Revista d'Anàlisi Plural

Entrevista a María José Landaburu. Vicepresidenta de CONPYMES i secretària general d’UATAE

0

Amb la reforma de les pensions i el sistema de cotitzacions a l’horitzó, els treballadors autònoms encaren un quart trimestre amb la incertesa econòmica com a protagonista. Parlem amb la secretària general d’UATAE i vicepresidenta de CONPYMES, María José Landaburu, sobre els drets i els reptes de futur d’aquest col·lectiu.

Text: Adrià Gratacós Torras
Fotos: UATAE


“Els drets dels autònoms ja no poden esperar. Hem de deixar d’estar a la cambra del darrere de la precarietat”

Segons dades de l’EPA, en el primer trimestre de 2021 hi havia 30.000 autònoms menys que abans de l’arribada de la pandèmia. Com en qualificaria la situació actual?
La situació és molt preocupant. Les darreres dades de la Seguretat Social confirmen una tendència a la recuperació econòmica, suportada pel ritme de vacunació, i al juny hem superat les 3,3 milions d’altes al RETA. Tanmateix, l’impacte de la COVID-19 ha estat de tal magnitud que la realitat per a molts autònoms és de minva pel que fa als seus ingressos, més endeutament i poc múscul d’estalvi i liquiditat. La recuperació serà més lenta i asimètrica del què podríem haver pensat. Ho hem vist en el sector turístic, que afrontava amb molta esperança la nova temporada. Això té implicacions en moltes activitats.
L’escut de protecció social excepcional desplegat per la crisi sanitària ha estat imprescindible per esmorteir el cop. Però altres mesures no han funcionat al mateix nivell; la línia d’avals ICO va alleugerir la liquiditat de molts autònoms i pimes, però també ha suposat males pràctiques i abusos per parts del bancs, un fet que fins i tot està investigant la CNMC. Hem trobat a faltar un major compromís de la banca envers el teixit productiu, amb mesures més ambicioses. En canvi, s’han dedicat a fer negoci amb el diner públic dels crèdits ICO.

Sobre el paper de la banca en la crisi de la COVID-19: “La línia d’avals ICO va alleugerir la liquiditat de molts autònoms i pimes, però també ha suposat males pràctiques i abusos per parts del bancs.”

UATAE ja lamentava la situació complicada que vivien els autònoms abans de la pandèmia. Surten encara més dèbils d’aquesta crisi?
La pandèmia ha evidenciat les escletxes i costures del model econòmic actual i d’un model de protecció social molt precari per als treballadors autònoms. Tornar a l’activitat després de tants mesos d’aturada no significa recuperar la normalitat de la nit al dia, perquè la incertesa segueix operant. Quan es va precipitar la crisi de la COVID-19, es va fer evident que era necessari un paquet de mesures excepcionals. Ens vam adonar de com d’important és aquella xarxa de protecció que ens atorga allò públic. Els treballadors autònoms entrem en aquesta crisi al marge de l’estat del benestar. Amb cobertures socials insuficients, sense prestacions de maternitat o paternitat dignes i amb les pensions més pobres. De com en sortirem depèn molt de la recuperació econòmica general, però el que ens interpel·la directament en aquesta crisi és que els drets dels autònoms ja no poden esperar. Hem de deixar d’estar a la cambra del darrere de la precarietat.

Com valora les ajudes públiques atorgades a aquest col·lectiu per part del Govern central i les comunitats autònomes?
Les ajudes directes suposen un baló d’oxigen. Però quan abordem la qüestió concreta de la seva gestió i tramitació a càrrec de les comunitats autònomes, hem observat poca diligència i poca sensibilitat cap a la urgència que requerien. El Govern va aprovar al març els fons i a mitjans de juny només se n’havien llançat vuit convocatòries! Des d’UATAE, en un estudi recent, vam fer visible la falta d’informació que estaven oferint les diferents comunitats autònomes; a més, s’extreia que el 55% dels autònoms considerava que la seva comunitat no estava gestionant de forma diligent i àgil aquestes ajudes. Cal pitjar l’accelerador.

El sistema de cotització dels treballadors autònoms és uns dels fronts oberts que té, en aquests moments, el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions. Com valora la proposta de l‘Executiu de cotitzar per trams segons la renda?
El compromís del Govern és de sentit comú, i beu d’allò contemplat en les recomanacions del Pacte de Toledo, les conclusions de la Comissió parlamentària per a la Reconstrucció Econòmica i Social i el propi programa de govern de coalició. Cal avançar cap a l’equiparació de drets i obligacions entre els treballadors autònoms i el règim general. Cal avançar cap a un model contributiu més just i solidari en la Seguretat Social. Benvingut sigui caminar per aquesta senda.

La proposta arriba tard?
Ens consta que la reforma pretén aprovar-se pel 2022 per començar a implementar-se al 2023, amb una graduació de fins a nou anys. Entenem que aplicar un canvi d’aquesta envergadura i amb tant de calat per al treball autònom no es pot realitzar d’un dia per l’altre. Des d’UATAE sempre hem proposat que un canvi d’aquestes dimensions ha d’anar acompanyat d’un període d’adaptació i transició, però que des de l’inici permeti a aquells que ingressen menys beneficiar-se de la quota reduïda. No es pot fer esperar nou anys a qui la quota actual pels seus baixos ingressos l’està asfixiant. També som conscients que per poder impulsar una mesura que acontenti tot el col·lectiu és necessari el diàleg. Per això, des d’UATAE, emplacem el Ministeri a asseure’ns al més aviat possible per passar dels titulars als acords.

Sobre el nou sistema de cotització dels treballadors autònoms: “No es pot fer esperar nou anys a qui la quota actual pels seus baixos ingressos l’està asfixiant.”

UATAE s’ha associat a CONPYMES, la nova organització empresarial que pretén fer-se un lloc a les taules de diàleg social. Els autònoms estan mal representats als òrgans de decisió públics?
CONPYMES neix com un projecte per a la defensa de les i els autònoms i petites empreses del nostre país, amb veu pròpia i en primera persona. Per això, UATAE ha volgut integrar-se a aquest projecte. Els autònoms tenim la convicció que cal agafar les regnes per tal que ningú parli per nosaltres. Fins ara, la veu que s’ha erigit com a representant del teixit productiu ha estat la de la gran patronal. Però és evident que els interessos de la botiga de barri no són els mateixos que els d’El Corte Inglés. I es tracta d’un projecte que no neix contra ningú, sinó per sumar, per cobrir un espai orfe. CONPYMES integra organitzacions representatives significatives en alguns sectors i territoris i no s’entendria que romangués al marge del diàleg social.

Al 2020, UATAE va ser l’única associació d’autònoms i autònomes que va aconseguir augmentar la seva representativitat, però ATA segueix sent la principal organització. Consideren que la representativitat davant els òrgans públics hauria de ser compartida entre les principals associacions?
Efectivament, al 2020 UATAE va ser l’única intersectorial representativa de treballadors autònoms que va créixer en implantació territorial, pes d’organitzacions integrades i estructura. En els darrers anys, la nostra constància s’ha anat obrint pas davant l’statu quo que s’havia apropiat de la interlocució institucional. Avui encarnem l’alternativa clara de defensa dels drets dels treballadors autònoms des d’una perspectiva social, compromesa, reivindicativa i plural. Però la representativitat no pot ser atorgada, sinó que ha de ser oberta a la participació democràtica dels autònoms, com fan els assalariats en les seves eleccions sindicals.

Més enllà de les bases de cotització i la representativitat, quines altres demandes consideren essencials?
Necessitem una fiscalitat veritablement justa. Actualment, el pagament de l’Impost de Societats de les multinacionals és d’un 17% del seu benefici, davant del 25% que paguen les pimes. 22 multinacionals espanyoles paguen un impost mitjà de societats de l’1,3%. Això és totalment abusiu i s’ha d’equilibrar la balança perquè, del contrari, el greuge llastrarà la competitivitat i la recuperació econòmica. D’altra banda, ens preocupa que l’anomenada Llei de la Segona Oportunitat inclogui també els deutes de titularitat pública, amb Hisenda i la Seguretat Social. Si no és així, aquesta segona oportunitat és un miratge.

Sobre la política fiscal espanyola: “El pagament de l’Impost de Societats de les multinacionals és d’un 17% del seu benefici, davant del 25% que paguen les pimes.”

Mirant al futur, què necessiten els autònoms per fer que els seus negocis siguin viables en un entorn cada cop més competitiu?
Els reptes que afronta la nostra economia són reptes del conjunt de la societat. No hi ha futur sense digitalització, transició ecològica, plena igualtat de gènere i una organització social de les cures justa. Els autònoms som ja més de 3,3 milions de treballadors a Espanya. La pregunta que jo em faig és si el nostre país, per tal d’abordar aquests reptes, es pot permetre prescindir de tota la riquesa, l’ocupació, el talent i la resiliència que aportem. I com la resposta és que no, necessitem que totes aquestes reivindicacions del col·lectiu estiguin en l’agenda i es duguin a terme. Juntament amb això, l’oportunitat que obren els fons europeus de recuperació s’ha de traduir en projectes relacionats amb la digitalització o la reconversió energètica, ja que suposen un hàndicap per als petits.

Sobre els fons europeus: “L’oportunitat que obren els fons europeus de recuperació s’ha de traduir en projectes relacionats amb la digitalització o la reconversió energètica, ja que suposen un hàndicap per als petits.”

És necessària, per tant, una nova cultura empresarial que sigui capaç d’adaptar-se a contextos incerts?
El temps de les grans certeses duradores i els llocs comuns assentats durant dècades han passat. Sens dubte, hem d’adaptar la nostra mirada a una realitat més canviant, en l’àmbit econòmic i empresarial, i arreu. Els autònoms i pimes som més del 99% del teixit productiu. Sabem què és resistir, anticipar-nos i ser part de la solució. Valorem la importància de crear ocupació de qualitat, l’estabilitat a les nostres plantilles, l’arrelament de la nostra activitat amb el territori, les sinèrgies i col·laboracions entre iguals. Són elements que, sens dubte, cobren més importància en el context actual.

 

Enviar Comentari