Les zones franques o ports francs són àrees d’extraterritorialitat duanera en les quals un producte es pot importar físicament, es pot processar i reexportar sense estar subjecte a drets de duana. També són llocs d’excel·lència logística operativa. Les zones franques de Dubai, Singapur o Tànger-Med en són algun exemple.
Alexandre Lavissière. Professor de KEDGE Business School i Consultor del Banc Mundial.
La majoria dels ports principals del món tenen un port franc. El volum generat per aquests ports justifica la creació de zones especials -zones franques. En el cas de les economies insulars, degut a que el model és diferent, no necessàriament tenen aquests volums. De fet, s’observa que el port franc serveix com un “hub” de la cadena de subministrament. L’illa intenta capturar fluxos que passen prop de la costa per proporcionar un servei que va més enllà del simple emmagatzematge. Els serveis inclouen la gestió de flux, el màrqueting, la transformació industrial o, fins i tot, la banca o TI relacionats amb el comerç internacional.
Els exemples de Mauricio, Taiwan i Malta mostren que esdevenen una palanca poderosa per desenvolupar i capturar fluxos. Així és com Gran Bretanya pensa en el desenvolupament de ports francs després del Brexit. La creació d’aquestes àrees podria atraure fluxos de la Commonwealth per ser gestionats al Regne Unit abans de ser exportats a la Unió Europea.
Paral·lelament, els països de la zona del Carib han desenvolupat ports francs, però no tots han tingut el mateix èxit. La manca d’excel·lència operativa i la falta de valor agregat i de transparència en algunes àrees han sigut un llast per a les economies locals en lloc d’un motor. A part de l’excel·lència logística, la zona franca també ha de comptar amb l’excel·lència en el comerç internacional. Llavors es podrà oferir serveis a cadenes globals i repatriar la creació de valor agregat en el territori.
En economies com Canàries, on sovint debatem sobre el seu desenvolupament, no se sap si són els fluxos els que permeten la creació d’una infraestructura logística o si és la infraestructura la que atrau els fluxos. La zona franca de logística, quan està ben dissenyada i ben gestionada, sovint permet superar aquesta paradoxa. Estructura els fluxos i dona confiança als inversors.
