La persona autònoma és una figura vertebradora del territori, creadora d’activitat econòmica i cohesió social. No obstant això, l’entorn actual presenta dificultats, tant estructurals com pel que fa a reptes de transformació, per a les quals les persones autònomes no tenen ni els recursos ni les capacitats d’incidir. Cal donar resposta a aquestes problemàtiques posant la figura de l’autònom al centre i actuant de forma transversal i per segments.
ELISABET BACH OLLER. Presidenta d’Autònoms i membre de l’Executiva de PIMEC.
Definim, però, primer, què és un autònom. Autònom és aquella persona que desenvolupa una activitat per compte pròpia, ja sigui com a persona física pròpiament dita, o mitjançant una forma societària. A Espanya, aquest col·lectiu suposa més de 3 milions de persones (repartides entre persones físiques, societàries i altres col·lectius), amb una clara majoria d’homes (entre 40 i 54 anys i que cotitzen per la base mínima). Es tracta, doncs, d’un col·lectiu molt divers i atomitzat amb presència a tots els sectors econòmics.
L’autònom és la culminació del procés emprenedor. Figura híbrida amb una doble funció laboral i de gestió de l’activitat, és inici i motor de creació de riquesa i d’empreses que poden consolidar-se com a micros i petites, o bé créixer cap a una dimensió més gran. L’autònom és generador de la pròpia activitat, així com de la de tercers (llocs de treball directes i indirectes). Els seus són negocis arrelats al territori, que possibiliten, per tant, viure i treballar-hi, així com visitar-lo i gaudir-lo.
ELS DESAFIAMENTS DE L’ENTORN
L’autònom, en el desenvolupament de la seva activitat, pot incidir en els aspectes interns del seu negoci.
No obstant, hi ha molts elements que condicionen el desenvolupament d’aquestes activitats i sobre els quals, a diferència d’empreses de major dimensió, les persones autònomes no poden influir: no tenen ni els recursos ni la capacitat per fer-ho. Esdevé, per tant, un sector amb forts condicionants externs, començant pel propi entorn personal de la persona autònoma, i seguint per part d’altres agents i entitats:
• EL SECTOR PÚBLIC: pressió fiscal, normativa i burocràcia, cotitzacions socials, infraestructures de comunicació i de transport, licitacions i contractacions, formació.
• EL SECTOR FINANCER: finançament, venda creuada amb altres productes.
• LES EMPRESES DE MAJOR DIMENSIÓ: preus, terminis de pagament, morositat.
• LA SOCIETAT EN GENERAL: valoració que es dona a la figura de l’autònom.
Actualment, a aquests elements s’hi afegeixen els reptes de transformació social i econòmica que afecten també aquest col·lectiu: la transformació de les activitats perquè siguin més sostenibles, contribueixin a un major benestar i igualtat d’oportunitats, i aprofitin la digitalització per tal de facilitar el desenvolupament del negoci. Aquests condicionants i reptes només es podran assolir si es posen les activitats al centre i es treballa de forma transversal.
En la recent reforma del RETA, per exemple, tant el Ministeri de la Seguretat Social com la Hisenda Pública han col·laborat, juntament amb els agents socials i les associacions d’autònoms, per determinar unes bases de cotització segons el que s’anomena rendiments nets. Cal incidir que les dades indiquen que un 64,7% del col·lectiu cotitzen per la base mínima i, en el cas de les persones físiques, un 85,8% —recordem que els autònoms societaris tenen per se una cotització més elevada—. Cal, doncs, millorar aquestes cotitzacions, element que revertirà en unes millors prestacions, però també tenint en compte el que pot pagar el col·lectiu.
DONA I AUTÒNOMA
Si focalitzem en el col·lectiu femení, podem observar que la dona suposa un 36% del total d’autònoms. En els darrers anys, l’activitat emprenedora femenina s’ha acostat a la masculina, especialment fins el 2019. No obstant, elements estructurals de tipus socioeconòmic (bretxa salarial, dificultat per trobar oportunitats laborals, experiència en sectors de menor valor afegit, distribució de rols i conflicte treball-família) es traslladen també a l’emprenedoria femenina i al col·lectiu dona autònoma.
I si analitzem altres segments socioeconòmics, s’identifiquen també necessitats específiques en cadascun d’ells (joves, sèniors, persones migrades).
Es posa de manifest, doncs, la necessitat d’impulsar polítiques en els àmbits abans esmentats i específiques per segments amb l’objectiu que s’afavoreixi el desenvolupament d’aquestes activitats i es doni el suport necessari per incorporar elements com la sostenibilitat, la igualtat d’oportunitats i la digitalització. Sense la transformació d’aquest col·lectiu, no es podrà assolir una transformació social i econòmica real.
