Adoptar i mantenir una actitud desafiadora serà clau per a la creació de valor i la superació de dificultats
Albert Bosch. Aventurer i emprenedor.
El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix “repte” com un objectiu o un afany difícil de dur a terme, i que constitueix per això un estímul i un desafiament per a qui l’afronta.
Se’m considera un home de reptes. I a hores d’ara, crec que pot estar justificat, perquè m’he passat la vida combinant reptes professionals amb grans aventures com escalar l’Everest, creuar l’Antàrtida en solitari o córrer el Dakar nou vegades (el primer amb un cotxe totalment elèctric).
Però els reptes no estan només en els grans projectes que un s’arribi a plantejar a la vida en un àmbit determinat, sinó que poden i han d’aparèixer en qualsevol moment i en qualsevol circumstància.
Estic escrivint aquest article l’endemà d’haver corregut una cursa de 60 quilòmetres i això no hauria de ser gaire excepcional dins de la meva activitat habitual. Però és que he corregut aquesta distància exactament sis mesos després d’haver tingut un accident greu en què em vaig fracturar set costelles, la clavícula i el tendó supraespinós, i vaig estar ingressat a l’UCI deu dies per haver patit un hemopneumotòrax (sang i aire al pulmó) i hemopericardi (sang a la cavitat que envolta el cor). Em van dir que als meus cinquanta-sis anys difícilment podria recuperar la mobilitat i la resistència anterior a l’accident, i que, en tot cas, necessitaria com a mínim un o dos anys per poder tornar a practicar esport amb certa normalitat. Ahir em vaig sentir molt feliç en creuar la meta perquè en només mig any ja estic gairebé recuperat del tot.
El diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola defineix “repte” com un objectiu o un afany difícil de dur a terme, i que constitueix per això un estímul i un desafiament per a qui l’afronta
Tinc molt clar que aquesta recuperació tan ràpida ha estat possible perquè em vaig prendre les meves lesions més com un repte a superar que com un problema a gestionar. La meva missió, la meva il·lusió i la meva energia estaven i estan centrades a recuperar-me físicament fins al màxim nivell que pugui. De fet, vull aprofitar aquest contratemps per recarregar piles i comprometre’m encara més per arribar a tenir un nivell físic millor que abans de l’accident, ja que amb l’edat és fàcil relaxar-se i quedar-se amb l’excusa d’“ara ja no toca”, malgrat que el cos encara et permeti fer moltíssimes coses si se l’entrena adequadament.
Ara canviem el concepte “lesió per accident” per “pandèmia”, per “pèrdua d’un client important”, per “hackeig del sistema informàtic” o per qualsevol altre concepte anàleg (que a molts ens han afectat en un moment o altre), i crec que la manera de superar-ho hauria de ser força similar. Com a tots ens passa, i els passa contínuament a les organitzacions, el veritable repte no és només en els objectius més ambiciosos i extraordinaris, sinó també, i sobretot, en el dia a dia. Per això és tan important afrontar la nostra vida personal i professional amb mentalitat desafiadora. I més enllà de cada persona, tots els equips i organitzacions haurien de cultivar i potenciar aquesta actitud per anar superant obstacles i liderar el camí cap al futur.
En els bons moments és essencial posar-nos reptes per no acomodar-nos i per establir objectius ambiciosos que ens facin progressar i enfocar cap al futur i cap al propòsit que volem. Moltes organitzacions s’encallen precisament quan han aconseguit certs èxits, ja que és fàcil acomodar-se i dedicar-se a la part més fàcil de tot projecte empresarial o professional: la pura gestió. Els equips que només es dediquen a gestionar, encara que sigui amb molt d’esforç i eficiència, s’encaminen a poc a poc a l’estancament, a la poca creació de valor, a l’avorriment i a la pèrdua de capacitat per atraure i mantenir talent. Només una mentalitat desafiadora permetrà evitar aquests problemes i apuntalar el futur de l’organització, enfocant la millor versió possible de tot el seu ecosistema.
En els moments dolents encara és més important posar-se reptes, encara que les circumstàncies complicades i un entorn més negatiu s’entestin a evitar-los i a procrastinar, fent que ens quedem submergits en el problema. És clau saber convertir les dificultats i els obstacles en reptes motivadors que ens permetin entendre i acceptar bé la realitat per després enfocar-la en positiu i tenir l’actitud adequada per avançar amb èxit.
El veritable repte no és només en els objectius més ambiciosos i extraordinaris, sinó també, i sobretot,
en el dia a dia
Per molt complicada, incerta o incòmoda que sigui una situació, veure-la des d’una mentalitat desafiadora només ens pot aportar confiança, claredat, energia i ganes de construir o reconstruir a partir d’allà. Amb aquesta mentalitat passarem de sentir-nos víctimes a ser lluitadors, de tenir por d’estar empoderats, de quedar bloquejats a expandir-nos i de veure-ho tot negre i que ens tornin a brillar els ulls i ens il·lusionem amb l’objectiu que ens hàgim proposat a partir d’aquest punt.
Jeff Bezos té una frase molt potent que aplica des que va fundar Amazon: “Avui és el dia 1, seguim al dia 1 i evitem que arribi el dia 2.”
El seu dia 1 va ser el 16 de juliol del 1995. El dia que va néixer Amazon.com. Avui és un dels homes més rics del món i la seva empresa és la que ha impactat més sobre el comerç mundial en aquest segle. Però segueix vivint al seu dia 1, o almenys aquesta és l’obsessió de Bezos. Perquè sap que només amb aquesta mentalitat d’acceptar els reptes de la incertesa, la il·lusió i la visió dels inicis d’una companyia, es mantindrà l’energia i la capacitat de crear valor al llarg del temps.
En els bons moments és essencial posar-nos reptes per no acomodar-nos i per establir objectius ambiciosos que ens facin progressar
L’èxit de molts equips i de moltes organitzacions no es pot comprendre només pel seu balanç, pel talent, per la productivitat o per haver encertat en determinades estratègies. Les històries se solen escriure des dels casos que han funcionat bé, però hi ha molts factors intangibles, impossibles d’imitar i de conèixer amb precisió, que no estan a la vista i que poden ser una font inesgotable de valor. Aspectes que són decisius poden fer que una altra persona o una organització similar, amb el mateix capital, la mateixa idea, el mateix equip, la mateixa ambició i fins i tot la mateixa intel·ligència, no aconsegueixi resultats semblants.
Moltes vegades la clau acostuma a ser viure el dia a dia com un repte, i això no ho ensenyen als màsters o a les universitats. El vertigen, la passió, el risc o la confiança són uns valors molt sòlids, i mantenir-los en el temps, passi el que passi, és una cosa tremendament complexa d’aconseguir. Per això, adoptar i mantenir una actitud desafiadora serà una font d’energia inesgotable per a la creació de valor i la superació de dificultats.
