Banca&COVID-19 DAFO

Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid-19, l’economia s’ha aturat a tot el món. La recessió és global i tindrà profunds efectes en diferents sectors, no només en el turístic o el de les línies aèries, sinó que també tindrà els seus efectes en la banca.

Text: Óscar Elvira.
Professor de Finances i codirector del Màster Universitari en Banca i Finances de la UPF-Barcelona School of Mangement.

• Mala reputació del sector. Després de la crisi del 2008, alguns bancs van ser rescatats amb diners públics, i, no obstant això, molts clients van haver d’acceptar quitances del deute bancari. A més, les decisions d’alguns directius els van portar a la presó per mala praxi i conflicte d’interessos.
• Elevada competència del sector, amb un elevat nombre d’entitats, tant nacionals com internacionals, que competeixen dins d’un mateix espai geogràfic.
• Baixa flexibilitat per adaptar-se a la digitalització d’algunes entitats que obliguen a unir-se a fintechs.
• Baixa rendibilitat. Segons dades del Banc d’Espanya, actualment la rendibilitat se situa al voltant del 0,55% mesurada sobre actius (ROA) i el 7,2% sobre capital (ROE), mentre que en el període 2000-2007 el ROA estava entre el 0,7% i l’1,05% i el ROE entre el 12% i el 20%.
• Ràtios de solvència dels més baixos de la zona Euro. La ràtio de capital (TIER 1) és del 13,4% davant del 15,50% de la mitjana europea.
• Endeutament elevat, per la seva estratègia de negoci.
• Risc de pèrdua de valor dels actius, que podria portar a una situació en què el deute fos més gran que el valor dels actius.
• Elevats costos d’estructura, en salaris, infraestructures (oficines i seus centrals), provisions, despeses en tecnologia i desenvolupament de serveis digitals.
• Estratègia centrada en el producte i no en el client.
• Treballadors desmotivats per la pressió comercial.

• El sector bancari és un sector clau per a l’economia, ja que mitjançant la seva tasca d’intermediació financera realitza una transformació del diner.
• Sector més sanejat que l’any 2008.
• Liquiditat gràcies al Banc Central. Actualment, el BCE ha ofert finançament a tipus negatius i totes les entitats s’hi estan acollint.
• Altes barreres d’entrada a nous competidors, sobretot a nivell regulador (dificultat per obtenir fitxa bancària del Banc d’Espanya i requisits de capital i liquiditat).
• La ràtio d’eficiència dels bancs espanyols és de les més baixes d’Europa, gracies a la reducció del nombre de sucursals i treballadors per reduir estructura.
• Mida dels grans bancs: la mida òptima hauria de ser d’uns 300.000 milions d’actius, ja que serien entitats amb poc risc sistèmic (too big to fail).
• Elevat know-how i coneixement dels clients, que permet de vendre els productes que els convenen més.
• Confiança dels clients, que a més se senten còmodes amb la gestió de les seves dades.
• Empleats que poden teletreballar i clients que han sabut utilitzar aplicacions digitals, fet que posa en dubte la conveniència de tenir una gran xarxa comercial.

• Incertesa econòmica actual. La caiguda dels PIB a nivell mundial, l’increment de deute públic i de les taxes d’atur seran significatius. La Covid-19 no ha respectat fronteres. La demografia, l’abundància de pimes i autònoms, la dependència del sector serveis, i especialment del turisme, i la gran bancarització del sistema financer fan d’Espanya un país especialment vulnerable.
• Regulació del sector que és excessiva, exigent i molt complexa en referència als criteris i requisits a complir a nivell de solvència de capital, palanquejament i liquiditat.
• Nous competidors. Són empreses tecnològiques que ofereixen serveis financers (fintech) i que funcionen amb uns costos molt menors que els que suporten els bancs tradicionals. La seva activitat se centra directament en els clients finals i no vol competir en tots els negocis tradicionals (Neobancs i Telkobancs). Apliquen tècniques d’aprenentatge automàtic (Machine learning) o presten serveis d’assessorament (Roboadvisors). Però la veritable amenaça és el paper que poden jugar les big tech, ja que generen dos problemes: alteren el camp de la competència i l’ús monopolista que fan de la informació i de les dades (big data).
• Ciberseguretat, ja que s’han de protegir arxius d’informació i el tractament de dades personals dels clients.
• Amenaça de productes substitutius amb les criptomonedes i les plataformes de crowdfunding com una alternativa de finançament que no consumeixen CIRBE. Podrien generar una desbancarització.
• Increment del cost de finançament per l’augment de la prima de risc del país.
• Dificultats per aconseguir treballadors altament qualificats, amb coneixements tècnics i habilitats directives que permetin adaptar-se ràpidament a la digitalització del sector.
  

• Millorar la rendibilitat per la reducció del cost de finançament i disminució d’actius improductius, com els préstecs dubtosos. I noves vies d’ingressos per comissions de fons d’inversió, gestió de carteres i venda d’assegurances que incrementaran aquests ingressos.
• Millorar l’eficiència, per la reducció de costos amb les fusions i la digitalització.
• Millorar la solvència, gràcies al control de la morositat i sanejament dels balanços. Actualment els bancs haurien de proveir pèrdues futures i reforçar el capital, no repartint dividends ni comprant accions pròpies.
• Millorar la reputació. Es valorarà la transparència, l’honestedat i la integritat. El client ha de ser el centre de l’estratègia empresarial.
• Digitalització del sector. S’hauran d’oferir nous serveis sense comptar amb l’oficina bancària. Els clients podran accedir a la seva informació financera des de qualsevol dispositiu. S’haurà de tenir en compte la protecció de dades, la ciberseguretat i la privacitat.
• Oportunitat de créixer en l’àmbit internacional. A causa de la baixa bancarització de la població en països del Tercer Món.
• Nova línia de negoci: les finances sostenibles. Els bancs poden desenvolupar inversions socialment responsables (ISR), que orienten el finançament cap a projectes que siguin més respectuosos amb el medi ambient i les persones.
• Formació del personal amb els coneixements tècnics necessaris i l’empatia suficient per donar al client allò que precisa en cada moment.
• Call Centers. Possibilitat de contractar treballadors fora del país a costos més baixos.