Les perspectives, a principi del 2021, després de l’impacte inicial del que l’FMI anomena el “gran confinament” i Nacions Unides la “gran disrupció”, presenten elevades dosis d’incertesa sobre l’esdevenir de la “carrera” entre noves onades d’infeccions i l’aplicació el més generalitzada possible de les vacunes.
JUAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
L’FMI esmenta, ara, com a “escenari central”, un rebot, el 2021, del 5,5% del PIB mundial, que seguiria deixant 150 països per sota de les seves rendes per càpita el 2019. La taula resumeix les previsions d’aquest organisme amb data de gener del 2021.
L’altre terme que es repeteix a les anàlisis dels organismes internacionals publicats a principis del 2021, a més d’incertesa, és “divergències”. Encara que a la taula la dada de recuperació pel 2021 per al conjunt d’economies emergents és dos punts superior a la de les economies avançades (6,3% enfront de 4,3%), s’insisteix que, en comparació amb la trajectòria prèvia al coronavirus, l’impacte a la baixa ha estat superior en les emergents, per diferències en la capacitat de resposta de les polítiques públiques i pels majors dubtes sobre l’aplicació generalitzada efectiva de les vacunes, essent-ne la Xina, com en tantes altres ocasions, l’excepció. Les previsions pel 2021 s’han revisat lleument a l’alça respecte de les de la tardor passada, amb l’excepció dels països europeus (zona euro en el seu conjunt, però, especialment, Itàlia i Espanya – i Regne Unit). Les xifres per a la Xina i l’anunciat “rebot” de l’Índia mereixeran especial seguiment per ratificar-ne l’aparent optimisme. Les primeres aproximacions pel 2022 apunten a la continuïtat de la recuperació, però l’FMI alerta que, en el seu escenari central, en aquest any, encara 110 països del món quedaran per sota del nivell del 2019. El camí de sortida és, doncs, llarg, difícil i desigual, i requereix sensatesa i cooperació internacional.
