l’oportunitat d’establir un conjunt de normes, infraestructures i tecnologies que la converteixin en una Unió poderosa, sense ostracisme ni discriminació.
El paquet d’IA i les iniciatives relacionades de la Comissió per reforçar l’ecosistema europeu d’IA i crear coneixements especialitzats brindaran moltes oportunitats a la indústria europea. Oportunitats per seguir desenvolupant els seus mercats, tecnologies i serveis que impulsin la competitivitat, compleixin els requisits i els principis d’Europa (per exemple, tecnologies centrades en l’ésser humà, que preservin la privacitat, no discriminatòries) i siguin més resilients.

“L’objectiu de la legislació és guanyar la confiança dels ciutadans i aportar claredat jurídica. Aquesta és la condició prèvia per a fomentar l’adopció de la IA per part dels ciutadans i de les empreses i impulsar la competitivitat d’Europa.”

La Intel·ligència Artificial va de bracet de reptes ètics i pel que fa a la confiança del consumidor. Quin és l’enfoc europeu tenint en compte aquests reptes i com s’ho farà la UE per assegurar que tots els actors juguen amb les mateixes normes?
La confiança no ve donada ni és opcional, és una necessitat, especialment pel que fa a la Intel·ligència Artificial. L’objectiu de la legislació és guanyar la confiança dels ciutadans i aportar claredat jurídica. Aquesta és la condició prèvia per a fomentar l’adopció de la IA per part dels ciutadans i de les empreses i impulsar la competitivitat d’Europa. Concretament, les nostres normes referent a això milloraran la transparència i minimitzaran els riscos per a la seguretat i els drets fonamentals abans que pugui utilitzar-se un sistema d’IA a la Unió Europea.
El Reglament es basa en un enfocament regulador horitzontal basat en el risc i proporcionat amb el doble objectiu d’abordar els riscos associats a aplicacions d’IA específiques, i promoure, alhora, l’adopció de la IA. Per a això, necessitarem a tots els agents implicats. Comparteixo el que ha afirmat recentment la secretària d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas: sens dubte, haurem de fer front a més reptes del que s’esperava i acollim amb satisfacció el compromís d’Espanya de garantir el desenvolupament i l’adopció d’una IA fiable com a eix clau de la seva estratègia nacional en matèria d’IA.

“El recentment adoptat Mecanisme de Recuperació i Resiliència (RRF), el paquet d’estímul més elevant que mai s’ha finançat a través del pressupost de la UE, serà un punt d’inflexió que permetrà a Europa ampliar les seves ambicions i convertir-se en líders mundials en el desenvolupament.”

Quins recursos destinarà la Comissió Europea a impulsar la Intel·ligència Artificial?
Estem canviant d’escala en termes d’inversió i de coordinació. Destinarem més diners que mai al desenvolupament d’una IA d’avantguarda i fiable a través dels programes Europa Digital i Horitzó Europa; la Comissió té previst invertir 1.000 milions d’euros l’any en IA. Però els diners públics no poden canviar per si sols el món. L’objectiu és mobilitzar inversions addicionals del sector privat i dels estats membres per arribar a un volum d’inversió anual de 20.000 milions d’euros al llarg d’aquesta dècada.
Maximitzar recursos i coordinar inversions és vital i un component crític de l’estratègia d’IA de la Comissió. El recentment adoptat Mecanisme de Recuperació i Resiliència (RRF), el paquet d’estímul més elevant que mai s’ha finançat a través del pressupost de la UE, serà un punt d’inflexió que permetrà a Europa ampliar les seves ambicions i convertir-se en líders mundials en el desenvolupament. Estem avançant tots junts en la mateixa direcció a Europa, m’alegro que Espanya se centri en la IA en els seus plans de recuperació i pel que fa als seus plans digitals per a la digitalització de les pimes, de les administracions públiques i de les competències digitals.
Per garantir que la UE no perdi aquesta oportunitat, el Pla Coordinat revisat del 2021 amb els estats membres també s’ha presentat amb el paquet d’IA aquesta primavera. Això inclourà inversions per construir infraestructures de dades, del núvol i de computació, augmentar l’excel·lència en la investigació, donar suport a la innovació, als assajos i a l’experimentació, i augmentar el seu ús per part de l’administració pública i les empreses.

Enviar Comentari